PAC 3: DE LA NATURA A LA CULTURA

Els fets passen a Sudàfrica en 1946, on el sistema de segregació racial estava a l’ordre del dia, aquest fet va anomenar-se “apartheid” perquè significa “separació” en la llengua africana. En aquest sistema hi havia moltes prohibicions per part de la raça blanca dirigides cap als negres. El propòsit era conservar la minoría blanca, i es creaven llocs separats per diferents grups racials, el poder per exercir el vot era exclusiu dels blancs i estava prohibit de matrimoni i les relacions sexuals entre blancs i negres.

La història de “Plora, pàtria estimada” tracta de la vivència de dos homes de diferent grup racial, en el qual es troben en el viatge on el sistema de segregació racial els condiciona per poder comprendre’s.

Kumalu és un capellà de raça negra que viu en una zona agrícola empobrida, fora de la ciutat, i mai havia vist res més que el seu poble. A l’inici apareix un conflicte, Kumalu viu amb la seva dona amb la que va tindre un fill, però aquest va marxar a Johannesburg fa anys i no va tornar mai més. La seva germana i el seu germà també van marxar i des de fa anys no rep cap carta ni cap informació d’ells. Llavors hi ha una inicial dispersió de la família i la parella al poble té un desconeixement total de la resta del món.

Kumalu marxa a Johannesburg en cerca de respostes. Al començar el seu viatge troba una gran marginació cap als negres en general, per exemple no els deixen pujar a alguns autobusos. Aquesta nova realitat li bé de nou, i comença a veure una gran desestructuració del món dividida en dues parts, els negres i els blancs. També comença a veure una delinqüència que mai havia trobat al poble, només arribar a la ciutat un nen li roba els diners per comprar el bitllet de l’autobus, i aquesta és la primera sorpresa.

Els problemes originats comencen quan coneix a la noia que el seu fill ha deixat embarassada, és una nena de 17 anys i que ja ha estat casada 3 vegades. Kumalu té la intenció de casar-la amb el seu fill perquè aquell nen serà el seu nét, i com troba que la ciutat és molt perillosa per la gran delinqüència i pobresa, vol que visqui en les millors condicions possibles en el seu poble.

Seguint el seu camí va en busca de la seva germana, al trobar-la descobreix que aquest temps ha sigut prostituta i que té un fill. Sent una gran vergonya cap a aquesta situació i se sent frustrat per no haber pogut saber res de la seva vida i perquè una germana seva hagi escollit aquest camí fàcil. Les emocions resultants de la noticia de la seva germana li provoca ira (anger). Realment totes les emocions són universals en qualsevol indret i cultura, i antropologicament podem comprovar que fins i tot, mirant una forma de viure i cultura tant diferent a la nostra, podem entendre perfectament les seves emocions i sentiments perquè són universalment semblants. Kumalu la perdona i el problema se soluciona quan la convenç per anar-se’n amb ell al poble.

Al trobar al seu germà descobreix que es dedica a la política i que ha deixat de banda a l’església. Kumalu, sent un home completament religiós i decantat a la fe, tenir un germà dedicat a la polítca fa que se senti avergonyit per donar de banda els seus orígens. Sobre tot el que a Kumalu el fa sentir-se tant malament és que el seu germà digui que l’església i la fe no pot canviar el que pot fer-ho l’home.

Més tard troba al seu fill, aquest és el major problema amb el que es troba a Johannesburg. Ha matat a un home blanc amb un revòlver quan es disposava a robar-li les pertinències. Aquest problema el fa enfonsar-se i a poc a poc va sentint-se més trist i més vell. Ell pensa que a arribat tard a trobar-lo i es culpabilitza i responsabilitza de la vida que el nen ha hagut de portar per tal de sobreviure.

Aquesta tragèdia, on un home negre mata a home blanc, confirma la teòria de la deliqüència i del salvatgisme de la raça negre, com generalment tenen entès entre els anglesos. Això no afavoreix en absolut la integració entre les diferents races. Per altra banda Kumalu entén que el seu fill hagi d’haver de robar per poder viure més bé del que la seva societat el deixava, i no tenia una altre opció per poder mantenir a la seva dona i al fill que venia. A Kumalu li bé gran entendre totes aquestes noves situacions que estava vivint, i sobre tot quan al seu fill el condemnen a penjar-li del coll per haver matat a un home.

Amb totes aquestes noves circumstàncies amb les que es troba la ciutat, Kumalu fa que adquireixi més saviesa per aconseguir a adaptar-se a la nova realitat, aquesta realitat tan diferent a la tranquilitat que portava en el poble durant tota la seva vida. Kumalu començà a entendre que la vida que s’ha de dur en un indret on la diferència d’economia és tan gran i tan injusta, fa que comporti als negres a canviar completament els seus valors i la seva vida per tal de sobreviure. La seva germana escull la prostitució, el seu germà fa de costat a l’església per dedicar-se a la política, i el seu fill és delinqüent amb el dany col·lateral de matar a un home per tal de poder sobreviure.

Tots aquests problemes inicials van començant a solucionar-se quan Kumalu aconsegueix casar amb el seu fill a la dona que li donarà al seu nét. D’aquesta manera, encara que perd a un fill, aconsegueix reunir a la resta de la família. Kumalu i la seva dona, juntament amb la dona del seu fill hauran de cuidar dels dos nens, ja que la seva germana també marxa deixant-li el seu fill.

Per realitzar un bon treball de camp és necessari apropar-se a l’estil de vida que porten, i realitzar una entrevista pot ajudar a aconseguir un coneixement més escurçat.

L’entrevista realitzada ha sigut preparada anticipadament per tal d’iniciar-la conscienciada de què es tractarà amb una persona d’una altra cultura (la cultura zulu) amb les seves diferents formes de viure, diferent llenguatge, etc. Llavors la persona entrevistada comporta algunes dificultats per ser entesa, per això haig d’anar amb una perspectiva antropològicament relativista. La situació serà a casa de l’entrevistat per arribar a un ambient còmode i famíliar, just quan tot està més tranquil al finalitzar tot el viatge.

A causa de no saber el llenguatge que parla, i l’entrevistat tampoc entén el meu, m’ha obligat a portar a un interprete que ens vagi traduint el llenguatge zulu al català mentre’s vaig fent la entrevista.

Preveeixo abans de l’entrevista el tractament en el qual està acostumat a tenir, tractant-se d’un unfundinsi, per tal de poder arribar a una comprensió emocional i cultural adequada. Encara que les emocions siguin enteses universalment, procuraré tindre un bon coneixement del

...