Proyecto De Canalización

ÍNDEX DEL DOCUMENT NÚM. 1

MEMÒRIA

1. Antecedents/Pròleg

2. Situació actual.

2.1. Descripció general

2.2. Situació actual de la riera.

3. Objecte del projecte.

4. Alternatives de projecte.

5. Justificació de la solució adoptada.

6. Descripció de les obres que integren el projecte.

6.1. Topografia.

6.2. Estudi geològic i geotècnic

6.3. Càlculs hidrològics

6.4. Càlculs hidràulics

6.5. Descripció de les obres. Processos constructius.

7. Expropiacions.

8. Serveis afectats i escomeses.

9. Documents de què consta el projecte.

10. Termini d’execució.

11. Revisió de preus.

12. Classificació del contractista.

13. Termini de garantia.

14. Declaració d’obra complerta.

15. Accessibilitat i supressió de barreres.

16. Pressupost.

17. Pressupost per a coneixement de l’Administració.

18. Conclusions.

ANNEXOS A LA MEMÒRIA

- Annex núm. 1 : Topografia.

- Annex núm..2 : Estudi geològic i geotècnic

- Annex núm. 3 : Estudi hidrològic

- Annex núm. 4 : Estudi hidràulic.

- Annex núm. 5 : Estudi estructural.

- Annex núm. 6 : Traçat.

- Annex núm. 7 : Pla d’obres.

- Annex núm. 8 : Estudi de seguretat i salut.

- Annex núm. 9 : Expropiacions i ocupacions temporals.

- Annex núm.10 : Justificació de preus.

- Annex núm.11 : Reportatge fotogràfic.

- Annex núm.12: Mètodes constructius.

- Annex núm.13: Serveis afectats..

ÍNDEX MEMÒRIA

Pàg.

1. ANTECEDENTS / PRÒLEG 3

2. SITUACIÓ ACTUAL. 3

2.1. Descripció general

2.2. Situació actual de la riera.

3. OBJECTE DEL PROJECTE. 4

4. ALTERNATIVES DE PROJECTE. 5

5. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA. 5

6. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. 5

6.1. TOPOGRAFÍA.

6.2. ESTUDI GEOLÒGIC I GEOTÈCNIC

6.3. CÀLCULS HIDROLÒGICS

6.4. CÀLCULS HIDRÀULICS

6.5. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES. PROCESSOS CONSTRUCTIUS.

7. EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS. 8

8. SERVEIS AFECTATS. 8

9. DOCUMENTS DE QUÈ CONSTA EL PROJECTE. 9

10. TERMINI D’EXECUCIÓ. 10

11. REVISIÓ DE PREUS. 10

12. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 10

13. TERMINI DE GARANTIA. 10

14. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLERTA. 10

15. ACCESSIBILITAT I SUPRESSIÓ DE BARRERES. 10

16. PRESSUPOST DE LES OBRES. 10

17. PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ. 11

18. CONCLUSIONS. 11

1.- ANTECEDENTS

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, encarrega a CENSA Catalana d’Enginyeria S.A. el : “Projecte de Canalització de la Riera de Palafolls. Tram II entre Pk 0+457,50 i Pk 0+946. T.M. de Malgrat de Mar . (Maresme – Barcelona).”

La problemàtica del sistema de rieres de la comarca del Maresme és especialment conflictiva degut a les condicions hidrològiques de la zona amb intensitats de pluja elevades, conques de resposta ràpida pels forts pendents i a la presència tant propera de la serralada litoral, que amb l’ús del sòl no permeten una infiltració prèvia empitjorant una situació conflictiva.

Afegida en aquesta problemàtica l’alt grau d’urbanització i confinament de les rieres naturals dins del teixit urbà i la presència de barreres i infrastructures: com ho són carreteres, vies de tren, passeigs marítims i ports al final del seu traçat.

Amb la intenció de solucionar aquesta problemàtica de les rieres del Maresme, i estudiant cada riera buscant la possible solució, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, a través del Pla Director de Protecció contra Avingudes del Maresme el novembre de 1992.

L’esmentat Pla va estructurar-se en tres trams:

 Tram I : Montgat – Mataró, des de la riera de Tiana fins a la riera d’Argentona (exclosa aquesta darrera)

 Tram II : Mataró – Arenys, des de la riera d’Argentona fins a la riera d’Arenys (exclosa aquesta darrera).

 Tram III : Arenys – Malgrat, des de la riera d’Arenys fins a la riera de Palafolls (inclosa aquesta darrera)

La redacció del Projecte de canalització d la riera de Palafolls en el T.M. de Malgrat de Mar, dins del tram III d’estudi del Pla Director fou encarregat a l’enginyeria PROSER que el va redactar i lliurar amb data de Novembre de 1994.

Un cop estudiades les dificultats d'execució de l’esmentat projecte per les característiques del terreny i les estructures existents, l’informe desfavorable del Departament d’Hidràulica de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya, afegint-hi els canvis que ha sofert la urbanització de la riera en els darrers anys després de la redacció del projecte del 1994 a la zona de sortida a mar, així com per l’adaptació a la nova normativa del formigó estructural EHE, l’Agència Catalana de l’Aigua ha considerat necessària la nova revisió i redacció del projecte d’endegament de la riera de Palafolls.

Aquesta revisió té com a resultat la redacció de tres projectes d’endegament, distribuïts de la següent manera:

 Projecte de Canalització de la Fase I del Riera de Palafolls en el tram comprés entre el pont del C/ Carme (PK 0+946) i sortida a mar. T.M. de Malgrat de Mar. (Maresme – Barcelona).

 Projecte de Canalització de la Fase II de la Riera de Palafolls en el tram compres entre PK 0+457,50 (C/Riera) i Pk 0+946 (C/Carme). T.M. de Malgrat de Mar. (Maresme – Barcelona).

 Projecte de Canalització de la Fase III de la Riera de Palafolls en el tram compres entre PK 0+000 (Avgda. Costa Brava) i Pk 0+457,50 (C/ Riera). T.M. de Malgrat de Mar. (Maresme – Barcelona).

El present projecte és el corresponent a la Canalització de la Fase II de la Riera de Palafolls en el tram compres entre PK 0+457,50 (C/Riera) i Pk 0+946 (C/Carme). T.M. de Malgrat de Mar. (Maresme – Barcelona).

2.- SITUACIÓ ACTUAL.

2.1. Descripció general.

2.1.1. Extensió i límits.

La comarca del Maresme té una extensió total de 397 Km2 que ocupa la regió litoral en forma allargada entre la comarca del Barcelonès i la de la Selva, paral•lel a la costa mediterrània ocupant els terrenys entre la costa i la serralada litoral.

Limita al NE per el riu Tordera, al SW el turó de Montgat, a l’Est amb el mar i a l’Oest amb el Vallès Oriental, separats per la serralada litoral que confereix una diferenciació climàtica i geològica important entre aquestes dues comarques.

La presència tant propera de la serralada fa que la porció plana dels municipis és petita en comparació amb la porció més muntanyenca.

Existeix una elevada urbanització dels municipis de la comarca del Maresme, pobles d’antic estiueig que per la seva proximitat a Barcelona s’han transformat en lloc de primera residència de població traslladada des de la ciutat, que donat el poc espai pla a propiciat un teixit urbà molt dens, transformant antigues rieres en carrers de fort pendent que baixen fins a la costa trobant-se allà importants dificultats per desguassar a mar per culpa de la presència de carreteres (N-II), passeigs marítims amb infrastructures turístiques, i el més important: la via de tren de la línia de RENFE Barcelona – Maçanet.

2.1.2 Relleu.

Tal i com s’ha esmentat anteriorment, la comarca del Maresme té dues parts ben diferenciades: la part costanera (Plana) i la part corresponent a la serralada (Forts pendents).

La part costanera no te gaire amplada (de 500 metres a 4 Kms) i existeixen importants poblacions com la de Mataró. La part plana era utilitzada antigament com a superfície de conreu, però davant la forta pressió de territori, actualment es recalifica com a superfície urbanitzable.

2.1.3. Climatologia

La situació de la serralada litoral deixa arrecerat la comarca del fred durant l’hivern dels vents freds de NE, i condensa el vapor d’aigua portat per els vents de Llevant. La proximitat

...