Filosofia Locke

58

1. CONTEXT CULTURAL. EL NAIXEMENT DE L'ANGLATERRA MODERNA

Si Descartes va viure la 1a meitat del segle XVII, Locke ho va fer a la 2a meitat. Però els contextos respectius,

com veurem, van ser força diferents. Mentre a l'Europa continental les monarquies eren cada cop més fortes i poderoses

(Lluís XIV a França, Felip IV a Espanya, per exemple), a Anglaterra comencen a córrer idees liberals i antiabsolutistes, un

segle abans que ho facin a la resta d'Europa. Unes idees tan fortes que van convulsionar l'Anglaterra de l'època i que

van acabar finalment tombant la monarquia i implantant una república parlamentària (al segle XVII !!!).

Cal no perdre de vista que estem en una època de forta expansió comercial, la

qual afavoreix la formació i l'enriquiment de la classe burgesa. Aquest enriquiment

va provocar que els burgesos demanessin tenir més influència, enfront de la

monarquia i els nobles, que eren els qui tradicionalment havien tingut tots els

privilegis i poders, i que evidentment no estaven disposats a perdre ni a compartir

amb els burgesos. La burgesia va donar suport al Parlament, a canvi que aquest

plantés cara a la monarquia i els nobles. Aquests, però, no van cedir, i la tensió va

provocar una guerra civil entre 1642 i 1649. La guerra va acabar amb l'execució

del rei Carles I i la proclamació de la República, presidida per Oliver Cromwell,

qui va presidir aquella república sota el títol de Lord Protector.

La situació, però, no va millorar gaire. Cromwell va resultar ser un dictador encara pitjor que el rei anterior,

amb la qual cosa la monarquia va ser restaurada al cap de 10 anys, pocs mesos després de la mort de Cromwell. Però

les tensions entre els partidaris de la monarquia absolutista i els partidaris del parlament, que eren més liberals,

van continuar més fortes que mai, fins que finalment el rei Jaume II va ser obligat a abdicar i a exiliar-se l'any 1688.

Per substituir-lo, els liberals van cridar Guillem III d'Orange, un aristòcrata holandès que estava casat amb la filla del

rei Jaume II, i que havia estat educat enmig d'unes idees clarament liberals. L'arribada a Anglaterra de Guillem III es

coneix com la Revolució Gloriosa, ja que va tenir lloc sense vessar ni una gota de sang.

Amb el nou rei, s'implanta per primer cop a Anglaterra una monarquia parlamentària i constitucional. Amb

la Declaració de Drets de 1689 (un segle abans de la Revolució Francesa!!) queda establerta la superioritat de les

lleis per sobre de la voluntat personal del rei. Hi surten afavorides, doncs, la divisió de poders, la llibertat individual,

el dret a la propietat privada i a la impremta.

A partir d'aquest moment, Anglaterra es converteix en la primera potència econòmica i comercial del món,

posició que ocupà fins ben entrat el segle XX.

Ltemoac k5e

Oliver Cromwell (1599- 1658)

59

2. VIDA I OBRES DE JOHN LOCKE

John Locke va néixer l'any 1632 al petit poble de Wrington, a prop de la ciutat de Bristol. Ell va ser el gran de

tres germans. El seu pare John, que era advocat, va educar els seus fills amb una estricta disciplina. No obstant això,

el seu pare era un aferrissat defensor de la sobirania del poble i del parlament representatiu, per la qual cosa també

va inculcar idees liberals en els seus fills. La seva mare, Agnes Keene, va morir en arribar ell a la majoria d'edat.

Gràcies a les relacions del seu pare amb personatges iŀlustres del bàndol republicà que va resultar vencedor

de la guerra civil, l'any 1650 el jove Locke va poder ingressar a la Universitat d'Oxford, on primer va estudiar

Filosofia, Lògica, Llatí i Grec, i a partir de 1656 Ciències Naturals, Física, Química i Medicina. En acabar els seus

estudis, va romandre a la Universitat com a professor fins el 1665, completant els seus estudis de Medicina. A partir

d'aquest moment, viatjà per diversos països europeus durant uns quants anys,

especialment per França.

L'any 1678 tornà a Oxford, amb intenció de reprendre les seves tasques

universitàries. Però ben aviat va començar a patir les conseqüències del clima

polític que es vivia a Anglaterra, amb guerres civils i enfrontaments constants

entre absolutistes i parlamentaristes. L'any 1681 la facció monàrquica inicià

una forta ofensiva, amb l'objectiu de retornar al poder el rei Jaume II, que era

catòlic, i tots els partidaris del Parlament van ser perseguits i detinguts, entre

ells algunes de les persones que havien recolzat John Locke i la seva família

durant molts anys. Enmig d'aquest ambient, Locke va decidir fugir d'Anglaterra

i exiliar-se a Holanda, on començà a donar forma definitiva a algunes de les

seves obres més importants, que portava anys redactant.

Durant la seva estada a Holanda, va entrar en contacte amb Guillem d'Orange i

els seus seguidors, i va col·laborar amb ells per organitzar el destronament de Jaume II i

la posterior coronació del d'Orange com a rei, amb el nom de Guillem III. Aquesta va ser

la Revolució Gloriosa (1688), que va suposar el fi de la dinastia Stuart i un enfortiment

definitiu del Parlament. Locke va tornar un any després a Anglaterra, i l'any 1690 publicà

les seves obres més famoses, que són els Dos Tractats sobre el Govern Civil, i l'Assaig

sobre l'Enteniment Humà.

Els darrers anys de la seva vida, Locke va ocupar alguns càrrecs polítics relacionats

amb temes econòmics i de comerç interior. També va aprofitar per retocar alguna de les

seves obres anteriors i escriure'n d'altres. L'any 1700 va dimitir del càrrec i es va jubilar,

als 68 anys. Va morir finalment quatre anys després, un 28 d'octubre de 1704, als 72 anys

d'edat, a Essex, prop de Londres, que era on vivia des que havia tornat de l'exili. Va ser

enterrat al cementiri de l'església parroquial de la localitat veïna de High Laver.

A més de les dues obres citades, cal destacar també la seva Carta

sobre la Tolerància (1689) i Alguns pensaments sobre l'Educació

(1693). Les seves obres van inspirar els iŀlustrats francesos, i avui dia

és considerat un dels pares de la democràcia parlamentària. Els qui el

van conèixer deien d'ell que va ser un home afable i senzill, de salut

delicada però molt disciplinat en el seu treball.

Tomba de John Locke, a High Laver

60

3. EL SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL

a) La teoria política de Locke

Les idees polítiques de Locke es troben a la base de totes les democràcies liberals

occidentals. Ell va ser el primer gran defensor dels drets individuals davant la tirania i

l'absolutisme, de la propietat privada, de la divisió de poders, de les llibertats d'expressió

i d'opinió. Va ser, en definitiva, el pare de la democràcia occidental, i com a tal va ser

reconegut arreu d'Europa des del mateix moment en què va publicar les seves idees

polítiques.

Per justificar les seves idees liberals, Locke va escriure l'any 1690 dos llibres o tractats

sobre el govern civil (Two Treatises of Government). En el primer es dedica a criticar

i refutar la teoria, concebuda i defensada per Robert Filmer, segons la qual els reis

governen per dret diví, per la qual cosa els seus decrets i decisions són del tot indiscutibles

com qualsevol altre mandat diví. Però aquí ens fixarem sobretot en el 2n Tractat, que

és on Locke enuncia clarament les seves idees polítiques més importants.

b) Origen i legitimitat de l'Estat

Als tres primers capítols del 2n Tractat, Locke defensa que l'origen i la legitimació de l'Estat són fruit d'un

pacte entre els individus que formen la societat. No s'entendria la vida en societat si no hi hagués un consentiment

de tots els seus membres. Però en aquesta mena de contracte entre l'individu i l'Estat no hi ha una renúncia total

als drets personals a canvi de seguretat i protecció, sinó que l'individu conserva determinats drets personals bàsics,

com ara el dret a la vida o a la propietat privada. D'aquesta manera, l'Estat se subordina als interessos individuals,

mai no pot estar-hi per sobre.

- L'estat de naturalesa. Segons ell, en un estat de naturalesa primitiu,

els homes eren lliures, amos i senyors d’ells mateixos, i feien el que

calgués per estar el millor possible; però al mateix temps hi havia

com una mena de dret primitiu que els feia reconèixer els altres

també com a éssers lliures, i a respectar alguns drets generals, com

per exemple el dret dels altres a la vida, a la llibertat o a la propietat

privada. És a dir, que l’home no és bo per naturalesa, però tampoc

tan dolent com deia Hobbes ("l'home és un llop per a l'home"), ja

que és fins a cert punt respectuós amb els altres, sobretot pel que

fa a la vida i a la propietat privada, que ell considera drets naturals.

Fins i tot considera que l'home té, de manera natural,

...