TECNIQUES DE DRAMA

D’actors en som tots, el ciutadà no és aquell que viu en societat: sinó qui la transforma!

              Augusto Boal, 27 de març de 2009 Dia Mundial del teatre

TÈCNIQUES DE DRAMA A L’EDUCACIÓ

   Sota la influència del Teatre de l’Oprimit d’Augusto Boal, Allan Owens, professor d’estudis teatrals a la Universitat de Chester (Angaterrra) I Keith Barber, director de teatre i docent, començaren a utilitzar els projectes artístics interculturals per a l’aprenentatge a escoles de secundària, adults, comunitats I centres penitenciaris. Desenvoluparen la tècnica del pretext dramàtic. És una de les tècniques menys conegudes del Teatre de l’Oprimit. Hi ha poca bibliografia. Però per aprofundir en el tema comptam amb “Mapas teatrales. Crear, desrrollar y evaluar pretextos dramáticos” (2011 Owens…Mapping Drama)

   El pretext dramàtic és una eina educativa, que a través d’una història teatralitzada, estimula els participants de forma física, emocional I intel.lectual, vivint situacions conflictives de personatges ficticis, que poden ser paral.lels a les pròpies experiències.

Serveixen per resoldre conflictes, reflexionar, si més no.  I ofereixen un marc lúdic on l’alumne se sent segur per entrar en la creació teatral. Ens dóna molta informació de com actuaria l’alumne davant certes situacions. De vegades són grups atemorits, així se senten en un marc segur per expressar les seves opinions

Per a la planificació del projecte

Hi ha una sèrie de punts a tenir en compte:

1. Contracte, inversió i propietat.

  Establim un pacte amb els alumnes com a professor per al correcte funcionament de l’activitat. Ens proposam un termini. El nivell d’implicació dels alumnes augmenta si el procés de creativitat I expressió el senten seu. L’objectiu és que l’alumne senti que pren decisions que afecten la direcció I l’enfoc del drama I que els seus punts de vista són respectats.

Relació professors- alumne: de vegades és massa estructurada I es perd creativitat.

1. Resultats I objectius de l’aprenentatge.

  Han de ser adequats per al grup (triar les versions, l’enfoc, el to…)

Utilitzar els pretextos dramàtics permetrà als espectadors:

. Adquirir habilitats I sabers específics sobre interpretació I teatre.

 . Millorar destreses socials.

. Aprendre sobre distintes àrees d’aprenentatge.

Objectius : Per a tot el grup

                  Per a cada individu

                  Per al professor

1. El Paper.

   Per a que la història convidi a la participació hem de tenir molt clar els rols i papers de cadascú. Qui som?. L’estatus del professorat. Sempre obert a les aportacions que fan els alumnes: conèixer els seus punts forts i febles, les limitacions i integrar-les en le procés creatiu.

1. La situació .

      L’espai on es desenvoluparà l’activitat: conèixer els límits, però també treballar un espai on ells se sentin segurs i que ningú se senti jutjat, on puguin dir coses que no dirien en un altre lloc (música-llums, cercle...)

1. L’enfocament, la tensió, el símbol i la metàfora.

       Crear un focus d’atenció definit és important en els pretextos dramàtics. Mantenir la tensió mitjançant el misteri, el dilema las sorpresa reforça la participació dels alumnes. De vegades utilitzam tècniques que aparentment no tenen a veure amb el muntatge i després les incorporam) . Crear la tensió en escena, que en qualsevol moment pot passar quelcom...La posada escènica.

       Cercam materials relacionats amb el pretext però que provenen de camps diversos: una cançó, una definició del diccionari, la nota d’un diari d’escola o íntim, una notícia del diari...que després podem incoporar.

1. Les Convencions

    Són els distints exercicis i recursos escèncis que podem utilitzar en el pretext dramàtic. Serveisen per treballr el context:

• la narració
• suport musical
• cadira calenta
• àlbum de fotos
• vestuari
• professor en rol
• paper col.lectiu
• Aquest o l’altre
• Rituals o ceremònies.

1. Qualitat de les intervencions.

      Mantenir la tensió i el focus de la història. Repartir les intervencions de manera que sigui el més equitatiu possible. Convidar-los a apropiar-se de la història i a fer-ho intervencions creatives.

...