ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Pac.2 Igualdad Y Diferencia, Convivencia Y Marginación Social. Educación Social (UOC)


Enviado por   •  25 de Marzo de 2014  •  3.057 Palabras (13 Páginas)  •  1.053 Visitas

Página 1 de 13

a) Igualtat i diferència

• Som realistes en parlar d’intercanvi entre persones com a font de riquesa?

Definitivament sí que crec que l’intercanvi entre persones suposa una font de riquesa, donat que tot intercanvi és positiu. En un principi, totes les persones tenim un referent cultural, adquirit per socialització i enculturació, el qual ens dóna una perspectiva a través del qual interpretem el món, la vida, les relacions socials, donant un sentit a la vida de cadascú. Aquest referent cultural provoca l’etnocentrisme etnoreferencial, el comú, que no és intencionat ni conscient ni crític, però tampoc és estàtic ni està determinat, així és variant, i és precisament l’intercanvi, la interacció i negociació amb altres persones el que el pot fer canviar. Si veiem i reconeixem el propi referent cultural i l’etnocentrisme, podrem analitzar-lo i criticar-lo, i obtenir una mirada més crítica sobre nosaltres mateixos i sobre tot el que ens envolta. D’aquesta manera, sortirem de la foscor de la qual parla San Román, T., (1996), és a dir, sortirem de la ignorància envers nosaltres i els altres.

Com sabem, les cultures no són “pures” ni estàtiques, sinó que interaccionen entre elles, i el resultat és fruit d’intercanvis, negociacions i interaccions. Per exemple, la nostra cultura té moltes influències de la cultura àrab, però també de moltes altres. I aquesta diversitat és positiva perquè ens dóna més llibertat, més coneixements, ens ofereix més opcions, més solucions possibles. En l’acostament a l’altre es poden esbrinar objectius comuns, la qual cosa ens pot portar a adoptar les solucions donades pels altres que satisfacin les nostres necessitats. Tots els humans tenim en comú la nostra capacitat d’adaptació, de l’acceptació dels elements culturals dels “altres”, la qual cosa ens permet el contacte i l’intercanvi, que ens possibilita saber més sobre l’ésser humà, sobre nosaltres mateixos.

Així, l’intercanvi sempre suposarà una font de riquesa, perquè genera el canvi, la transformació, el progrés, el coneixement, en definitiva; la llibertat, perquè serem més lliures i més crítics en la nostra manera de pensar, de relacionar-nos i de viure en general. En l’intercanvi amb l’altre ens pensem i repensem a nosaltres mateixos, ens construïm i reconstruïm. Ens fa qüestionar-nos les nostres idees o valors, negociar-los, pensar-los críticament i d’una manera més objectiva.

• Segons San Román, «La relación y la comunicación se efectúan a través de las diferencias y las desigualdades» (2006:106) Si partim d’aquest supòsit, resulta possible articular aquestes diferències en una convivència intercultural construïda entre iguals? Quina seria la proposta de l’autora?

Segons l’autora, en una convivència amb diversitat d’ètnies, existeix un interès per part de tots els sectors per mantenir i promoure les seves diferències, però “l’aïllament protector” de les cultures no és possible, així, es pretén que els immigrants tornin als seus llocs de procedència i es relacionin des d’allà amb el poder occidental. Tot i les diferències entres cultures, els drets humans s’imposen a nivell global, són universalitzats i etnocèntrics, perquè són formulats des dels paràmetres occidentals. Com diu San Román, en la relació intercultural existeixen dos camins: un des de la igualtat, donant lloc a la negociació entre iguals, una igualtat de drets, la qual cosa no suposa perdre les diferències ni imposar les particularitats occidentals, i, l’altre des de la jerarquització i la imposició, essent aquesta última opció la que ha prevalgut.

Però sí que és possible articular les diferències en una convivència intercultural construïda entre iguals, perquè, com diu l’autora, diferència i igualtat no són termes oposats ni excloents, perquè igual no s’oposa a diferent sinó a jerarquitzat i diferència no s’oposa a igualtat sinó a idèntic. El fet de que siguem diferents, no determina que no podem gaudir d’igualtat. Aquesta proposta és una negociació, la qual ha d’estar basada en la igualtat envers allò que és universalment polític, els drets universals (que no poden estan fonamentats en les diferències), i pel què fa al valor de les diferències i els límits de tolerància envers aquestes. Així, la proposta de negociació ha de partir des d’allò particular a allò universal, i ha de suposar la fi de la jerarquització. I és que no hem d’oblidar que quan parlem d’igualtat i de diferència, estem fent una comparació, la qual cosa suposa que existeix quelcom en comú, és a dir, tots els éssers humans som iguals i diferents a la vegada.

• En el nostre treball com a educadors en quines condicions s’ha de respectar el principi d’igualtat i en quines condicions s’ha de fer valer el dret a la diferència per mantenir unes relacions interculturals enriquidores?

El respecte a la diferència no està oposat a la igualtat dels éssers humans, perquè no s’ha d’associar la igualtat amb la uniformitat, sinó al respecte de la diferència. Per tan, en el nostre treball com a educadors/es hauríem de tractar a tothom com a igual, però respectant i atenent les seves particularitats i singularitats que tots tenim com a subjectes únics. Hem de vetllar perquè la igualtat de drets sigui efectiva i per l’abolició de les desigualtats sense que això suposi la pèrdua de les diferències.

Així, el principi d’igualtat s’ha de respectar pel què fa als drets i als deures, a la igualtat de condicions, d’oportunitats, de possibilitats i potencialitats, pel què fa al respecte i a una igualtat de tracte. La igualtat ha d’estar basada, per tan, en la no-discriminació.

El dret a la diferència s’ha de fer valer per tal de respectar la singularitat de les persones i de les seves cultures, s’ha de fer valer perquè suposa la riquesa de tots plegats, la diversitat. S’ha d’entendre també que les diverses cultures tenen escales de valors diferents i no són uns millors que els altres, perquè cada cultura es regeix per uns referents diferents que només es poden entendre des de dintre, i que els atorguen una manera específica d’entendre el món, les relacions socials i la vida.

b) Convivència

• Quan és necessari el qualificatiu d’intercultural? Quan parlem de convivència intercultural?

Com diu Rodrigo, M., la interculturalitat descriu una relació entre cultures, per tan, podríem dir que es dóna en el contacte entre dues cultures qualsevols. Però l’adjectiu d’intercultural l’utilitzarem quan més allunyats es trobin els referents culturals de dues cultures

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (19.6 Kb)  
Leer 12 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com