El milagro de anna sullivan

                                                                                Itziar Puig

                                                                                    M4

EL MILAGRO DE ANNA SULLIVAN

 HELLEN KELLER

Introducció

Annie Sullivan, arriba a casa dels Keller per a encarregar-se d'una tasca gairebé impossible: ensenyar-li a comunicar-se a Helen Keller, una nena de set anys cega i sordmuda des dels divuit mesos, a causa d'una malaltia. Annie, que ha passat els seus anys d'adolescent en una escola per a cecs. El germà gran i el pare, creuen que no hi ha esperança per a la Helen, ja que la més qualificada ajuda professional no ha ajudat al fet que faci progressos.

- Breu resum de la pel·lícula

Helen és una nena que amb tan sols dinou mesos de vida va sofrir una febre molt greu que li provoca la ceguesa, la sordesa i el no poder parlar. Helen pertany a una família adinerada i és una nena mal criada i consentida a la qual els seus pares consenten en tot moment per tenir la malaltia que té. Quan la nena es fa una mica més major no obeeix en res, per la qual cosa el seu pare a la vora de la desesperació decideix ingressar-la en un asil, cosa que a Kate no li agrada res.

Després d'explicar-li a la tia tot el que estava succeint aquesta els aconsella visitar a un bon doctor el qual va escriure un article bastant interessant sobre aquest que pertanyia a l'institut Perkins de problemes de visió. Tot va ser molt ràpid fins que arribo a casa la senyoreta Anne Sullivan pertanyent a aquest institut però sense cap experiència laboral, només la pròpia.

Anne Sullivan és una senyoreta que durant tota la seva infància va estar ingressa en una llar de persones discapacitades, ja que va perdre part de la visió que després va recuperar mitjançant una sèrie d'intervencions quirúrgiques.

Anne amb la seva paciència i dedicació, encara que sense el suport moral dels pares aconsegueix grans canvis en el comportament d'Helen. Al principi, Helen era una nena incontrolable i a més no es podia comunicar amb els altres, fins que la senyoreta Sullivan va començar a ensenyar-li mitjançant el tacte i el gust les coses que els envoltaven, però encara que la nena sentís especial rebuig cap a la mestra a poc a poc es va anar guanyant el seu afecte i confiança.

L'ensenyament a casa era complicada, ja que els pares no col·laboraven en res pel que Anne després d'inspeccionar la zona en la qual vivien va prendre la decisió de demanar al pare de la nena de viure per un temps sola amb Helen per a poder treballar d'una forma més implicada i íntima.

El principal objectiu de l'educadora era obtenir la forma a una persona autònoma, és a dir, que la nena es valgués per si mateixa sense la necessitat que la seva mare estigués al seu costat les 24 hores del dia. Els nens que pateixen algun tipus de malaltia se li ha de tractar SEMPRE igual que a un nen que no la pateixi per a no provocar desigualtat entre tots dos.

Després de l'esforç de la senyoreta Sullivan es va poder guanyar la confiança dels pares i assolir que Helen és comportada d'una forma adequada i es pogués comunicar (fins i tot dir aigua), alguna cosa que també va fer molt feliç a la mateixa nena.

- Breu recerca d’informació biogràfica sobre la Hellen Keller

Helen Keller (1880/06/27 - 1968/06/01)

Escriptora i conferenciant estatunidenc. Una de les més grans autores i oradores estatunidenca.

Helen Keller va néixer el 27 de juny de 1880, en Tuscumbia, Alabama. Filla d'Arthur H. Keller i Kate Adams.

Al cap de dinou mesos va sofrir una gravíssima malaltia a causa de la qual va quedar sorda i cega.

Des dels set anys va rebre una educació especial de lectura i escriptura amb Anne Mansfield Sullivan, més tard Macy, de l'Institut Perkins per a cecs.

Aviat va aprendre a llegir el sistema Braille i a escriure per mitjà d'una màquina construïda tan sols per a ella.

L'any 1900 va ser acceptada en la Universitat de Radcliffe, en la qual es va graduar amb tots els honors quatre anys després.

Va treballar en la Comissió de cecs de Massachussetts i va donar conferències per tot el món.

Finalitzada la II Guerra Mundial, va visitar als veterans ferits als hospitals dels Estats Units i va donar conferències a Europa en suport dels disminuïts físics. Entre les seves obres destaquen: Història de la meva vida (1903), El món en què visc (1908), Sortir de la foscor (1913), Els meus anys posteriors (1930), Tinguem fe (1940), Mestra: Ana Sullivan Macy (1955) i La porta oberta (1957).

La seva vida va ser objecte d'una pel·lícula, L'inconquistable (1954), i d'una obra de teatre, El miracle d'Ana Sullivan (1960).

Helen Adams Keller va morir en Arcan Ridge, Easton, l'1 de juny de 1968.

- Elaborar una reflexió individual sobre:

• les limitacions i la manca de comunicació. Què comporta això a la coprotagonista del film?

En les limitacions que té la Helen, són moltes i no sap ni ella com poder comunica-se ja que ningú l'entén, per això crec que sempre es posa nerviosa i es tira a terra, dona puntades a terra i pega. Ella s'angoixa perquè no pot dir el que pensa, el que sent, o simplement el que necessita, ella intel·lectualment no té cap part afectada, al no tenir manera de comunicació no té accessibilitat a l'educació, encara que sigui una nena que és totalment intel·ligent, però no té les eines per poder comunicar-se.

...