El Joc De Pensar Resumen

Capítol 9: La idea principal d’aquest capítol fa referencia a que pensar sobre les coses es necessari i molt important per a enriquir-nos i que també pot ser curiós i divertit, ja que podem donar-nos conter de que no tots tenim la mateixa visió de les coses, per exemple, en el llibre a Marta li diuen en clase que els gossos veuen en blanc i negre, i ella creu que les coses en realitat tenen colors, pero, qui te raó? Altra idea del capitol podriem dir que a vegades volem tindre la raó siga com siga encara que no tinguem arguments per a recolzar-la, en conclusió, el mon es vist per les persones desde diferents punts de vista, pero realment es podria dir que tots tenim la nostra propia raó. Jo crec que la realitat que deuriem considerar com a vertadera es aquella que tots els éssers humans podem percebre amb els mitjans que tenim, ja que és la realitat a la que estem acostumats.

Capítol 10: Aquest capítol es centra principalment en les fal•làcies i paradoxes, de les formes de dir alguna cosa i traure un partit significatiu d’eixa cosa a l’hora de ser interpretat per la gent, cosa que ens sol ocórrer en la vida quotidiana i que no ens adonem, aquest capítol t’ensenya unes bases per a analitzar més les paraules que diem o les que ens transmeten per a vore significats que ens puguen delatar o ens fagen sentir en una situació compromesa.

Capítol 11: En aquest capítol Marta es pregunta si hi ha algun ideal de bellesa que haja perdurat al llarg del temps i siga vàlid tant per a les persones com per a paisatges o objectes. Per a començar, es planteja si existix un model de bellesa per a cada cosa, un animal, un edifici, un lloc etc.. Marta veu més bellesa en una Iglesia gòtica que en una romànica, o el mateix li passa a l’hora de dir quina raça de gos es més bonica que altra, altra idea que es nomena es si podem educar el gust. Podem intentar-ho desarrollant allò que podríem nomenar com a percepció d’aspectes, hi ha que practicar la captació dels aspectos que es podel valorar, per exemple, en un quadre, deguem valorar la llum , la sombra, els colors però apart de que ens agrade o no, serà un fet subjectiu. En resumen, no podem trobar una definició definitiva per a molts conceptes que responen a una visió subjectiva de les coses.

Capítol 12: En aquest capítol ens parla de que ens fa ser les persones que som cadascú, si el cos en el que estem o el cervell que tenim? Una primera idea diu que en el cervell tenim totes les nostres vivències i sentiments, i que el cos es simplement una apariència física, altra idea també diu que en la creació de la persona en sí, no sols intervé el cervell i el cos, si no també les circumstàncies en les que naixem, per exemple, si el pare i la mare de Marta no s’hagueren conegut, Marta no haguera existit. En conclusió, jo opine que una persona no es solament un cos, ni solament una ment o un cervell, si no un tot. Un conjunt de cos i ment, al que afegim unes vivències i un període de ensenyament en el que afecta les circumstàncies en que naixem.

Capítol 13: En aquest capítol ens parlen del fet de si podem averiguar el futur, i si aquest fet ens repercutiría en la nostra llibertat, ja que a l’hora de saber el que una persona farà en un futur, no li dona opció a quines eleccions triar ja que ja sap el seu destí, per tant, el fet de poder saber el futur, no ens donaría elecció, i per tant, ens llevaria la llibertat.

Capítol 14: En aquest capítol es fa un replantejament de tot el que Marta ha aprés en les conversacions que ha mantingut amb son pare. Marta diu que no tots els temes han sigut fàcils per a parlar amb la gent d’ells, ja que no són molt divertits, però Marta diu que amb tots aquests temes també ha aprés vocabulari, i que si ara podrà dir les coses millor, no les dirà pitjor, també ha aprés que no te que creures tot el que li diguen

...