Comentari El Cafè De La Marina

COMENTARI 2 (LÍNIES 329-1019):

En les primeres escenes del llibre apareix el personatge Caterina com la filla gran del propietari del Cafè (l’escenari on succeeixen els fets en l’obra). Es tracta d’una jove d’uns 26 anys aproximadament que és descrita com a una noia circumstancialment pecadora. Els rumors sobre el seu passat corren pel poble i la posen com a punt de referència de l’acció dramàtica de la història. A més, l’autor dibuixa un perfil conformista i de caràcter bastant passiu pel que fa l’amor. No obstant això, alguns trets i personatge (Salvadora) mostren l’enteresa i honestedat d’aquesta persona en relació amb les males llengües del poble.

Com a noia del <<Cafè de la Marina>> que és, la jove és l’encarregada de servir i atendre als clients. De fet, aquest personatge representa la realitat estricta del cafè, és a dir, qui treballa única i exclúsivament al bar.

Actualment m’imagino que una noia que viu en un poble petit ha de ser conscient que les males llengües poden xafardejar sobre qualsevol persona. Penso que en un indret reduït, tothom es coneix entre sí i això fa possible que alguna cosa es difongui i s’extengui entre els del poble. En aquest sentit hi ha una semblança amb el tipus de vida que menen en l’obra, la Caterina, la Rosa i les altres noies, ja que tot es parla i queda en el municipi.

El tema central anunciat en les escenes VI i IX és allò que tot el poble parla relacionat amb la jove cafetera Caterina. Es tracta d’un conflicte present en el passat d’aquesta noia que no va acabar en gràcia i la qual ha d’estar relacionada amb un desengany amorós pel que es dedueix durant l’escena. La Rufina (personatge murmurador i hipòcrita, la qual és la llengua més activa del poble amb l’objectiu de difamar el passat i el present de Caterina), utilitza en aquests vers algunes comparacions o expressions metafòriques com ‘també era ros, el teu, també et piulava com un bernat pescaire a mitja ploma ’, que fa referència a l’antic amant de la Caterina, comparat amb un ocell que perd les plomes en època de zel. En Rafel (personatge pescador jove i galantejador, el qual es casa amb la germana de Caterina), també utilitza alguna referència a l'esmentat com per exemple ‘Caterina, tu també anaves a la font els vespres. Ara, que el teu sorell va capbussar-se amb l’ham i tot, i no li hem vist la ganya ’. Aquí el noi fa referència també a l’antic amor de la jove que la va deixar embarassada i ja no se l’ha vist més.

Les paraules d’en Claudi en l’escena XIII, ens fan veure més clarament el conflicte que afecta la Caterina. Fa referència a què la noia va anar a un poble anomenat Vallespir a enterrar a algú petitó, tal com podem deduir de la paraula ‘angelet ’.

No és fins a l’escena XVI del primer acte fins quan Caterina explica els fets dels quals tothom parla. Aquesta argumentació ens ajuda a estructurar millor els fets i a entendre què va passar, juntament amb el raonament del perquè va ser així.

El mariner Luard, és un personatge pescador vell i pobre, solter i una mica fantasista. Ronda vora els 60 anys i els trets que el caracteritzen és la solitud i el seu caràcter humil.

Per una altra banda, en Claudi és un personatge que té aproximadament 30 anys i el qual pot ser descrit amb els adjectius esquerp, brutal en algunes escenes, i picaresc en d’altres.

Durant l’obra, l’autor utilitza alguns recursos estilístics que atorguen col•loquialitat al llenguatge de l’obra. Aquests són per exemple, l’utilitzat en l’escena XIII i anomenada metonímia , que fa que el diàleg resulti més real i espontàni. Un altre recurs emprat en la primera escena és l’afèresi , que també li dóna a l’escrit un toc realista i natural. A més, el polisíndeton , és un recurs que es pot observar en alguns diàlegs com els de l’escena també primera que reflecteixen una vegada més, una conversació col•loquial.

La meva impressió global pel que fa

...