RESUM DEL TEMA: LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’URSS

RESUM DEL TEMA: LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’URSS

1. LA RÚSSIA TSARISTA AL COMENÇAMENT DEL SEGLE XX

Rússia era en 1900 un immens imperi que abastava des del mar Bàltic fins a l'oceà Pacífic. Amb més de 140 milions d'habitants, format per una gran diversitat de pobles.

IMMOBILISME POLÍTIC I DIFICULTATS DE MODERNITZACIÓ

L'autoritat del sobirà no tenia cap limitació. El tsarisme controlava el país per mitjà d'una sòlida burocràcia (noblesa), per els alts càrrecs de l’administració i l’exèrcit (policia totpoderosa) i una Església ortodoxa íntimament vinculada al poder.

El tsar Alexandre II (1855-1881) va aplicar una política reformista amb la finalitat de moderar l'absolutisme imperial. Entre les mesures destaquen, en 1861, l'abolició del règim feudal i de la servitud camperola, la reforma judicial i la de l'ensenyament. Però després de l'atemptat de 1881, el tsar Alexandre II va morir, succeint-seu fill Alexandre III (1881-1894), que, en lloc d'avançar en les reformes, va preferir frenar el procés. Sota el seu regnat i el del seu fill Nicolau II (1894-1917) es va reprendre l'immobilisme polític. Nicolau II estava disposat a mantenir els principis de l'autocràcia. Així, mentre el país canviava econòmica i socialment (inici de la Revolució Industrial, creixement d'un proletariat industrial, etc.) no ho feia políticament. El desenvolupament industrial és lent fins a 1890, però s'accelera en el canvi de segle (1890-1913) a causa de les inversions estrangeres i la construcció del ferrocarril. Un altre dels trets de la industrialització russa era la seva concentració geogràfica en unes poques regions (Ucraïna, Moscou, Sant Petersburg, zona de Bakú ...).

L’OPOSICIÓ AL TSARISME

Apareix una oposició clandestina, tot i la prohibició de formar partits, reclamava llibertats polítiques i profunds canvis socials i econòmics en un país eminentment agrari, estructurada en diversos grups polítics. El 1870 van sorgir els populistes (narodniks) que pretenien crear la consciència revolucionària en la pagesia. Van fracassar i es van dividir: els anarquistes van formar una organització terrorista denominada la Voluntat del Poble i van aconseguir matar el tsar Nicolau, mentre un sector es va guiar per un partit socialista revolucionari.

El 1898 es va formar el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), inspirat en els principis revolucionaris marxistes, qui més va destacar va ser Lenin. L'any 1903 es va produir una ruptura interna entre els bolxevics i menxevics.

Bolxevics (majoritaris): Destaquen Lenin i Trotski i eren partidaris d'enderrocar el tsarisme a través de la revolució que porti al poder al proletariat sense una fase burgesa i que un partit revolucionari dirigeixi fermament aquesta revolució.

Menxevics (minoritaris): El líder era Plenajov. Defensaven la necessitat d'una fase burgesa anterior a la socialista, pel que és necessari un major grau de desenvolupament del capitalisme a Rússia.

El 1901 es crea el Partit social revolucionari (SR), hereu dels narodniki, recollia part de la ideologia populista; per a aquest partit el problema principal és el pagès i mitjançant atemptats terroristes pretén donar pas al socialisme. (Revolució camperola).

Cap a 1905 es va constituir el Partit constitucional demòcrata (KD, Kadet). Volien una constitució, un règim parlamentari, defensar llibertats públiques i donar autonomia a les nacionalitats.

LA REVOLUCIÓ DEL 1905

El 1905 l'Imperi rus sofreix una forta sacsejada com a conseqüència dels efectes de la crisi econòmica i de la inesperada derrota de l'exèrcit rus en l'Extrem Orient davant Japó la qual va revelar la corrupció i incapacitat de l'Administració russa. El descontentament de la pagesia empobrit i defraudat i els obrers amb unes pèssimes condicions de vida, es va expressar en una sèrie de vagues a Sant Petersburg.

El 9 de gener de 1905, conegut com Diumenge Sagnant, uns 100.000 vaguistes, dirigits pel pope (capellà ortodox) Gapó, es dirigeixen pacíficament en manifestació al palau imperial de Sant Petersburg. Els manifestants volien presentar al tsar una sèrie de reivindicacions. La guàrdia del tsar va obrir foc contra els manifestants causant centenars de morts. Tal va ser la duresa de la repressió que va provocar la condemna internacional i activarà el moviment revolucionari a Rússia. Les vagues i manifestacions es van estendre a altres ciutats i al camp.

Part de l'exèrcit es va sumar a la protesta, els mariners del cuirassat Potemkin al port d'Odessa (mar Negre) i els de la base naval de Kronstadt (mar Bàltic), també. Al seu torn, els obrers van començar a constituir-se soviets (o agrupació dels treballadors en diverses ciutats i districtes rurals) amb l'objecte de controlar les vagues i donar-los un contingut revolucionari. A l'octubre es va formar el soviet de Sant Petersburg, organitzat per Trotski, era el més actiu. Nicolau II va anunciar un manifest a l'octubre de 1905 amb una sèrie de mesures liberals:

· Concessió d'un conjunt de llibertats civils

· Creació d'un règim representatiu, amb un Parlament, la Duma

Això va permetre al tsar sufocar la revolta i detenir els líders dels soviets

EL FRACÀS DE LES REFORMES

La revolució de 1905 va crear grans expectatives de profundes reformes entre la població, però aquestes van ser molt limitades pel que el poder del tsar es va veure escassament disminuït. A més, la Duma tenia un poder legislatiu molt limitat. La reforma agrària iniciada el 1906 (intent de crear una classe de camperols acomodats que formessin una base social addicta al règim -kulaks-) va fracassar. A més, la reforma no va afectar a les propietats de la noblesa i de l'Església. A aquests factors caldria afegir altres com; el retorn a la repressió política (van ser condemnades més de 37.000 persones), l'excessiva influència de les camarilles palatines i de Rasputin (home sant) en les decisions polítiques del país. Finalment la situació del país va empitjorar amb la seva participació en la Primera Guerra Mundial.

2. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DEL 1917

[pic 1]

La guerra va ser, un cop més, el detonant de la revolució, les derrotes militars de Rússia a la Gran Guerra, les elevades pèrdues humanes i territorials (Polònia, Lituània i part de Bielorússia van caure en mans alemanyes) van generar dificultats econòmiques i un profund malestar social. Les desercions de l'exèrcit van aconseguir el seu punt àlgid el 1917.

LA REVOLUCIÓ DE FEBRER I LA CAIGUDA DEL TSARISME

La revolució comença al febrer amb una vaga de metal·lúrgics i obrers tèxtils a Petrograd (Sant Petersburg). Al dia següent la ciutat va quedar paralitzada per la vaga general. Van sorgir vagues i manifestacions contra la guerra i les pèssimes condicions de vida, i es van estendre a ciutats com Moscou. El 26 de febrer el tsar va ordenar a l'exèrcit reprimir les protestes, però 27 de febrer una part de les tropes enviades a reprimir les manifestacions es va unir a la protesta, de manera que els comandaments militars són detinguts. L'endemà, el govern del tsar va dimitir i els revolucionaris menxevics, socialistes revolucionaris i bolxevics van reorganitzar el soviet de Petrograd. La dissolució de la quarta Duma pel tsar va portar als cadets a oposar-se al tsar, Nicolau II es va quedar gairebé sense suports. En la nit del 2 de març, Nicolau II va decidir abdicar i es va formar un govern provisional; integrat, pels cadets i presidit pel príncep Lvov. Kerenski, ministre de Justícia, representava al soviet.

...