Dret del treball

03.519 - DRET DEL TREBALL I[pic 1]

Semestre Feb – Jun18        Unitat 1[pic 2]

         SOLPAC 1        

[pic 3]

PRIMERA PART. DRETS FONAMENTALS EN LA RELACIÓ LABORAL

SUPÒSIT 1:

El supermercat Fresc&Bo, que compta amb més de 150 centres de treball en els que presten serveis més de 500 treballadors, recentment ha decidit instal·lar una càmera de seguretat permanent en cadascun dels seus supermercats, que directament enfoca l'entrada i les caixes registradores. L'empresa ha informat als treballadors i als seus representants legals que aquestes càmeres de seguretat permeten evitar robatoris per part dels clients. A més, l'empresa ha col·locat el següent distintiu informatiu a l'entrada de cada supermercat:

[pic 4]

Revisant les gravacions efectuades d'una de les botigues ubicades a Girona, un dels agents de seguretat s'adona que una de les treballadores (Júlia González) en diferents ocasions no escanejava -i, per tant, no cobrava- diversos productes en benefici d’una clienta en particular, que resulta ser la seva novia. Després de verificar que l'import deixat de cobrar puja a 220 €, la direcció de l'empresa decideix acomiadar disciplinàriament a la treballadora per transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança.

La treballadora Júlia González, no conforme amb la decisió de l'empresa, interposa demanda per acomiadament i vulneració de drets fonamentals, al·legant que les imatges captades per la càmera de vídeo- vigilància no poden ser utilitzades, donat que no es va informar expressament als treballadors o als seus representants legals que les mateixes serien utilitzades per controlar la prestació de serveis dels treballadors

ES PREGUNTA:

1. Quins drets i interessos estan en conflicte en el cas de l’acomiadament de la treballadora Júlia González?

En el supòsit de fet es produeix una col·lisió entre el dret fonamental dels treballadors a la intimitat i protecció de dades de caràcter personal i el dret de l’empresa a controlar la prestació de serveis:

• El dret a la intimitat dels treballadors està regulat als articles 18 CE i 4.2.a) ET. El dret a la intimitat està relacionat amb el dret a la dignitat de la persona de l’article 10 CE, que implica “l’existència d’un àmbit propi i reservant front a l’acció i coneixement dels demés, necessari, segons les pautes de la nostra cultura, per mantenir una qualitat mínima de vida” (STC 231/1988).

• L’article 18.4 CE reconeix el dret a la protecció de dades de caràcter personal, derivat de la garantia consistent en què “[l]a llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets”.

No existeix dubte que la gravació d’imatges personals en suport físic constitueix una dada de caràcter personal integrat en la cobertura de l’article 18.4 CE, donat que la garantia constitucional inclou totes

les dades que identifiquin o permetin identificar a la persona i que puguin servir per confeccionar el seu perfil (ideològic, racial, sexual, econòmic, etc.) o qualsevol altra utilitat que pugui constituir una amenaça per l’individu (STC 29/2013, d’11 de febrer).

• El dret de l’empresa a controlar la prestació de serveis està regulat a l’article 20 ET, en relació a l’article 38 CE (llibertat d’empresa). Concretament, l’article 20.3 ET estableix que l’empresari “podrà adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment per part dels treballadors de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la dignitat humana...”

És doctrina consolidada del Tribunal Constitucional entendre la plena efectivitat dels drets fonamentals del treballador en el marc de la relació laboral. “[E]l contracte de treball no pot considerar-se com un títol legitimador de retallades en l’exercici dels drets fonamentals que incumbeixen al treballador com a ciutadà, que no perd la seva condició de tal per incloure’s en l’àmbit d’una organització privada” (STC 88/1985, de 19.7).

Ara bé, els drets fonamentals dels treballadors no són absoluts sinó que poden cedir davant d’altres interessos constitucionalment rellevants, sempre que la limitació del dret fonamental sigui:

• Justificada: existència d’una causa objectiva que justifiqui la limitació del dret fonamental dels treballadors.
• Idònia: adequada per garantir el interès constitucional.
• Necessària per assolir la finalitat legitima prevista.
• Proporcionada: la limitació del dret fonamental ha de ser proporcionada, en el sentit que no generi més perjudicis que els beneficis obtinguts.

1. Quina línia de defensa pot utilitzar la treballadora Júlia González per defensar la seva pretensió, segons la qual les imatges utilitzades vulneren els seus drets fonamentals i, en conseqüència, l’acomiadament ha de ser declarat nul? Respon a la pregunta aportant alguna sentència que permeti defensar la pretensió de la treballadora. Pot resultar especialment interessant acudir a les darreres sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans.

La línia de defensa que podria utilitzar, essencialment, la treballadora Júlia González per defensar la seva pretensió que les imatges utilitzades vulneren els seus drets fonamentals a la intimitat i protecció de dades de caràcter personal es basa en al·legar la falta d’informació sobre la instal·lació de càmeres de vídeo vigilància permanents.

El dret fonamental a la protecció de dades persegueix garantir a les persones un poder de control sobre l’ús i destí de les seves dades personals, amb la finalitat d’impedir el seu tràfic il·lícit i lesiu per a la dignitat i dret de les persones afectades. Aquest poder de disposició sobre les pròpies dades, però, és inexistent si la persona desconeix quins són les dades que posseeixen els tercers, qui les posseeixen i amb quina finalitat (STC 196/2004, de 15 de novembre).

En aquest sentit, l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal estableix l’obligació d’informació sobre, entre altres, “l’existència del fitxer o tractament de dades de caràcter personal, de la finalitat de la recollida d’aquestes i dels destinataris de la informació”. Si bé en l’àmbit laboral no s’exigeix consentiment per part del treballador en la recollida de dades de caràcter personal (article 6.2), sí que s’exigeix aquest deure d’informació.

...