Plató, al llarg de les seves teories i els seus mites utilitzava una sèrie de significants els quals tenien un significat diferent al que nosaltres tenim. A continuació en teniu dotze:

CONCEPTES DE PLATÓ

Plató, al llarg de les seves teories i els seus mites utilitzava una sèrie de significants els quals tenien un significat diferent al que nosaltres tenim. A continuació en teniu dotze:

Idea:

Per a Plató, el concepte Idea significa una realitat estable i permanent. Aquesta no està sotmesa ni al canvi, ni al moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per tant, podem dir que les idees no es poden ni modificar, ni deteriorar ni mutar.

Per a ell les Idees estan al món de les Idees i les coses (i nosaltres) al món de les coses. I aquestes coses imiten la forma de les Idees. És a dir, per exemple, totes les coses que considerem belles al món de les coses, estan imitant o participant en la Idea de bellesa del món de les idees. I per molt que en el món de les coses deixin de haver coses belles, com les Idees són eternes, la idea de Bellesa seguirà existint.

I com que les coses si poden variar i morir, considerava més reals a les pròpies Idees que a les coses ja que aquestes eren eternes i permanents.

Les idees estan jerarquitzades de manera que la Idea del Bé és la idea suprema. Depenent d’ella es troben les idees ètiques, estètiques, matemàtiques i, finalment, de les coses.

Cal destacar que de les coses innobles, ell pensava que no hi havia Idees, que aquestes coses com la brutícia o el vici els mancava realitat i per això són “dolentes”.

[pic 1]

Reminiscència:

En Plató, la reminiscència explica que el conèixer és recordar. Ell suposa que l’ànima ja coneix les Idees ja que són d’una mateixa naturalesa. I les va conèixer en una existència anterior a la unió amb el cos en el qual està tancat, la qual cosa va provocar l’oblit del seu origen i per això mateix conèixer és recordar.

I com les coses del món sensible imiten les Idees, el coneixement d’aquestes serveix per recordar les Idees. Aquest coneixement s’aconsegueix mitjançant la raó.

Aquest concepte està explicat principalment al mite del “carro alat”. (*)

[pic 2]

Cosa:

Per a Plató, una cosa, és un objecte que pertany al món sensible o de les coses. I com bé he explicat en el concepte de Idea, aquesta és variable, mortal, i està sotmesa al temps i l’espai. Aquestes coses, per a Plató són còpies, imitacions i existeixen perquè participen de les Idees. Segons ell, les coses són menys reals que les Idees i sense aquestes últimes, les coses no podrien existir, entre les Idees i les coses hi ha una relació unidireccional.

[pic 3]

Idea del bé:

La definició d’aquesta, Plató, no la deixa clara en cap dels seus mites ni teories. Però en La República ens insinua, mitjançant l’al·legoria del Sol (*), que representa per a ell la Idea del bé. I segons el que s’entén, el bé es la causa del coneixement i la veritat.

Segons ell la idea del Bé és la que ha de guiar-nos tant en els assumptes de la moral individual, de la virtut, com de la política. I aquells que arriben a conèixer-la, mitjançant la dialèctica, arribaran a ser virtuosos i, per tant, governants ideals (filòsofs sempre).

 També cal esmentar que aquesta idea es la que atorga el ser a les altres idees.

[pic 4]

Ànima:

L’ànima és el subjecte del coneixement. Aquesta forma part del Món intel·ligible i comparteix la mateixa naturalesa que les Idees.

En el mite de “El carro alat”(*), Plató, ens explica a la perfecció el seu concepte d’ànima. En aquest ens diu que, tot i que l’ànima té el mateix origen que les Idees i les coneix, les ànimes estan tancades en els cossos dels éssers humans i en el moment d’unir-se al cos, van oblidar-se del seu origen.

I com bé hem explicat en el concepte de reminiscència, la funció de l’ànima en el món de les coses és recordar.

Finalment dir, que per Plató, les ànimes determinen les classes socials de la república platònica. Depenent de la part d’aquesta que ens domini:

• Serem artesans si l’ànima està orientada a buscar el plaer.
• Serem guardians si l’ànima es caracteritza pel valor.
• Serem governants si l’ànima és racional i està interessada en el saber.

[pic 5]

Home:

L’home és la unió accidental entre l’ànima i el cos. Per tant, podem dir que l’home integra un dualisme, ja que està format per una meitat de naturalesa immortal i eterna i, d’una altra de variable i efímera. Aquestes dues parts de l’home són l’ànima, que prové de la naturalesa del món intel·ligible, i el cos del món de les coses.

Per a ell, el cos és la imperfecció de l’home, ja que aquesta és la que limita l’ànima i el coneixement d’aquesta. A no ser que l’home prescindeixi més del món de les coses i busqui recordar les Idees que ha oblidat l’ànima per culpa de l’unió amb el cos. Segons Plató, sols unes poques persones poden aconseguir aquest objectiu, i tenen un nom: els filòsofs.

Plató diu: “l’home és ànima i té cos”.

[pic 6]

Justícia:

La justícia, segons Plató, és l’ordre estable de tot, tant en l’ànima individual com en l’Estat. Respecte a l’ànima individual la justícia hi és present quan cada part d’aquesta fa el que li és propi, de tal manera que dominen o són dominades entre sí segons la naturalesa de l’individu. És a dir que la part raciona ha de guiar a la part agressiva, i les dues dominar la part apetitiva. Qui ho aconsegueixi serà just. I respecte a l’Estat, la justícia, segons diu Plató a la República, és fer cadascú el que li pertoca per la seva naturalesa. I segons ell, d’aquesta naturalesa n’hi ha de tres tipus: la dels filòsofs governants, els quals governen; els guerrers o militars, els que han de defensar la societat; i els artesans, els qui han de produir aliments i utensilis. Si aquests duen a terme la seva funció, l’Estat serà just.

[pic 7]

Virtut: 

Quan Plató parla de virtut sorgeixen dos qüestions diferents. De la manera en la que es pot obtenir la virtut i la naturalesa o essència d’aquesta.

Respecte a la primera qüestió, plató mantenia la ideologia del seu professor Sòcrates. Deia que qui posseïa virtut posseeix coneixement, ja que no es pot fer el bé o la justícia si no se coneix el bé o la justícia.

I respecte a la segona qüestió, Plató la concep com l’estat que li correspon a l’ànima en funció de la seva naturalesa. Com ja sabem, en cada ànima humana trobem tres parts, per tant, en cada una d’aquestes correspondrà una virtut determinada:

• Virtut com a saviduría: Plató accepta la identificació socràtica entre virtut i coneixement (intel·lectualisme ètic o moral). La manca de virtut és deguda a la ignorància (recordar la dita socràtic: "Ningú fa mal sabent") perquè per naturalesa l'home busca el bé per a si, però si desconeix el bé pot prendre com a bo erròniament qualsevol cosa i, en conseqüència , actuar incorrectament. Per tant només qui coneix la idea de Bé pot actuar correctament, tant pel públic com en el privat.

Aquesta forma d'entendre la virtut suposa l'intent de superació del relativisme dels sofistes. Els conceptes morals no són fruit d'una convenció o pacte entre els homes, ja que es refereixen a realitats existents i permanents (idees) que són independents de la raó i la voluntat humanes. Els valors morals existeixen per si mateixos i per això és possible definir-los objectivament i un cop coneguts, dur-los a terme a la vida pràctica. Només qui tingui un coneixement perfecte del que és just podrà obrar amb justícia. La ciència es converteix així en una condició de l'ètica.

• Virtut com a purificació: En el seu diàleg Fedó, Plató diu que l'home virtuós és aquell que purifica la seva ànima de les passions i desordres del cos per tornar-se cap al món de les Idees, el única capaç de realitzar humanament a l'home.

En diàlegs posteriors com Fileb, Plató matisarà aquesta postura antihedonista. El coneixement de les idees ha d'anar acompanyat de salut, moderació en el gaudi dels béns materials i plaers. Per tant Plató admetrà que la vida bona i virtuosa és una vida "mixta" en què cal saber acceptar també el plaer amb moderació. De tal manera que la idea que Plató d'una manera absoluta el corporal o sensible està injustificada. També en el diàleg Banquet, Plató concep l'ascens cap a la Idees partint de l'amor ala bellesa que observem en les coses sensibles, fins a aconseguir la contemplació de la bellesa en si (Idea de bellesa).

...