EL MOVIMENT 15 M

Els processos de normalització: la construcció social de normes socials

Una de les característiques més importants dels grups o moviments són la creació de normes. Les normes socials són un producte cultural, discursos creats en les interaccions, situats en un context sociohistòric determinat. Podem dir que són regles que guiaran les nostres relacions amb altres individus o grups, ja que ens indiquen quina es la conducta adequada en una situació determinada. I com que són construccions socials producte de la interacció entre persones podem canviar-les.

Les normes socials són mecanismes de control social, la seva finalitat és regular les situacions i relacions interpersonals i parteixen dels valors que hi ha en una societat.

Les normes podem ser explícites ( formals) i implícites ( informals). Respecte al moviment 15M destaquem com normes explícites:

 La seva lluita social, demanen un canvi en el sistema, fan lemes amb eslògans com “que els politics no ens representen”. Es crea una plataforma denominada “Democràcia real Ya” ( DRY). Es crea els principis ( prendre de decisions en assemblea, apartidisme, asindicalisme, no violència i unitat entre els indignats).

 Aixecar les mans amb el llenguatge de signes que s’ acordat per no molestar als veïns.

 La participació ha de ser de forma activa i col·lectiva en la gestió i manteniment de l’acampada, organització de les comissions a nivell quotidià com a nivell social.

Normes implícites:

 Totes les opinions son valides, està prohibit qualsevol manca d’honor de les persones.

 Una desobediència implícita per canvi del sistema.

 Qualsevol persona, pot participar en el moviment, independentment de la seva idea política, social, nacionalitat etc.

El moviment 15M s`ha creat dins d’un context social, econòmic, cultural i polític inestable, amb problemes socials, parteix d’una situació conflictiva: molt atur, precarietat laboral, amb dificultats per accedir a l’habitatge, especulació,etc.

PAC 4 El Moviment 15M

2

Les normes juntament amb les característiques de les situacions, faran emergir les identitats.

A partir d’unes normes socials que han sorgit del moviment 15M tal com les de ser un moviment partidista (sense afiliació a cap partit ni sindicat), pacífic, horitzontal i transparent, és a dir, sense estar subjecte a cap tipus de registre. El moviment s'organitza a través d'assemblees populars obertes celebrades generalment en places o parcs i està estructurat en diverses comissions (Legal, Comunicació, Acció, Activitats, Barris, Estatal i Internacional, Informació, Infraestructures, Llengües de Signes) i grups de treball (Cultura, Educació, Política, Economia, Medi ambient, Treball Social, Feminismes, Ciència i Tecnologia, Diàleg entre Religions, Migració i Mobilitat, Pensament).

El moviment 15M ha trencat una norma social dominant en la nostra societat com és l’obediència.

Les mobilitzacions entorn del 15 M suposen ja un greu perill per al sistema. La nit del 20 de maig, milers de persones en tot el país van desobeir col·lectiva, explícita i conscientment una ordre pública, clara i directa de l'autoritat: la prohibició de manifestar-se en la jornada de reflexió prèvia a les eleccions municipals. I en el moment de la desobediència, malgrat tan manifest desafiament, l'autoritat no es va atrevir ni a fer complir la seva ordre, ni a implementar les conseqüències que ha d'implicar la desobediència a una ordre de l'autoritat. El govern, alhora, va fer els seus càlculs de govern, i els resultats li van haver de mostrar que davant l'oportunitat, qualitat, magnitud i extensió del desafiament intentar que la seva ordre es complís de facto li podia portar pitjors conseqüències. En aquest moment, el conflicte va donar un significatiu salt qualitatiu. L'equació general de govern havia canviat substancialment. Davant els ulls de tot el món que va voler veure-ho, s'havia qüestionat la mateixa base de la relació de poder. La crisi no era ja del govern en torn, sinó de governamentalista: amb la desobediència es va posar en evidència la incapacitat del sistema per, en un moment decisiu, conduir la conducta de la població, és a dir, per governar a la població. Òbviament, davant tal situació, els poders del sistema hegemònic no es van a quedar de braços creuats.

PAC 4 El Moviment 15M

3

Relació majoria/ minoria

Des dels seus orígens la psicologia social ha tingut un paper molt important en la influència social per a regular el comportament dels individus. L’estudi de canvi d’actituds, comportament, opinions, valors, creences en direcció a la homogeneïtat es un exemple molt clar. En Psicologia social, s'han definit tres formes d'influència: la uniformitat, el conformisme i la submissió. La uniformitat s'entén com aquella forma de similitud que es basa en el postulat, segons el qual és desitjable ser com els altres; el conformisme com una forma de similitud produïda per la pressió d'un grup. Finalment, la submissió seria una forma de similitud basada en l'aquiescència a les demandes portades a terme per l'autoritat. És fàcil veure aquests processos d’influència com a mecanismes privilegiats per a el manteniment de l’ordre social. El punt fonamental és el conflicte que els grups minoritaris són capaços d'establir amb la majoria. No es tracta d'un conflicte pels interessos materials, sinó d'un conflicte de naturalesa simbòlica. En efecte, un grup minoritari que sostingui una posició contrària a una norma majoritàriament acceptada pugues, baix determinades condicions, produir un conflicte simbòlic. La resolució d'aquest últim implica el moviment de la majoria cap a les posicions minoritàries. Per donar legitimitat a aquestes afirmacions, cal assumir, que tant els grups majoritaris com els minoritaris són simultàniament fonts i receptors d'influència social. És clar que el moviment 15 M té certes característiques i trets significatius dels grups minoritaris i d’una minoria innovadora és un grup actiu, amb objectius clars, amb motivació suficient i amb representació per a l'acció en contra de la norma majoritària, és a dir, que van directament en contra d'unes normes socials dominants en la societat. Han aconseguit

...