Metodologia Del Deporte

METODOLOGIA (CREDIT 10)

TEMA 0: FITXES DE LES SESSIONS

On trobar-les: Pàgina principal escola del treball -> Àgora (a baix a la dreta) -> Departaments -> Activitats físiques i esportives -> C10 Metodologia -> Fitxa sessió alumne.

Recomanació: una sessió per foli!

Exemple de com omplir-la:

Crèdit: 2 (esports individuals) UD (Unitat didàctica): Natació

NA (nucli activitat): Crawl Nº sessió: 5

Objectius: (s0ha d’escriure sempre amb un verd en infinitiu) Millorar la tècnica

Continguts: (noms) exercici, jocs, ... , petada, posicionament cap

Metodologia: (de moment re, ho sabrem mes endavant)

Nº participants: 20 Temps: 40’

Edat: 18-35 Espai: 2 carrils piscina

----

Material: (el que necessitem)

Variacions: (mes fàcil o difícil depenent de l’adaptació dels participants, etc...)

Observacions i control de la tasca: (falta temps, activitat massa curta, necessito mes espai, etc..)

----

Activitat: (explicació de l’activitat)

Gràfic: (dibuixar els exercicis)

Temps: (el necessari en cada part de la sessió, al final han de sumar i donar igual que el temps total de sessió)

Com fer els gràfics? Mirar apunts i documents de gràfics del pc.

TEMA 1. CONCEPTES BÀSICS

Educació física: educació a través del moviment, afectant al global de la persona (físic, mental, social).

Didàctica: L’estudi del procés ensenyança-apenditzatge.

Metodologia: Ciència que estudia els mètodes, sistemes i estils per el desenvolupament ensenyança-aprenditzatge.

Pedagogia: Estudi en general de l’educació.

1.2. Procés de l’ensenyança-apenditzatge

En aquest procés el professor ensenya a l’alumne de nivell inicial, que aprèn i l’alumne te un nivell final.

Sistema o model bàsic d’ensenyança:

- Avaluació inicial de l’alumne.

- Disseny del programa (objectiu, continguts...)

- Selecció de mètodes, estratègies

- Selecció de medis, sessions, tasques...

- Avaluació continua, final

Perquè l’aprenentatge sigui eficaç, s’han de complir cinc principis:

1- Integració: tots els nens s’han de beneficiar de manera igual amb independència de les seves capacitats.

2- Èxit: Si el nen aconsegueix l’èxit en les seves tasques que realitza, estarà mes motivat.

3- Millor coneixement d’un mateix: l’educació física ha de servir perquè el nen es conegui millor, perquè vegi les seves capacitats físiques i dimensió global. IMPORTANT: no ens oblidem mai de explicar-li el perquè al nen. El nen ha de conèixer:

- la seva dimensió física/corporal

- la seva dimensió socio-afectiva

- la seva dimensió cognitiva

4- Principi d’autonomia i emancipació: Mitjançant les nostres sessions, els nens s’han de familiaritzar amb un funcionament autònom, que no necessiten ajuda de ningú. Ni per el treball físic, ni per la presa de decisions...

5- Principi d’especificitat: Estem davant una didàctica amb caràcter lúdic-vivencial. Es un tipus especial d’educació, verbal, no verbal, mes a prop de l’alumne...

1.4. Diferències en ensenyança d’educació física i ensenyança a l’aula

Educació física Aula

Activitat vivencial, psico-fisico-social Només capacitat intel•lectual

Contínuament es manifesta el que s’aprèn, la progressió davant el professor No hi ha exigència contínua de manifestar el que s’aprèn

No es pot amagar la por a manifestar-se en públic Es pot amagar amb facilitat

Difícil simular la participació, es detecta la motivació -es possible simular l’atenció

Resultats son valorats i observats fàcilment Els resultats no es manifesten constantment i obertament

Fàcil comparar resultats Difícil comparar resultats

Interacció professor-alumne, molt rica, verbal, no verbal... Casi sempre verbal

Riquesa d’organització de la classe, espais, activitats Difícil organització (mancança d’espai...)

1.5. Orientacions didàctiques actuals per a l’ensenyança de l’educació física i educació general

- Aprendre mitjançant pràctica activa

- El profe ha de guiar perquè sorgeixi de l’alumne la motivació i les pràctiques

- S’ha de donar preferència als moviments naturals (primer corregir gestos perillosos)

- Promoure la col•laboració i el treball en equip

- Estimular el rendiment no competitiu

- Utilitzar estils que proporcionin l’autonomia de l’alumne

1.6. Concepció final

1. Educació integral: Ha de tenir en compte els aspectes de la persona; físics, mentals i afectius.

- Per la salut: bona alimentació, higiene, no drogues, fer exercici...

- Intel•lectual: coneixement del llenguatge, història, música, art, projectes, il•lusions...

- Afectiva: actituds, valors humans, superar frustracions, acceptar-se, estimar-se, relacionar-se, fer amistats, compartir...

2. Educació per l’identitat cultural: Reforçar la seva imatge (de la terra), arrels, història, sentir-se d’un lloc/territori.

3. Educació per a l’interculturalitat i solidaritat: Fa falta intervenir educativament per a desenvolupar el valor de la fraternitat i la interculturalitat abans de tancar-se.

4. Educació per a la participació i la democràcia: Educar persones compromeses i responsables de l’entorn, justes (que es manifestin si estan en contra d’algo).

5. Educació ambiental: Sensibilitzar a les persones per a descobrir la naturalesa com a un tresor que s’ha de conservar.

6. Educació no sexista:

- Igualtat d’oportunitats entre homes i dones

- S’ha de descobrir a la persona com a tal, amb independència del sexe.

- Amistat entre homes i dones sense que existeixin sumisió ni dependència.

7. Educació integradora de les marginacions i discriminacions:

- No marginar per motius econòmics, culturals, físics, intel•lectuals...

- S’ha de desenvolupar la capacitat afectiva cap als que porten una vida diferent, altres llengües...

8. Educació intergeneracional:

- Cada cop hi ha un sector de gent gran major.

- S’ha de conviure amb ells i relacionar-se.

PRÀCTICA DEL TEMA 1 i 2: CONCEPTES FÍSICS – ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA EDUCACIÓ FÍSICA

A vegades ens porta a:

- Pensar únicament en el rendiment esportiu

- Ús de l’esport com a força social a vegades disgregadora

- “Vèncer” l’adversari en tots els aspectes

- Menysprear els dèbils

- Violència que atenta contra la pau

- Exaltació desmesurada del cos

- Creació de superhomes

- els aspectes negatius que es deriven i afecten negativament a la persona i societat

TEMA 2: EVOLUCIÓ DE L’EDUCACIÓ FÍSICA AL LLARG DE L’HISTÒRIA

- Prehistòria: temes de supervivència, necessitat de mobilitat per a caçar, lluitar, córrer, nedar, llençar...

- Prehel•lèniques: (Índia i Xina) Ja existeixen activitats físiques associades a la salut: ioga, tai-txí,... Es amb fins saludables.

- Grècia: Molta estimació per la bellesa, culte al cos, a través de l’activitat física es busca aquest ideal. Cos esvelt = saludable. També van sorgir els jocs atlètics, els triomfs eren en honor dels deus.

- Roma: Descen molt la pràctica esportiva, la vida (el cos) té molt poc valor, nomes es prepara als guerrers a lluitar i a morir. Tant sigui en guerres com en circs.

- Edat mitja: pobresa, poc esport. Nomes en practicaven les classes altes (esgrima, hípica,...). Sorgeix el dualisme de les persones (ment i cos), per el cristianisme cultivem la ment i el cos es el pecat.

- Renaixement: Tot ressorgeix, ens tornem a interessar per l’activitat física, els gimnasos es converteixen en institucions educatives.

- Era moderna: condició del proletariat, la gent te temps lliure desprès de les seves jornades laborals. Sorgeixen les quatre escoles (sueca, alemanya, francesa i anglesa).

- Era actual: Esta molt valorada (potser sobrevalorada), es un negoci molt gran. Es practica a nivell estètic, lúdic i esportiu (competició).

PETIT RESUM DE LES ESCOLES

Escola sueca

Moviments analítics: moviments per seqüències, de parts específiques del cos.

Fundador Henry Ling, a causa de la seva lesió al braç, veu que fent exercicis millora.

Corregeix posició corporal, els exercicis son progressius, d’origen militar (molt ordenats)

En l’actualitat ha evolucionat a pilates, aeròbic, etc...

Escola alemanya

Guts Muths: es basa en la part educativa, preparar a l’home per la vida, educació integral, moviments integrals amb suport musical. Amb unes taules controla l’evolució (triomfa fora d’Alemanya).

F. L. Jahn: militar (filosofia nazi), els fins son patriòtics, per a millorar la força, preparar la guerra. L’exercici es fa en llocs tancats.

Gimnàstica moderna: Rudolf Bode

Es basa en el sistema rítmic.

En l’actualitat ha evolucionat a gimnàstiques rítmiques, natació sincronitzada.

Escola anglesa

Principis cristians, basats en la religió.

Mes centrat en educació

...