Violeta Núñez - Pedagogia Social (cat)
Enviado por ttxxell • 24 de Octubre de 2022 • Apuntes • 1.558 Palabras (7 Páginas) • 53 Visitas
Meritxell Cisterna Beltran
Lliurable 1: A partir del text de Violeta Núñez i de les aportacions del col·loqui:
A. Amb els següents conceptes clau del text:
Fes una taula amb una definició breu de cadascun, utilitzant les teves paraules i amb un exemple de la pràctica o amb aportacions que hagin sorgit a l’espai de conversa. (80 paraules per concepte clau).
Pedagogia social | La pedagogia social és una disciplina que genera propostes d’educació social. És un camp que s’estructura teòrica y pràcticament, que es qüestiona la inclusió i l’exclusió. És a dir, és un espai on es treballa per a la igualtat, els drets dins el marc de les noves condicions socials, polítiques i econòmiques. Es tracta d’obrir espais i modalitats respecte a l’accés a la cultura i a la participació social i cultural de les persones. |
Educació social | L’educació social és el conjunt de pràctiques educatives o educacionals que es realitzen en diferents institucions, busquen la promoció cultural dels subjectes basada en comunicació, drets i deures. L’educació social contribueix en la cohesió social, genera nous vincles socials que faciliten un intercanvi i una actualització cultural entre subjectes. Permet que d’un mateix contingut es pugui processar socialment valorant la cultura de cada individu. |
Vincle educatiu | El vincle educatiu és el lligam que uneix l’educació amb la cultura, l’agent amb el subjecte. És la unió necessària amb la vida social, plena d’interessos. Aquesta vinculació atrapa els nouvinguts a les trames culturals i posa a disposició que cada un pugui construir la seva narrativa i es puguin generar relats compartits. |
Agent | L’agent de l’educació és la persona que s’encarrega de transmetre els patrimonis, bens o herències culturals a les altres persones. És a dir, és l’encarregat de difondre tots aquells fets culturals o d’interès cultural a les persones que l’envolten. Es pot entendre com la persona que acompanya al subjecte o bé la persona que aporta a la cultura. No ho saben tot, segueixen estudiant, experimentant i estan disposats a transferir tant el que saben com tot allò que ignoren. |
Subjecte | Podríem definir el subjecte com a la persona receptora del missatge en el procés de la comunicació. En aquest cas, el subjecte de l’educació és qui s’apodera de la cultura i transforma les herències o objectes culturals. Hem d’entendre però que el subjecte treballa amb uns temps i modalitats diferents. El subjecte pot NO estar disposat a rebre el contingut cultural i serà el propi jutge de l’agent, decidint així si es digne de tal crèdit o no. |
Continguts | Són el conjunt d’elements que corresponen a l’ensenyament o bé a l’educació. Són aquests els que creen l’aprenentatge, és a dir, els que s’aprenen. En el cas de la lectura de Núñez, els continguts serien tot allò cultural que es vol transmetre voluntàriament o no. |
B. Realitza una ressenya del text de Violeta Núñez de 500 a 600 paraules. Per a la ressenya podeu seguir el següent esquema:
Dins el llibre de Violeta Núñez Los juegos artesanos de la educación social trobem el capítol treballat per realitzar aquest treball anomenat Primeras cuestiones. Ens parla sobre la importància de la pedagogia i l’educació social, donant resposta positiva a qüestions com “interactuen entre elles?”. Des del meu punt de vista, aquest col·loqui va molt lligat en el procés cultural i amb l’adquisició de la cultura.
Què podem aprendre si ens rellegim el text? Núñez ens fa una introducció a la pedagogia social, com Herbart ha sigut un referent per a ella i en què creu aquesta idea, com podem etiquetar a les persones segons el seu paper en l’aprenentatge d’una cultura (agents, subjecte, cultura) amb un gràfic per facilitar aquest aprenentatge i, per acabar, ens explica com crear, que és i com mantenir, si fa falta, el vincle educatiu.
A l’inici del capítol, l’autora ens diu que ella parla des d’un punt de vista personal i teòric, basant-se en les seves vivències, en la seva trajectòria professional i en el seu aprenentatge teoricopràctic. Ens fa moltes al·lusions a com ella reconeix a Herbart com a creador o referent de la pedagogia social.
Per ubicar-nos històricament, a la p.30 ens fa un breu resum dels inicis de la pedagogia, ens diu que tot i que es creu que es va iniciar a Espanya, a mitjans del s. XIX a Alemanya es creà oficialment i avançà tortuosament durant les primeres dècades del s. XX. Després de la segona Guerra Mundial es van bifurcar els camins teoricotècnics tant a França com a Alemanya.
Responent a la pregunta de la introducció “interactuen la pedagogia i l’educació social”? Núñez ens diu que la pedagogia social és la que genera propostes d’educació social. És a dir, la pedagogia social és l’espai per pensar i posar en funcionament qüestions que tenen a veure amb la igualtat i els drets en el marc de les noves condicions socials, polítiques i econòmiques. Es tracta d’obrir espais i modalitats respecte a l’accés a la cultura, a la participació sociocultural i a la dignitat de les persones en canvi, segons Herbart, l’educació social consisteix en treballar sobre la cultura i, aquesta feina es fa a través d’un agent i un subjecte.
...