Apunts història Econòmica

 HISTÒRIA ECONÒMICA

• APUNTS SEGON APARTAT D'HISTÒRIA ECONÒMICA

LA  REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:

No és una revolució, és diu així perquè va ocórrer la revolució francesa i així gran Bretanya fa una revolució econòmica (la seva evolució).

Aquesta evolució comença al segle XVI, van arribar a Amèrica, perquè érem pobres, més pobres que àrabs, xinesos, asiàtics. I el que fan els pobres és vendre als rics i són els que mouen cul. Van a buscar llocs on preus són alts i vendre’ls amb preu alt i guanyar més.

Els americans eren més pobres i no els hi podíem vendre, (així que traiem or i plata de ells.) PROBLEMA: Paradoxa de S. Gabriel,  tenir més diners i d’aquests més diners acaben produint no res, només inflació.

Pujant el  preu: INFLACIÓ, els productes són més cars.

Quan la inflació: pugen els preus però sol pugen només dels productes més consumits.

La noblesa europea i sobretot espanyola no es va veure afectada per la inflació.

Tot el or que hi havia a Europa i de sobte arriben vaixells tota ple d’or. Va arribar una Inflació fortíssim, va carregar se a l'economia castellana (on arribava l’or), com que arriba molt or pugen els preus i també els salaris, castellà vivia de la fabricació de llana (abans d'arribar or de Amèrica). Els costos pugen i també els preus de productes de llana, resulta més barat la tela fabricada d’Anglaterra (perquè no li havia arribat l’or de Amèrica).

Una tela castellana costa el doble que la de Inglaterra, així que la gent compra més tela d’Anglaterra i no la castellana.

Castella era un lloc ric, de sobte s'arruïna en 40 anys. Aquesta ruïna castellana, va acabar afectant a tota Europa, perquè l’or d’Amèrica ha anat circulant a tot Europa fent entrant a CRISI, i així la gent vol comprar barat . Quan hi ha crisi, exemple: retallen el sou del professor de la uni, com que han reduït el salari i llavors en compte de comprar un cafè bo ha de comprar un més barat, LA GENT CANVIA I COMPRA MÉS BARAT.

Volen comprar més barat (a la crisi de Europa) per estalviar. Encara que no sigui lo millor, no redueixo el consum sinó comprar allò més barat (una altra marca)

La manufactura, els GREMIS: associacions de productors que intenten controlar la producció. Gremi de botets, molts gremis.  A cada ciutat gremis diferents, hi havia gremis perquè la economia medieval és molt cíclica amb forts creixements de població o amb períodes de forts baixaments de població (pandèmies). Hi ha moments on en els gremis hi sobren sabates o sinó en falten per un augment de població. GREMIS: ESTABILITZAR POBLACIÓ, ECONOMIA ANTICÍCLICA. Així no tots els gremis s’han de tancar, a canvi no podem tenir la quantitat de gremis (de sabates) que volem, hi ha un Gremi que ho administra. També els gremis controlen el mercat:                                                                      1, controlant el PREU (en el que has de vendre).                                                                                                  2. controlant la PRODUCCIÓ (has de fer el nombre de productes que et diuen, ni més ni menys). El gremi també et diu quin tipus de productes (tipus de sabates i la qualitat), tots han de fer les mateixes, tots ofereixen el mateix producte i estaven al mateix carrer tots.

El problema dels gremis és que no deixaven produir més barat i amb mala qualitat, és lo que necessitaven els del segle XVII, això s’anomena: PROTOINDÚSTRIA, és un procés d'industrialització dels gremis fins ara (fàbriques):

1.  Primer pas d’aquest PROTOINDÚSTRIA: putting-out System:  (sistema domèstic), es basa en: exemple: Un botiguer  ven bolígrafs bons i cars. Hi ha una crisi i no s’ho poden permetre però el gremi no ho fa, vol bolígrafs cars i bons, llavors el que fa és anar als pagesos que no tenien feina (en l’hivern) i els hi van fer un tracte: Tu durant l’hivern tens feina i els productes seran molt més barates (els hi venen el cuir i després a l’estiu han d’haver produit les sabates a casa, i així era més barat). Putting out: és fica afora de la fàbrica i en els períodes de crisi.                                                                                                                      Així havia productes barats i amb mala qualitat perquè hi havia una crisi.                                                       Com que ara la llum és més cara, la gent intenta comprar productes barats i amb qualitat baixa.

2. El segle XVIII, és un segle de creixement on la gent vol comprar productes més bons, lo que fan és dir als pagesos que treballin en un local amb unes màquines i el senyor vigila com produeix els productes (vigilar si ho fan bé): Això és anomenat Putting-in system. Aquesta gent no cobra un salari, cobra per peça produïda.  INTENTAR MILLORAR QUALITAT SENSE PUJAR MOLT ELS PREUS. Si tu vols augmentar la qualitat, has de controlar la producció dels productes, centralitzant la producció.

3. Al segle XIX, continua el creixement, els rics compren productes de bona qualitat, va aparèixer màquines més complexes i més cares. Aquest comerciant canvia de comerciant a fabricant ja no estem en un sistema (anterior), estem: Factory system. Hem transformat el putting in en  fàbriquess, és una evolució (de un a l’altra). En aquesta fàbrica, fem utilitzar les màquines a tope i que el treballador sigui com una màquina. No els pagarà la feina sinó les hores treballades.

TAYLORISME,  com convertir les persones en màquines (manera per amortitzar les màquines cares).                                                                                                                                 -Com passem de ser més pobres a més rics (Europa): Aparició de la economía política és la teoria de com organitzar l’estat per aconseguir el creixement econòmic. És a dir, tenim una cosa que és diu ESTAT, per a que sigui un instrument per al creixement econòmic. La teoria de com agafar l’estat i utilitzar ho com a instrument (teoria econòmica).

• Economía política: teoría
• Política econòmica: practica

Primer has de saber la teòrica i després la pràctica. Aparició de la economía política perquè la gent s’ho està passant malament per ser pobres.

  LA PRIMERA ECONOMÍA POLÍTICA VA SER EL MERCANTILISME:                                

1.       Tota economia es una economia moral, economia moral és aquella que subordina els resultats als mitjans, tots fem economia moral. Per demostrar, un exemple: Estem a una via de tren sense freno, la via es divideixen en 2, on en una hi ha 1 persona i a l’altra 1 persona. Si no fem res mata a 10 persones, però si apretem un botó mata a 1 persona. En un altra passa el tren i en un pont estàs tu i un gordo, i per salvar als altres s’ha de tirar el gordo per frenar el tren.                                                                                                                                                   Els psicòpates són capaços de matar al gordo  i nosaltres ens fa fins i tot difícil matar a una persona, això ens diu el mercantilisme però no ho fa pel bo sinó pel dolent, rics segueixen rics i pobres continuen sent pobres. Fan lo bo (moral) però de lo dolenta.  

MERCANTILISME DIU SEMPRE FEM ECONOMIA MORAL (BALANÇA MORAL).                                                                      No sempre puc comprar una xocolata barat i mal, faig un caprici de tant en tant la xocolata bona i fem una BALANÇA MORAL.                                                

• Keynes, diu que donen diners dels rics als pobles (repartir i igualar)

2.       El mercantilisme és nacionalista, tot i que al segle XVIII no hi havia nacions, en el sentit en que vol que l’enriquiment de l’estat i propi país és desitjable a no pas del creixement en si, és a dir, si el meu país és farà més ric però els altres pobres o els hi perjudiquem, això NO IMPORTA.                                                                                                                                                                             La economia és com un pastel, si jo me’n quedo més els altres han de quedar menys, el meu país serà més ric que els altres, però NO IMPORTA.                                                                                       Llibre de Adam Smith diu que hem de buscar un  sistema en la qual tots hem de ser rics o la riquesa de les nacions, Adam Smith  critica el MERCANTILISME (fi del mercantilisme)                                                                                                                 -Mercantilista: no importa fer mal als altres i ser més rics que altres nacions.                   -MERCANTILISME: Nacionalisme Econòmica (en anglès)                                                                                                            ANOTOINE DE MONTCHRESTIEN (teoria raó d’estat): diu que un estat no és la suma de de la laboritat dels seus individus. És a dir, està mal vist si mato amb un home del carrer per robar els seus diners. (però els estats no, ells poden enganyar, robar i altres que no és correcte). ÉS UN MORAL APART (ells poden assassinar però jo no). Avui en dia, molts economistes està en contra del RAÓ D’ESTAT.                                                                                                                                          

...