Filosofia-locke

JOHN LOCKE

(1632-1704)

BIOGRAFIA

- Neix a prop de Bristol, petita població anglesa.

- Cursa els seus estudis a Oxford i mostra desacord, al igual que Descartes, sobre els coneixements rebuts basats en l’escolàstica (dogmàtica, confusa i acrítica).

- S’interessa per les lletres i per la ciència, obté una titulació en lletres i una en medicina.

- Va fer de professor a Oxford i va practicar paral•lelament la medicina  va curar a LORD SHAFTESBURY, el qual va fer-lo home de confiança i passar a ser el ministre de comerç i agricultura d’Anglaterra.

- Només cap al final de la seva vida Locke es dedicà a escriure.

- El Lord Shaftesbury va perdre el domini i va haver de marxar i amb ell marxà també Locke. En aquesta fugida a França, Locke coneix els deixebles de Descartes i la filosofia Cartesiana. Passat un temps poden retornar cap a Anglaterra on Locke torna a la universitat d’Oxford.

- Temps després, tenen que fugir de nou i marxen a Holanda.

 El que succeïa a Anglaterra era que des de Enric VIII el país havia trencat amb la religió catolicista i s’havien tornat protestants. Des de feia uns anys s’havien introduït uns monarques catòlics que efectuaven de manera despotista.

 Els monarques catòlics no feien cas al parlament anglès i gent com Lord Shaftesbury, que volien un monarca parlamentari protestant que respectés el parlament, havien de fugir del país quan els no liberals pugnaven al poder.

- Quan Locke està a Holanda planteja un relleu al govern. L’objectiu era fer venir d’Holanda a Guille d’Orange i portar-lo a Anglaterra per fer fora a Jacob II. Pretenia aleshores convertit la monarquia en parlamentària liberal.

- John Locke aconseguí el seu objectiu, es donar l’anomenada: “Gloriosa Revolució” (1688)  fi dels monarques catòlics a Anglaterra amb Guillem III al poder, el qual firmà un document: “Bill of rights”

 El “Bill of rights”: documents que obligava a respectar les decisions del parlament anglès, encara vigent.

- L’obra de Locke té de rerefons aquest liberalisme polític.

- Després d’aquests fets Locke rebutja a totes les ofertes i càrrecs i es tanca al Castell d’Essex a dedicar-se a l’escriptura. L’any 1690 publica les dues obres que el faran famós a nivell filosòfic:

 Assaig sobre l’enteniment humà: sobre la teoria del coneixement. Trobem per primer cop una teoria sistemàtica basada en l’empirisme. Tota la 1ª part del assaig és una crítica a les idees innates. La idea de Locke és que el coneixement s’inicia i es fonamenta en l’experiència.

 Dos tractats sobre el govern: de caire polític. Obra que tracta de carregar-se la idea de que els monarques ho són per gràcia divina o dret diví (en el primer tractat). En el segon tractat trobem els fonaments del liberalisme polític.

Pensament de Locke

- Va ser un pensador molt pragmàtic, no fa teòrica allunyada de la pràctica.

- Això ho veiem en la seva actuació i escriptura teòrica sobre la política en diferents etapes de la seva vida, per exemple, les seves obres pretenien influir en la política del moment i en els científics.

- És empirista però moderat ja que no deixa de banda la raó. És empirista en el sentit que diu que tot allò que ha entrar ala meva ment ha estat a través de l’experiència i mitjançant la raó és pot fonamentar el coneixement.

ASSAIG SOBRE L’ENTENIMENT HUMÀ (1690)

L’assaig sobre l’intel•lecte humà es presenta com un anàlisi dels límits, les condicions i les possibilitats efectives del coneixement humà.

Objectiu: resoldre la pregunta plantejada que inspira tot l’assaig:

“Què podem conèixer veritablement?” “Quins són els límits del coneixement humà?”

(La teoria del coneixement humà de Kannt parteix de la mateixa qüestió)

- Locke volia:

 Elaborar una teoria del coneixement que sigui un entremig entre el pessimisme escèptic (ell creu que podem conèixer coses) i entre l’excés d’orgull dels racionalistes (l’excés d’orgull dogmàtic).

- El llibre es troba dividit en 4 parts:

 1ª part: “Crítica a les idees innates”

 2ª part: “Classificació d’idees” : que tenim dins la consciència? D’on prové?

 3ª part: “Filosofia del llenguatge” : paper del llenguatge al coneixement.

 4ª part: “Quins són els límits del coneixement?”: conclusió + resposta a la qüestió.

1ª part: CRÍTICA A LES IDEES INNATES

- Les idees innates són un principi racionalista.

- Que són? Aquelles idees que neixen amb nosaltres. No són apreses a través de l’experiència, les sabem perquè les descobrim dins nostre.

- De quines idees innates parlaven els racionalistes?

 Idea de Déu (p.ex Sòcrates)

 Idea dels números (p.ex Plató).

 Alguns principis lògics: principi d’identitat ( allò que és, és), principi de contradicció (una cosa no pot ser i alhora ser).

- La majoria de racionalistes apel•laven a un consens, pel que fa la justificació dels principis lògics i les altres idees com a idees innates  són idees innates perquè tothom les comparteix: hi ha un consens universal.

1ª crítica de Locke

- El consens del qual és parla és pura il•lusió. No podem dir que tots els homes participin en aquestes idees. Locke remarca que no existeix aquest consens universal.

- Apel•la a 4 tipus de persones que contradiuen el consens:

 Nens: no comparteixen i no participen d’aquestes idees innates.

 Idiotes (“afectat d’idiòcia” = manca de capacitat intel•lectual, dèficit d’intel•ligència): observem que tampoc participen.

...