Context social, la teoria de la reproducció

LA TEORIA DE LA REPRODUCCIÓ

A partir d’aquesta es desenvoluparan noves teories amb la mateixa base però més elaborades.

Afirma que a l’escola hi ha relacions de poder i aquetes relacions porten a la reproducció de posicions socials.

La classe social serveix per entendre els tres elements: element d’accés, procés i resultats educatius.

– Tipus d’estudis i tipus de centre
– Actituds de l’alumnat davant l’escola
– Continuïtat o abandonament dels estudis.

Etc

Ara serà l’escola un espai de diferenciació de poder i estatus.

• A més estudis més mecanisme de distinció.
• Cada grup social lluita per mantenir els seus privilegis en i a través de l’escola.

L’ESCOLA NO ÉS NEUTRAL

Què i per a qui ensenya l’escola ?                                                  L’escola dona per suposat que la gent té la mateixa cultura i que tothom ha de saber els determinats conceptes. Depèn de les seves condicions de vida i recursos tindran més o menys coneixements.

Una nova mirada a les funcions de socialització́ i selecció. És a dir l’escola socialitza una cultura d’un perfil propi, aquest perfil pertany al de la classe que sigui més alta i dominant.                                                                    L’escola omet o dona invisibilitat a altres maneres de comportar-se de la cultura que no és la dominant i a la vegada fa que tots s’hagin d’adaptar a la cultura dominant. La funció de socialització és seleccionar una cultura dominant i la funció de selecció imposar aquesta cultura.

La violència simbòlica.                                                                          Un dominador ( proper a les accions i cultura dominant ) exerceix de forma indirecta, no física i subtil una violència que no es percebuda per el que l’esta reben. ( ex: cada dia es fa una proba al grup i les notes es pengen a la porta on tothom les pot veure, hi ha una persona que els seus pares tenen un cert nivell cultural i sempre és la primera, en canvi una altra que els seus pares no tenen estudis sempre esta la última i té males notes ) (ex: un alumne no té materials perquè els seus pares no poden permetre’s comprar determinades coses i el mestre sempre el castiga o l’exclou de l’activitat ).

El capital cultural consisteix en una sèrie d’actius socials que una persona pot tenir com l’educació, l’intel·lecte o la manera de comportar-se. Aquest capital és el mecanisme clau que explica la reproducció social a través de l’escola.

TIPUS DE CAPITAL

 El capital es té de diferents maneres, quantitats i s’empra de maneres diferents ( pot ser que algú tingui molt capital econòmic i poc d’altres, etc. ) Els diferents capitals són el que et donen poder.

Hi ha 4 tipus de capital:
- Econòmic: béns materials i diners                                                          -  Social: membresia, relacions, xarxes de suport                                                  - Cultural: coneixements i habilitats
- Simbòlic: honor, prestigi, reconeixement

EL CAPITAL CULTURA COM A MECANISME QUE EXPLCIA LA DESIGUALTAT

El capital cultural explica la desigualtat i parla de tres formes de capital cultural: – Objectivat: béns culturals i recursos invertits en educació́ i cultura (llibres a  casa, pràctiques TL, etc.)         Anar al cine en el temps lliure, comprar llibres, etc.                                                                                                                         – Institucionalitzat: títols acadèmics (efectes sobre expectatives familiars, suport acadèmic, etc.) Si la família té unes expectatives altes i hi ha suport, la persona tindrà una gran quantitat de títols acadèmics.                                                                                                                                         – Incorporat (habitus): esquemes de percepció́, pensament, acció́ (formes de parlar, costums, esquema de valors, estils de vida, etc.) Esquemes de pensament, percepció, i acció que venen donat per les percepcions socials d’origen. Percepció de pensament, acció que provenen del fet de néixer en un context social concret.

...