Ikea

L'empresa fou fundada el 1943 pel suec Ingvar Kamprad amb 17 anys d'edat, havent acumulat un petit capital amb la venda a petita escala de productes a pagesos de les rodalies. L'empresa es dedica a la importació i venda d'articles d'escriptori i oficina. L'any 1948, comença a vendre per correspondència mobles fabricats per artesans locals ([1], pàg. 129). Durant els anys 50 l'empresa adoptà l'actual estructura, amb local de mostra dels mobles comprables i auto-muntatge. L'any 1952 IKEA ja només es dedica a la venda de mobles per correspondència. Un any més tard, munta una exposició permanent dels mobles en una fàbrica vella a fi que la gent pogués avaluar-los abans de comprar-los ([1]pàg. 129). També aquest any, Gillis Lundgren, un treballador d'IKEA, te la idea d'enviar el mobles embalats en paquets plans, el que permet una disminució molt important dels costos de transport (que, per aquella època, encara assumia l'empresa). A finals dels anys 50, l'empresa ja realitzava un volum molt important de vendes. L'any 1961, en plena guerra freda, arriba a un acord amb l'agència estatal polonesa d'exportacions, per que li subministri mobles a preus més reduïts que els proveïdors de l'Europa de l'oest (els salaris a Polònia eren quatre vegades més baixos que a Suècia) ([1]pàg. 130). Aquesta col·laboració amb el Govern polonès finalitza els anys 90 amb la desaparició del Govern comunista en aquest país. El 1963 s'obrí la primera botiga fora de Suècia a Asker, un suburbi d'Oslo, Noruega. L'any 1971 s'incendia la botiga d'Estocolm que va ser indemnitzada per la companyia d'assegurances que va permetre a l'empresa reconstruir la botiga amb la indemnització segons el model que faria fortuna: per un costat l'exposició, un restaurant i un àrea de jocs per nens i, per l'altre, un magatzem on el client recollia el mobles ([1]pàg. 131). El 1973, amb l'obertura d'un establiment a Zuric, IKEA traspassà per primer cop l'àmbit d'Escandinàvia.

Actualment compta amb establiments a 35 països (hivern del 2005). El Primer IKEA obert a Espanya va ser al Centre Comercial Montigalà, situat a Badalona.

Sovint s'intenta explicar l'èxit de IKEA per un conjunt d'innovacions, fonamentalment l'embalatge pla dels mobles i el seu lliurament en la botiga, amb el que l'empresa s'estalviava costos en el transport i muntatge. Tanmateix, segons els acadèmics Michel Villette i Catherine Vuillermot ([1]pàg. 126-133), el procés va ser a l'invers: l'èxit inicial de l'empresa li va permetre tenir els recursos necessaris per poder aprofitar la innovació, que no es va posar a punt fins l'any 1971. Un factor clau de l'èxit anterior a 1971, va ser "la compra massiva de mobles a baix preu a Polònia, gràcies a una hàbil col·laboració amb les autoritats comunistes. [...] IKEA no existiria avui sense aquest fet" ([1]pàg. 127-128). Un altre factor clau va ser l'incendi del magatzem d'Estocolm que va permetre a IKEA reconstruir-lo amb la indemnització de l'assegurança i "corregir els seus errors [en el disseny de la primera botiga] a baix cost construint la botiga ideal, adossada a un magatzem on els clients podien retirar directament els seus mobles tots embalats i transporta'ls fins a casa seva (1971)" ([1]pàg. 128). Per tant, segons aquests investigadors, l'acumulació inicial de capital que li va permetre a IKEA beneficia-se de la innovació implementada més tard (1971), no va tenir res a veure amb cap innovació, sinó amb l'habilitat comercial de negociar i arribar a un acord amb les autoritats comunistes de Polònia que va permetre a IKEA utilitzar al clàssic mecanisme de comprar a un lloc barat (Polònia) i vendre en un lloc car (Escandinàvia).

...