Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docents
Enviado por mariatttttttt • 29 de Septiembre de 2022 • Trabajos • 4.641 Palabras (19 Páginas) • 34 Visitas
HABILITATS DOCENTS A L’ESCOLA L’AULET
Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docents
[pic 1]
MARIA TORRES RIBAS
Segona estada a l’escola
Curs 2021-2022
2n MEI – UdG
INDEX
Introducció 2
1. Descripció i anàlisi d’una intervenció educativa 3
1.1. Descripció de la intervenció educativa (graella) 3
1.2. Valoració de la intervenció (fitxa de sessió) 9
1.3. Reflexió sobre la pròpia actuació (fitxa de sessió) 9
2. Identificació, exemplificació i anàlisi d’una habilitat docent 13
2.1. Identificació i descripció d’una habilitat docent 13
2.2. Exemplificació de l’habilitat docent 13
2.3. Anàlisi de l’habilitat docent 15
Conclusions 16
Introducció
És evident que el pràcticum és un període clau pel desenvolupament i la potenciació de diversos coneixements, habilitats, aptituds i destreses pels anys propers. A més, és la font de coneixement més enriquidora que tenim durant els 4 anys d’universitat. Aquesta segona estada a l’escola ha sigut molt plaent i carregada d’aprenentatges molt significatius.
El següent treball exposa, per una banda, una descripció i anàlisi d’una intervenció educativa duta a terme per mi mateixa a l’escola L’Aulet de Celrà, durant la meva segona estada a l’escola. Aquesta anàlisi consta d’una descripció de la intervenció educativa a través d’una graella, on podem consultar els objectius de l’activitat, la durada, com es va preparar, entre d’altres. També consta d’una valoració de la intervenció i una pròpia reflexió d’aquesta, a través d’una fitxa de sessió.
Per altra banda, el treball exposa una identificació, exemplificació i anàlisi d’una habilitat docent, en aquest cas de la meva tutora de pràctiques.
I per últim, unes conclusions sobre el treball realitzat i la segona estada a l’escola d’aquest segon curs.
1. Descripció i anàlisi d’una intervenció educativa
1.1. Descripció de la intervenció educativa (graella)
UNITAT DIDÀCTICA | EL MEU POBLE! | ||||||||||||
ÀREA/ÀREES | CURS | GRUP CLASSE | DURADA | TRIMESTRE | |||||||||
| P4 | Els pirates | Abril-Maig | 3r Trimestre | |||||||||
JUSTIFICACIÓ | |||||||||||||
Essent la classe dels pirates, el pirata Barbanegra ens ha vingut a visitar. Ens comenta que Celrà no té mar per fer voltes amb el seu vaixell, però que li agradaria molt conèixer aquest poble tan bonic, ara que ha arribat el bon temps. Ens pregunta si el volem ajudar a conèixer els diferents indrets del poble i així descobrir, analitzar i representar l’entorn on vivim i també interpretar l’espai per situar-se i desplaçar-se. L’ajudarem amb moltes ganes! | |||||||||||||
OBJECTIUS | AVALUACIÓ | CAPACITATS QUE ES DESENVOLUPEN | |||||||||||
CRITERIS D’AVALUACIÓ | INDICADORS D’AVALUACIÓ PER NIVELL (*) | E1 | E2 | E3 | E4 | ||||||||
PRINCIPIANT | AVANÇAT | EXPERT | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | ||
1. Conèixer el vocabulari dels edificis i llocs més representatius de Celrà 3. Conèixer i respectar festes i tradicions de Celrà | 1. Reconèixer i anomenar verbalment els diferents edificis i llocs que hem visitat utilitzant el vocabulari correcte. | Només reconeix i anomena correctament algun dels indrets que hem visitat del poble de Celrà. | Reconeix i anomena correctament gairebé tots els indrets que hem visitat del poble de Celrà. | Reconeix i anomena correctament tots els indrets que hem visitat del poble de Celrà. | X | X | |||||||
4. Conèixer els noms dels gegants i personatges treballats del poble i dels pirates | 2. Anomenar verbalment els gegants i els personatges treballats de forma correcta. | No recorda els noms dels personatges que hem treballat. | Recorda i anomena correctament gairebé tots els noms dels personatges que hem treballat. | Recorda i anomena correctament tots els noms dels personatges que hem treballat. | X | ||||||||
5. Saber situar-se en els diferents indrets del poble i orientar-se en l’espai 6. Iniciar-se en l'ús del plànol | 3. Ubicació dels edificis més importants i ubicació en l’espai, entenent el mapa del poble correctament. | Li costa ubicar-se a l’espai. Gairebé no entén el mapa presentat. | Se sap ubicar a l’espai i ubica correctament alguns dels edificis del poble. Entén el mapa presentat amb l’ajuda de la mestra. | Se sap ubicar a l’espai i ubica correctament tots els edificis del poble. Entén el mapa presentat fàcilment. | X | X | X | ||||||
7. Mostrar una actitud de respecte i esforç durant el projecte | 4. Participar i cooperar de manera adequada en la realització de l’itinerari didàctic | No participa ni coopera amb el grup durant l’itinerari didàctic. Poca atenció. | Participa i coopera amb el grup durant l’itinerari didàctic en algun moment. | Participa de manera activa, aporta coneixements i coopera amb el grup durant l’itinerari didàctic. | X | X | |||||||
CONTINGUTS D’APRENENTATGE | |||||||||||||
DESCOBERTA DE L’ENTORN -Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: objectes, animals, plantes, paisatges. -Observació i identificació de l’entorn social: el poble de Celrà. -Identificació de festes, tradicions, històries o llegendes de l’entorn proper al nostre poble. -Respecte pels elements de l’entorn natural i social -Situació dels edificis en l’espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància respecte d’un punt determinat. Orientació en espais habituals coneguts del poble, fent ús de la memòria espacial. -Identificació de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les persones adultes de l'entorn - Identificació de canvis que es produeixen en l'entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte | COMUNICACIÓ I LLENGUATGE -Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació - Participació en converses sobre el projecte treballat -Ús de la llengua oral per evocar i relatar fets i per expressar i comunicar idees -Valoració i respecte per les produccions orals dels altres -Utilització de la intuïció, la improvisació, la fantasia i la creativitat tant en l’observació i l’escolta | DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES-Gust i valoració de l’exploració sensorial i psicomotriu com a mitjà de gaudi i relació amb els altres i l’entorn. -Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a l’espai del poble: dintre-fora, davant-darrere, un costat-a l’altre, entre altres, i referits al temps: durada, espera... -Relacions afectives i comunicatives. -Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits. - Exercitació progressiva d’hàbits de diàleg i respecte en el treball en grup cooperatiu. -Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions. | |||||||||||
DESCRIPCIÓ D’ACTIVITATS | RELACIÓ AMB L'OBJECTIU | MATERIALS I RECURSOS | ORG. SOCIAL | TEMPS | |||||||||
EXPLORACIÓ | Apareix el pirata Barbanegra! El pirata Barbanegra es comunica amb nosaltres a través d’una nota que ens ha deixat a l’escola. Ens demana que l’ajudem a conèixer el poble de Celrà. En el missatge ens diu que si ho fem bé, tindrem com a recompensa un bon tresor... Ens serveix per motivar-los en el projecte del poble i la feina a fer. Recordem el vocabulari pirata (que ja han treballat anteriorment) i comencem a introduir el vocabulari del poble. Ens deixa dos mapes de Celrà, on visualitzem fotos de diferents indrets del poble amb un ordre a seguir, així sabem els itineraris que haurem de fer per aconseguir el tresor. | 1 i 4 | Mapa de Celrà, nota escrit Barbanegre, cofre tresor, material disfressa Pirata (espasa, barret...), peluix Barbanegra | Tot el grup classe | 40 mins aprox. | ||||||||
DESENVOLUPAMENT | Anem d’excursió pel nostre poble, Celrà! Sortida pels diferents indrets del poble. Dividim l’excursió en dos dies per poder visitar-ho tot. Ens fixem en tots els edificis i llocs més representatius de Celrà, i també parlem de les seves festes i tradicions. Seguim el mapa que el pirata Barbanegra ens va deixar a la classe. Quan arribem a l’últim punt... hem trobat el tresor! | 2, 3, 5, 6, 7 | Mapa de Celrà, gomets, peluix pirata Barbanegra, cofre tresor, tresor (pegats, xocolata, banderetes pirata) | Tot el grup classe | Dos matins (9.30h-12.30h) | ||||||||
DESENVOLUPAMENT | El poble de Celrà! Recordem la sortida pel poble, tot el que vam veure i vam trobar. Conversa per recordar el nom dels edificis i llocs que vam visitar, el nom dels gegants del poble... A continuació, individualment tornem a repassar l’itinerari que vam seguir a través d’una fitxa del mapa que ens havia deixat el pirata. Enganxem un gomet a cada lloc per on vam passar i resseguim el camí realitzat. | 1, 5, 6 | Fitxes fotocòpia del mapa de Celrà, gomets, retoladors | Tot el grup classe, fitxa individual | 30 mins aprox | ||||||||
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT | |||||||||||||
MESURES UNIVERSALS | MESURES ADDICIONALS | MESURES INTENSIVES | |||||||||||
Treball oral i converses per treballar l’adquisició de nou vocabulari, ús de suports visuals per facilitar la comprensió, enriquir les seves experiències amb l’observació i experimentació directa, explicar les activitats pas a pas i treball amb tot el grup classe, grups cooperatius i treball individual. | Alumne d’incorporació tardana: ajuda per adquirir un llenguatge funcional. Es fa especial atenció durant les estones de conversa i les explicacions d’activitats, parlant amb claredat i a poc a poc, fent ús d’estructures senzilles, repetint i emfatitzant paraules clau i acompanyant el discurs amb gestos. Se l’anima a la participació en les activitats en grup i a la comunicació, felicitant-lo en les manifestacions de comprensió oral o intents de produir alguna paraula. S’ajusta aquestes mesures en funció de la resposta de l’alumne. | No s’apliquen mesures intensives, ja que a la classe de P4 no hi ha cap infant amb necessitats educatives especials. | |||||||||||
ORIENTACIONS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ | |||||||||||||
L’avaluació es du a terme fonamentalment a través de l’observació i anotació de resultats a la rúbrica d’avaluació en la qual hi ha els indicadors propis de la UD (*). També es disposa d’un diari d’aula per fer anotacions més obertes i flexibles. Aquest procés es du a terme al llarg de la UD, ja que es proposen diverses activitats que posen als alumnes en situacions a través de les quals es poden observar cada un d’ells amb relació als diferents objectius d’aprenentatge. L’autoavaluació ens serveix per conèixer la percepció dels infants. | |||||||||||||
INICIAL | CONTÍNUA | FINAL | |||||||||||
Activitats d’avaluació inicial: s’utilitzen per conèixer el punt de partida de cada infant amb relació a la unitat didàctica. | Activitats d’avaluació formativa: serveixen per fer un seguiment del procés i ajustar el procés d’ensenyament - aprenentatge si és necessari. | Activitats d’avaluació final: juntament amb les activitats anteriors, ens ajuden a avaluar els aprenentatges realitzats pels infants amb relació als objectius plantejats. | |||||||||||
PERSPECTIVA DE GÈNERE | ÚS DE LES TAC | ODS | |||||||||||
Es treballa en tot moment amb perspectiva de gènere, considerant les diferències per sexe i gènere en totes les activitats, amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin prevenir i resoldre desigualtat. S’afavoreix el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, evitant tota discriminació associada al sexe o gènere. Per exemple, les noies sí que poden ser i fer de pirates (s’explica el conte Daniela pirata). | Ús de les TAC en la unitat didàctica freqüentment com a suport. S’utilitzen per buscar informació, per documentar el que es fa, fotografiar, projeccions amb la PDI, músiques, etc. | Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes, sensibilitzant els infants sobre la igualtat de gènere. |
...