Resum els recursos de la naturalesa

TEMA 3: ELS RECURSOS DE LA NATURALESA

1.- L'AIGUA, UN RECURS ESCÀS

Espanya és una àrea geogràfica àrida perquè les precipitacions només superen els 1.000 mm anuals en les zones de clima pròpiament oceànic, és a dir, a la façana atlàntica.

1.1 Les conques hidrogràfiques

L'aigua de pluja flueix en part per la superfície de la terra, s'evapora una altra i la resta es filtra al subsòl tot formant els aqüífers. Una conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seues aigües al curs d'un mateix riu (el cabal és la quantitat d'aigua per unitat de temps i el règim fa referència a la quantitat i procedència de les seues aigües). La majoria de rius espanyols són de règim fluvial irregular amb crescudes al temps del desgel i de pluges entre tardor i primavera, mentre els estiatges intensos són propis de l'estiu. Les conques fluvials s'ordenen tenint en compte els vessants: atlàntic (amb el cantàbric de la conca Nord) i mediterrani. El vessant atlàntic rep la majoria dels grans rius espanyols donat que la Meseta està inclinada cap a l'oceà Atlàntic (Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir) mostrant un gran desequilibri respecte a les modestes aigües que vessen al Mediterrani.

1.2 Els recursos hídrics

La divisió en confederacions hidrogràfiques és anterior i més complexa que la de les comunitats autònomes, ja que algunes, com ara la del Xúquer, resulten de l'agrupament de vàries conques menors (Millars, Túria i Xúquer). Els recursos hídrics disponibles (43.340 hm3) són superiors a la demanda total (37.029 hm3), malgrat les polèmiques hagudes entres autonomies i partits polítics als temps de la bombolla immobiliària per desviar l'aigua cap d'altres usos diferents als tradicionals (turístics i d'oci, sobre tot), però s'ha de reconèixer que sempre han estat desigualment repartits entre l'abundància del Nord de la costa cantàbrica (de clima oceànic) i la resta del territori on els recursos sempre han estat més escassos quan no deficitaris (a les conques del Sud, del Segura i del Guadalquivir).

1.3 Les demandes d'aigua Els dos usos més importants de l'aigua són l'agrícola (i ramader) amb un 80% i la resta per a ús urbà (industrial i domèstic). Són de regadiu el 14% de les terres cultivades, factor que fa augmentar la productivitat i la millora del nivell de vida experimentat a les darreres dècades. Però els usos rurals també presenten alguns problemes com ara la contaminació per l'ús d'adobs químics, pesticides i pels purins de les explotacions ramaderes. L'assignatura pendent per a un major estalvi d'aigua és, encara, el manteniment en un bon estat dels canals de reg per evitar pèrdues, però s'ha avançat molt en la implantació del reg per aspersió i per degoteig. A les hortes mediterrànies, a banda de l'aigua dels rius canalitzada per sèquies (algunes dels temps dels romans i, sobre tot, dels musulmans), s'ha recorregut tradicionalment a l'explotació de les aigües subterrànies mitjançant l'extracció per bombeig (pous i sènies de reg). Més prioritària és la provisió d'aigua per a usos domèstics, on Espanya supera la mitjana europea de consum (200 litres per persona i dia) degut a la climatologia, sobre tot a l'estiu quan creix la demanda de les zones turístiques i de les grans urbs i hi ha menys disponibilitat de recursos. Les indústries, en canvi, presenten un consum més regular ja que es destina als processos de refrigeració de maquinària, neteja i d'eliminació de residus. Als darrers anys s'ha corregit el problema de la contaminació de les aigües amb un control més estricte dels abocaments, la instal•lació de depuradores i el reaprofitament d'aigües per a usos agrícoles, industrial i neteja d'espais urbans.

1.4 Les polítiques hídriques Les més destacades tenen l'objectiu d'obtenir aigua mitjançant petits transvasaments (per satisfer les necessitats de les grans ciutats), la dessalinització de l'aigua del mar (a diferents punts de la costa mediterrània), la recuperació dels aqüífers (per frenar el procés de salinització al litoral mediterrani, de filtració d'aigües residuals, purins i productes químics, etc. tot injectant aigua per recarregar-los i fomentant el procés de depuració de les aigües que contenen), el sanejament dels rius (per reduir el deteriorament de la qualitat de l'aigua) i les polítiques de conscienciació de l'estalvi d'un recurs sempre escàs (amb campanyes publicitàries, instal•lació de comptadors de consum, etc.)

2.- ELS RECURSOS ENERGÈTICS

2.1 Espanya, un país amb dèficit de recursos energètics L'augment del consum d'energia primària ha estat paral•lel al de la industrialització, la mecanització del camp i el desenvolupament dels mitjans de transport, comunicació i serveis. El grau d'autoabastiment d'energia sempre ha estat molt baix i, per tant, deficitari ja que s'han d'importar molts recursos energètic perquè Espanya no té fonts d'energia suficients i, per tant, es tracta d'un estat dependent des del punt de vista de l'energia. Els darrers Plans Energètics Nacionals (PEN) tenien com a objectius reforçar les energies tradicionals (carbó, hidràulica), reduir el consum de petroli, augmentar el consum de gas natural i d'energies renovables (solar, eòlica, etc.) i diversificar les fonts d'abastiment. També es proposa millorar la xarxa ferroviària convencional, perquè el tren redueix el transport per carretera i estalvia el consum energètic, però l'èxit d'aquests plans ha estat relatiu donat que Espanya continua sent l'Estat del camió, del consum de petroli i de la precarietat d'una xarxa ferroviària de mercaderies pràcticament inexistent.

2.2 L'aigua com a recurs energètic L'ús dels salts d'aigua es feia servir en el passat per al funcionament dels molins fariners, però també per a l'obtenció d'energia hidroelèctrica que és neta i renovable, ja que l'aigua emmagatzemada als embassaments assegura la continuïtat dels salts d'aigua i regular els cabals dels rius. La quantitat d'energia hidroelèctrica generada a Espanya continua sent important. El problema d'aquestes centrals és el seu cost inicial, ja que el manteniment és relativament econòmic, encara que la capacitat dels pantans va reduint-se al llarg dels anys degut a la sedimentació dels materials arrossegats pels rius. La major part del cabal es

...