PAC 2 Psiclogia De La Percepcion

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Presentació i objectius

Enunciats: descripció de la pràctica

Materials

Criteris d’avaluació

Format de lliurament

Data límit de lliurament

Presentació i objectius

Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals dels mòduls 3 i 4 de l’assignatura: Percepció auditiva i Percepció tàctil. Treballant aquesta PAC s'intenta que l'alumne sigui capaç, mitjançant la recerca, elaboració i síntesi de diferents continguts (interns i externs als mòduls), de comprendre conceptes rellevants relacionats amb la percepció auditiva i tàctil.

Enunciat de la PAC

1.- Llegiu en primer lloc el document “¿Quiénes son los alumnos y alumnas con discapacidad auditiva?”(Només les pàgines 6-13 del PDF). En una avaluació auditiva escolar es va presentar a un grup de nens una escala pictòrica com la que es mostra a la imatge, i se'ls va demanar que assenyalessin amb un punt de color aquells sons que freqüentment NO sentien. La següent gràfica mostra les respostes de tres nens: Pedro (en vermell), Maria (en verd) i Rosa (en blau):

a) Quin o quins d'aquests nens pot presentar una hipoacúsia de conducció? Quina seria la seva severitat? En quina localització exacta del sistema auditiu podria existir una lesió?

La nostra oïda es capaç de percebre de manera adequada sons amb freqüències compreses entre 125 i 8000 Hz i una intensitat entre 0 i 20 dB. La hipoacúsia afecta a la intensitat i no a la freqüència i segons el grau de pèrdua d'audició podem diferenciar entre:

Hipoacúsia lleu o lleugera (20-40 dB): No poden percebre la veu fluixa o els sons llunyans.

Hipoacúsia mitja o moderada (40-70dB): Presenten problemes auditius en una conversa encara que no hi hagi sorolls a l'ambient.

Hipoacúsia severa (70-90 dB): No poden percebre la veu a no ser que sigui forta, és a dir, cridant.

Hipoacúsia profunda o sordera (més de 90 dB): No poden percebre la veu encara que sigui forta.

Cofosis o anacúsia: Pèrdua total d'audició.

Quan la part afectada és l'oïda externa o la mitja, podem parla d'hipoacúsia de conducció o transmissió. Per tant, aquest tipus de patologia afecta a la part mecànica de l'oïda i no la nerviosa.

Tant la Rosa com el Pedro podrien presentar una hipoacúsia de conducció o transmissió, ja que pateixen una pèrdua auditiva major de 20 dB i la percepció de les diferents freqüències no es veu afectada. Però si tenim en compte que ella pateix una pèrdua superior als 60 dB, existeixen dues opcions: la Rosa podria tenir una hipoacusia de conducció o bé hipoacúsia mixta, totes dues severes. Aquesta segona patologia afecta la transmissió del so (hipoacúsia de conducció) i la seva percepció (hipoacúsia de percepció o neurosensorial). La lesió afectaria a l'oïda mitja i també a l'interna. L'única opció de millora seria tractar la part transmissora amb diversos mètodes segons la seva gravetat. Si només tingués afectada la part mecànica, podria existir l'opció de que la seva hipoacúsia fos causada per una petita lesió a la membrana timpànica o bé als ossets. En aquest cas d'hipoacúsia de conducció, seria necessària una intervenció quirúrgica o la implantació d'un audiòfon per evitar que tingui problemes d'aprenentatge.

En el cas d'en Pedro, la seva hipoacúsia si que és de conducció o transmissió amb una severitat lleugera. Aquest infant té problemes per percebre la veu de les persones a una conversa de manera clara.

Hi ha moltes causes que poden provocar la aquesta pèrdua, per exemple un tap de cera o un excés de mucositat al conducte auditiu. L'extracció del tap o un drenatge controlat de la mucositat serien les solucions més adequades per evitar que perdi més audició.

b) Creus que algun d'aquests nens pot presentar sordesa nerviosa? Per què? En aquest cas, en quina localització exacta del sistema auditiu podria existir una lesió?

En el cas de la hipoacúsia neurosensorial o perceptiva, la lesió és troba a l'oïda interna. No afecta a la part mecànica, sinó a la seva part nerviosa (còclea), per tant, la conducció dels sons es correcta a l'oïda externa i mitja, però hi ha problemes amb la traducció d'aquest en senyals elèctrics. Per aquest motiu, la infant tindria problemes per percebre sons tant per la via aèria com per la via òssia.

En aquest cas, la Maria seria la que tindria aquesta patologia, ja que té problemes per percebre sons amb freqüències superiors a 1000 Hz (freqüències mitges i altes). Si tenim en compte que alguns fonemes del llenguatge humà estan compresos entre 4.000 i 8.000 Hz, podem dir que la Maria té sensació auditiva però no és capaç de entendre bé una conversa.

El seu grau d'afectació seria moderat perquè no es capaç d'escoltar alguns sons amb intensitats compresses entre 40 i 70 dB.

La seva lesió és permanent i les causes més freqüents podrien ser genètiques (hipoacúsia hereditària, malformacions en l'oïda interna, etc.) o bé postnatals (meningitis, otitis, rubèola, sífilis, etc.). Aquest tipus d'hipoacúsia no tenen un tractament que curi de manera definitiva les lesions, l'única opció és millorar les capacitats comunicatives mitjançant audiòfons o implants a la còclea.

2.- Escolteu la il·lusió auditiva coneguda com “Barbería virtual” (cal utilitzar uns auriculars estèreo). A continuació, responeu les següents qüestions:

a) Possiblement haureu notat que en ocasions les veus i els sons semblen allunyar-se i apropar-se a la nostra posició. Què paràmetre del so permet crear la il·lusió de distància de la font de so?

Gràcies a les diferències d'intensitat o amplitud del so i al temps que triguen les ones sonores a arribar a cada una de les nostres orelles (mecanisme binaural), el nostre cervell es capaç de crear aquesta il·lusió en la qual les veus i els sons dels objectes semblen moure's al nostre voltant (espai tridimensional).

b) Tracta d'escoltar-lo de nou utilitzant només un auricular. Es produeix la il·lusió auditiva? Quin creus que és el mecanisme pel qual es crea aquesta il·lusió quan fem servir els dos auriculars? Com és possible que percebem com el so es mou d'un costat a un altre del nostre cap?

Amb un sol auricular només percebem que el sons s'allunyen i s'apropen (escolta monoaural), però no la seva procedència en l'espai (escolta binaural). Per tant, podem dir que no es produeix la il·lusió auditiva.

Per poder aconseguir aquest efecte serà necessari un bon funcionament de les dues oïdes, si no és així, la persona no es capaç de localitzar la posició espacial d'un so. Això es pot produir gràcies a l'Efecte Haas. Aquest efecte produeix que pugem sentir un so monoaural com un en estèreo. Això es pot donar sempre que situem dos fonts sonores a la mateixa distància del receptor, en aquest cas, els dos auriculars. I ha dos vies per aconseguir-ho:

Amb la mateixa intensitat a les dues fonts sonores, però afegint un retard d'entre 5 i 30 mil·lisegons a una font sonora respecte de l'altra. D'aquesta manera es pot percebre un únic so i el nostre cervell interpreta que aquest està més proper a una oïda que a l'altre. Si la la veu del barber ens arriba abans a l'orella dreta que a l'esquerra, aquest semblarà que es troba al nostre costat dret.

Variant les intensitats que es transmeten a través dels dos canals, el dret i l'esquerre, segons la sensació final que vulguem tenir. Per exemple, si els sons tenen la mateixa intensitat pels dos canals, la nostra sensació serà d'estar al mig del so, si la intensitat del canal esquerre és major, creurem estar a la seva dreta.

Aquesta tècnica intenta suplir les diferències interaurals que es donen a la vida real provocades per les diferents distàncies que han de recórrer els sons (més concretament les seves ones sonores) fins a arribar a cada una de les nostres orelles.

3.- Júlia està fent una passejada pel parc mentre escolta música en el seu mp3 (un concert de piano amb un volum de 70dB i al voltant de 1000Hz de freqüència). En un moment determinat treu el telèfon mòbil de la butxaca dels seus pantalons i veu que té una trucada perduda, el to (amb un volum de 75dB i freqüència de 100Hz) havia passat desapercebut igual que el to de vibració. Júlia segueix caminant escoltant música però amb el mòbil a la mà, rebent, al mateix temps, una altra trucada. En aquest cas tampoc escolta el to del mòbil, però s'adona instantàniament de la vibració.

Responeu les següents preguntes:

a) Com és possible que no detectés el so del mòbil en cap de les dues ocasions tot i tenir un volum més alt que el del mp3? Explica els paràmetres del so que han pogut influir en aquesta experiència.

En aquest cas s'ha produït un emmascarament temporal, efecte que es produeix quan els dos sons d'intensitats diferents sonen al mateix temps. Un oculta l'altre fent que només pugem percebre un d'ells.

Els paràmetres del so que han pogut influir en aquesta experiència són els següents:

Intensitat: És la qualitat que ens permet diferenciar entre sons forts i suaus, és a dir, el volum. Sense aquesta propietat no seriem capaços d'escoltar ni el to

...