"Explosió" - Drames Rurals (Victor Català)

L’EXPLOSIÓ – Drames Rurals (Victor Català)

Resum

Aquesta història escrita per Victor Català s’anomena l’explosió, nom que ve donat per la primera bomba que va esclatar a Barcelona en una casa, llançada per terroristes.

L’explosió tracta d’un personatge, en Peret, que treballava en un taller sota les ordres del seu amo, Don Eladi, un burgès que havia lluitat molt en la seva vida per aconseguir el lloc on es troba.

En Peret és un home que té el recolzament de la seva muller, la Quimeta, perquè es troben en una situació no gaire bona pel fet que li han despatxat. Dies després tenen una conversa la parella en la que la Quimeta insisteix al seu marit que torni a treballar pel mateix amo perquè no troba cap altra feina i tenen falta de diners. En Peret davant del discurs de la seva dona rebutja tornar amb Don Eladi perquè no vol rebaixar-se i pensa que és el seu amo el que necessita la seva ajuda per seguir endavant el taller. En aquest moment, la Quimeta creu que hauria de ser ella la que ha de parlar amb l’amo per resoldre el problema.

Al llarg de la història podem observar en un passat el personatge principal no tenia aquest caràcter tant arrogant, sinó que era més agradable. Aquest canvi va ser degut a la nova companyia amb la qual s’ajuntava, entre aquesta, en Palmella.

L’acomiadament d’en Peret va ser a causa d’una actitud negativa davant del seu amo perquè no realitzà bé un encàrrec que li havia demanat.

La mateixa nit que dialoguen, en Peret torna a casa molt tard amb uns paquetets que deixa dins de la capsa on la Quimeta hi guardava coses valuoses. En aquell moment ella se n’adona però fa veure que està dormida.

L’endemà matí, ella sospita del seu marit i comença a buscar a la capseta però no troba res. Més tard, com havia pensat la Quimeta surt per anar a parlar amb l’amo d’en Peret amb l’excusa que anava a veure a la seva tieta.

La mateixa tarda en Peret també surt amb el seu amic en Palmella amb els suposats paquets en direcció a la casa del seu amo. En Palmella s’acomiada d’en Peret i el deixa sol i aquest arribà a la casa i encengué un misto per calar foc a la cua del paquet i així explotar la llar de l’amo. S’escapa corrents i observa des d’una porteta que la Quimeta es trobava parlant amb Don Eladi i en breus instants el cos de la seva estimada dona queda en trossos.

Personatges

En Peret: Personatge amb ideologia socialista, ja que sempre es troba llegint diaris socialistes. Era un home molt bondadós, agradable, prudent, treballador, alegre i amb el millor geni del món però, quan comença a aplegar-se amb una colla d’esverats, es torna rondinaire, tossut, verinós i es queixa sempre dels amos i passa a ser anàrquic. La seva dona és la Quimeta a la qual estima molt però no li fa cas. En Peret és una persona que es deixa manipular molt fàcilment, i això es por observar quan s’ajunta amb en Palmella. Al final de la història se l’anomena en Peret, el dinamiter.

Quimeta: És la dona d’en Peret, a qui estima molt i es preocupa per ell i en general per la situació econòmica en que es troben. És una persona comprensiva i sempre dóna suport al seu marit, en canvi ell a vegades la ignora. També és un personatge que sospita del seu marit, ja que en un moment donat pensa que li està traint. La Quimeta és tímida en algunes situacions, per exemple quan es besen. Al final surt perjudicada perquè es mor en la explosió provocadapel seu marit.

Palmella: És un personatge perillós per en Peret, perquè és qui el manipula i probablement el que li va donar la idea d’explotar la casa del seu amo. També l’anomenen el Màndria.

Don Eladi: és un burgés i amo d’En Peret. La Quimeta el defineix com una persona eixerida i treballadora, en canvi en Peret el defineix d’una manera contrària que la seva dona. En un moment donat despatxa al Peret per la seva actitud negativa. En la història no s’especifica, però probablement també ha mort.

Margarida: És la dona que ha deixat diners a en Peret. Se l’anomena en un moment concret al’hora de la conversa.

Informació sobre la novel•la

• És una història, els fets de la qual, ocorren a Barcelona i ho sabem perquè l’autora diu noms de carrers d’aquesta ciutat, com el de la Gràcia.

• Es veu que és una societat de masses, ja que els personatges principals formen part de la classe del proletariat i en canvi, Don Eladi és un burgès. Hi ha diferències socials i s’observa que hi ha un odi cap a la burgesia.

Vocabulari

Anc: mai

Acotxada: abrigada

Adelerada: Ple de deler, d’anhel.

Alcova: cambra petita que dóna a una altra de més gran.

Aspresa: qualitat de rude, difícil, no suau

Ataleiada: Lliurada a una taleia, ocupar-se intensament en una cosa, concentrar l'atenció.

Bestreta: diners anticipats.

Cabòria: preocupació, cavil•lació, especialment sense fonament.

Cerilla: llumí.

Deixondida: desperta, eixerida

Desvagat: Desenfeinat, ociós

Detonació eixordadora: Reacció de transformació dels explosius amb un soroll molt intens.

Dinamiter: Persona que treballa amb dinamita.

Embalar: Cobrir, embolicar o protegir qualsevol mena de materials o objectes proveint-los d'un embalatge.

Embull: disposició intricada d'una cosa o un conjunt de coses

Enclusa: bloc d'acer que hom empra com a suport de l'escalaborn en els treballs manuals de forja.

Enquimerat: fer agafar quimera.

Escatir: dilucidar, fer clar.

Esparverada: característica de causar molta por, esverar, la imminència d'un perill.

Esquerp: Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten.

Fadrí: Persona que ha passat la fase d’aprenentatge d’un ofici.

Famoler: Que té molta fama, afamat.

Fermança: seguretat, garantia d’una cosa.

Ferreny: De complexió, posat o caràcter fort i robust.

Fiblant: punxant

Foguerada: rojor que puja a la cara; calrada.

Galze: Rebaix fet en una peça de fusta per encaixar-n'hi una altra.

Instar: no sé quina definició correspon al context.

Junyir: Ajuntar, unir.

Llautó: aliatge de coure i zinc de color groc; és dúctil i mal•leable i es fa servir en bijuteria i en la fabricació d’elements elèctrics.

Lleixeta: prestatge, escudeller.

Menester: allò que hom necessita.

Perdulari: Persona molt viciosa.

Potentat: Príncep sobirà.

Puix: expressió equivalent a com que.

Qualsevulla: qualsevol

Rabinera: de ràbia.

Raquític: Escàs, migrat.

Recel: Malfiança, sospita, temença.

Regalims: Filet de líquid que corre per la superfície d'un cos o d'un objecte que regala, del qual cau.

Renglera: rengle, Conjunt de persones o de coses posades l'una al costat de l'altra o l'una darrere.

Revifar: fer adquirir nova vida, nou vigor, a una cosa decandida, que semblava pròxima a morir, a apagar-se

Ruixat: Xàfec.

Tabal (tabalot): Persona que fa les coses d’una manera esvalotada.

Tartaneta: embarcació petita de vela llatina.

Tempanell: envà.

Tenir gosar: tenir coratge.

Tòrcer: deformar un cos per l'acció d'una força que tendeix a fer girar l'un dels seus extrems o una de les seves parts al voltant del seu eix longitudinal mentre l'altre és privat de girar o gira en sentit contrari.

Tupinet: Olla petita d’una sola nansa.

Xalar: passar-s'ho bé, fer ostentació, malgastar

...