Comentari de text de Plató

FICHA DE PLATÓ

Exercici 1

En aquest text Plató fa referència al mite de la caverna. Explica la situació dels empresonats, diu que si els homes de la caverna poguessin parlar entre ells, designarien com a objectes reals les ombres que veuen. A més, explica la hipotètica situació i procés en que un dels homes s’aconseguís deslligar i sortir a l’exterior; al principi no es creuria que el que veu és la realitat i seria un procés llarg ja que primer quedaria enlluernat per la llum del sol, després veuria les ombres i reflexes de l’aigua i finalment l’essència de les coses. Plató entén que això correspondria amb el món sensible, que allò que podem veure amb els ulls, però desde fora la cova correspondria el món intel·ligible. Tot seguit, fa un símil entre la nostra realitat diària i la vida dels presoners. ^[a]

1. «món intel·ligible»: Idees=formes, essències, és el món de la aparença, format pels cossos materials i sotmet a un continuo procés de canvi.^[b]
2. «la justícia en si»: la idea de justícia^[c]

El sentit d’aquesta frase al·legòrica del text es que la distinció platònica, és a dir, una comparació entre el món sensible i el món intel·ligible. Així, la teoria de les Idees de Plató diu que existeixen realitats absolutes, eternes, immutables, universals i independents del món dels fenòmens del món. Això vol dir que hi ha un nivell superior de la realitat, un món més real que el món físic o material, constituït d’entitats intel·ligibles que reben el nom d’Idees o de Formes. Per exemple la Bellesa absoluta, la Justicia absoluta o la Bondat absoluta són algunes d’aquestes Idees o Formes a partir de les quals deriven la seva entitat totes aquelles coses del món que anomenem belles, justes o bones. Aquest món etern i immutable és el que permet la formulació de judicis universals, i és, per tant, objecte del veritable saber o ciència.

El primer pas cap a la veritable comprensió és l'eikasia, o la capacitat d'imaginar coses sense cap perspectiva material. Després d'això ve pistis, que es descriu com la capacitat de relacionar objectes físics i anatomia. La culminació del coneixement requeriria tant imaginació com pistis. A la història, aquesta progressió està representada per la imatge d'un mur format pel foc. Aleshores, l'individu passa a l'epopteia, que denota el tercer pas en l'aprenentatge. Això implica comprendre els aspectes materials del món que l'envolta. Els que passen per aquestes dues fases arriben al món de les idees. Calen temps perquè s'adaptin a aquest nou regne abans que quedin encegats per la llum del mite de la cova. Això es deu al fet que les idees contingudes en el món intel·ligible es consideren el sol. Aquesta és la fase on intervé la noesis, el tercer grau on les idees matemàtiques ja fan un pont entre el nostre món material i espiritual. A més, en aquest punt el subjecte ja pot veure idees més enllà dels seus cossos materials. Tanmateix, també és possible assolir coneixements dialèctics que només alguns pensadors molt poderosos poden assolir. Amb aquest coneixement, tindreu coneixement del bé o del dret. En la mitologia, es representa com l'observació del sol. Això ens fa adonar que la dialèctica serà una de les vies per adquirir coneixements.

Aquest text fa servir la paraula bellesa com a exemple per demostrar la seva afirmació. Com a resultat d'això, la gent podria creure que alguns aspectes de la vida com la bellesa pertanyen al món de les idees. Tanmateix, alguns podrien estar en desacord amb això i pensar que la bellesa pertany al món real. Independentment d'on es trobin en això, molta gent podria estar d'acord que la bellesa és subjectiva. Això vol dir que és una qualitat que cada persona percep de manera diferent. Com que tothom veu la bellesa de manera diferent, no es pot demostrar com un element del món de les idees. En canvi, és una qualitat personal que dóna personalitat a les coses i les fa úniques. Com que la bellesa és una opinió subjectiva, no encaixa amb el món dels conceptes intel·lectuals. D'altra banda, idees com els números i les essències existeixen al nostre món intel·lectual ja que són intangibles, cada persona percep aquests conceptes de la mateixa manera. Són únics i no es poden duplicar. Com a resultat, es dedueix que si hi ha idees o conceptes que existeixen a la ment que s'entenen, s'han de considerar iguals i entesos des d'una perspectiva singular. Al contrari, aquestes idees no es poden considerar fixes o uniformes. En canvi, s'han de veure com a qualitats o aspectes individuals que són perceptibles i únics per a cada individuo.^[e]

...