Psicomotor

La Psicomotricitat integra interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius a la capacitat de ser i d’expressar-se dins un context psicosocial. És per això mateix que, és una pràctica molt important a l’etapa d’educació infantil. La psicomotricitat posa en relació la “psique” i la “motricitat”, o el que és el mateix, relaciona el món afectiu, emocional i el pensament entre altres amb la motricitat dels infants. I són els mateixos infants els que ho han d’aconseguir, el paper dels educadors ha d’estar possibilitar i potenciar aquesta interconnexió de manera autèntica i profunda.

Per tant, la intervenció dels psicomotricistes ha de facilitar un marc que permeti als infants l’expressivitat de les dimensions afectives, cognitives, motrius i relacionals mitjançant els joc espontani dels infants. Aquesta intervenció ha de seguir de manera ben definida i orientada unes estratègies, tècniques, recursos i actituds que permetin la consecució de l’objectiu de la psicomotricitat.

Per sobre de tot s’ha de respectar la naturalesa i ritme de cada infant, les àrees d’intervenció psicomotriu coincideixen plenament amb els estadis de desenvolupament psicomotriu dels infants:

o Consciència corporal, l’infant construeix el seu propi esquema corporal de manera conscient i objectiva basada amb les vivències personals i la seva relació amb el medi. L’imatge corporal apareix de manera més inconscient i relacionada directament amb que sent l’infant en sí mateix.

o Espai i temps són conceptes complexos per als infants ja que és necessària una certa capacitat d’abstracció i són absolutament necessaris per a l’organització del seu desenvolupament i fonamenten el pensament operacional. Primer cal tenir una vivència per a poder percebre sensacions i coneixements i posteriorment estructurar-los. El temps és més difícil de percebre i serà un aprenentatge més lent.

o Relació i comunicació amb els demés per a poder establir nexes i permetre l’autoconeixement i l’organització. Som sers socials i necessitem prendre consciència d’allò que ens envolta, de nosaltres mateixos, dels demés, desenvolupar les eines per a viure en societat i ser capaços de resoldre conflictes, etc.

Una sessió de psicomotricitat s’estructura de manera temporal i en la mateixa direcció que l’infant recorre per construir i fer un aprenentatge significatiu de la realitat (tant pròpia i aliena com interna i externa), permet que sigui l’infant el constructor del seu propi desenvolupament passant de la sensació a la percepció i de la percepció a la integració. Autors com Ajurriaguerra, Le Boulch, Montessori, Fröebel, etc., ens assenyalen amb aquesta direcció el procés de construcció d’aprenentatges dels infants de l’etapa 3-6 anys.

Els infants avancen durant la sessió de psicomotricitat per les següents fases de manera sincrònica i en espiral:

Ritual d’entrada: és el moment de trobada i preparació de l’activitat, representa l’acollida del grup i s’estableixen normes de participació, hi ha una preparació prèvia a l’activitat i es fomenta un clima participatiu en els infants, aquest ritual sol acabar amb l’enderrocament de la torre de coixins.....

Moment de vivència: és el moment de les emocions, els sentiments, els afectes, les habilitats i els coneixements que condueixen a una progressiva interiorització i integració, es tracta d’un joc lliure que barreja les sensacions, el moviment i la tonicitat dels infants. Experimenten una seguretat profunda i manifesten els seus desitjos i mancances, capacitats i limitacions, les seves pors i frustracions amb total llibertat i amb la seguretat de saber-se mirat, escoltat i estimat.

Moment de percepció i interiorització: és el moment on els infants s’adonen del que fan, apareix el joc simbòlic. Una mena de mirada externa, el joc compartit i la presència de “l’altre” actuen de mirall de la pròpia activitat i condueixen a la interiorització. Si no apareixen situacions o moments que ofereixin aquesta possibilitat, el psicomotricista haurà de provocar-los sense rompre l’espontaneïtat dels infants. Aquest moment acaba en una tornada a la calma, sovint amb tècniques de relaxació i respiració.

Moment de descentració-integració: Aquest moment requereix calma per part dels infants ja que és una activitat més elaborada i cognitiva que permet integrar la vivència amb el pensament. És pretén representar la vivència en diferents formes, ja sigui de manera plàstica o verbal, etc per anar cap al pensament operatori, a l’abstracció, pensar sense tenir la necessitat d’actuar amb el cos, prendre consciència i interioritzar les nocions i possibilitats d’un mateix i de l’entorn, etc. Per a finalment aconseguir una acceptació profunda de les capacitats i limitacions tant personals com dels demés.

Ritual de sortida: És el moment de tancament d l’activitat, de separació i de pas a un nou espai. Es pot parlar del que ha succeït durant la sessió de manera representativa (cançó, contes, etc). És un moment de reconeixement personal i grupal i d’acomiat.

És molt important una bona organització dels espais i dels materials a la sessió de psicomotricitat de manera que afavoreixin experiències sensoriomotrius que permetin gaudir del plaer del moviment lligat a la dimensió emocional, l’aparició del joc presimbòlic que donarà pas a un joc simbòlic més elaborat, per finalment representar amb diversos materials les activitats dutes a terme i així passar d’una activitat motriu a una altre de caire cognitiu.

Aquest espai haurà de ser ampli i ben estructurat i els materials adients i atractius per a dur a terme aquesta activitat.

Com a psicomotricistes

...