Catalunya

Localització

Catalunya es troba al nord-est d’ Espanya, està limitat al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.

Catalunya

Situació històrica

El territori que ocupa Catalunya va ser conquerit per l'imperi Romà el 218 aC i va formar part de la província Tarraconense. Al segle V la Tarraconense va ser conquerida pels gots i va formar part del Regne de Toledo. Els musulmans derrotaren els gots i ocuparen la Tarraconense, però a finals d'aquell mateix segle van ser expulsats de la part nord pels francs amb el suport de Carlemany. El comte de Barcelona va aconseguir tenir el control de diversos comtats i el 1137 es casà amb Peronella, filla del rei d'Aragó, constituint una unió dinàstica entre ambdós llinatges. Alfons el Cast, el primer en ser rei d'Aragó i comte de Barcelona, unificà políticament l'heterogeni grup de comtats catalans que estaven sota la jurisdicció mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els Usatici Barchinonae (Usatges de Barcelona), el Liber domini regis (Llibre del domini del rei), i la Gesta Comitum Barchinonensium (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval amb un corpus legislatiu i judicial unificat, uns referents culturals comuns, i unes fronteres que foren definides com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» (de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus). La fundació de Catalunya com a estat es veu representada per l'aparició del terme Cathalonia en la documentació legal de la cancelleria del rei d'Aragó, que va passar de tenir la accepció geogràfica anterior a aconseguir la denominació oficial d'un espai polític i ètnic definit.

El 1319 el rei Jaume el Just consagrà la Unió inseparable d'Aragó, València i Catalunya, transformant la unió dinàstica en una potent federació d'estats anomenada Corona d'Aragó respectant les diferencies de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre sí: Parlaments, Generalitats i sistema constitucional. El 1640 el projecte centralista del comte duc d'Olivares desencadenà la Guerra dels Segadors, que acabà ocasionant la separació del regne de Portugal i la pèrdua per cessió al Regne de França dels Comtats de Rosselló i Cerdanya. El col•lapse de l'Antic règim absolutista al llarg del segle XIX i l'establiment de règims lliberals no suposà la recuperació del sistema constitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que van conservar el Regne d'Espanya com un règim polític centralitzat. Al llarg del segle XX es troben diferents mètodes de descentralització administrativa com la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat republicana, però no va ser fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia quan es fa l'actual sistema espanyol de delegació politico-administrativa en les comunitats autònomes. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 estableix que el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació, tot i que la vigent Constitució espanyola limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al d'una nacionalitat històrica.

situació política

A la Generalitat, els historiadors nacionalistes li atribueixen uns precedents històrics en les Corts de Cervera de 1359 , la qual cosa no té base científica . El 1931 es produeix un primer establiment d'un autogovern per a Catalunya , que desapareix després de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Posteriorment , el 1977 amb l'aprovació de la Constitució Espanyola s'atorga a Catalunya la capacitat d'autogovern en algunes matèries . Es creen a partir d'aquesta data el Parlament de la Generalitat , la Presidència de la Generalitat i el Govern de la Generalitat , que són els seus principals institucions d'autogovern , així com per la resta d'organismes creats per llei del Parlament català .

Poder executiu de Catalunya

Al territori català , a més del Govern Espanyol , exerceix les seves competències executives el Govern Català es compon del president de la Generalitat , el conseller , si escau, i els consellers . Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària .

Poder legislatiu de Catalunya

El Parlament de Catalunya es compon de cent trenta- cinc diputats , elegits per a un termini de quatre anys mitjançant sufragi universal , lliure , igual, directe i secret . El Parlament exerceix la potestat legislativa , aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de Govern .

En la proposició del nou Estatut d'autonomia , el Parlament de Catalunya va aprovar la definició de Catalunya com una nación. No obstant això , exercint les seves superiors competències , el Congrés dels Diputats va excloure la definició de nació de l'articulat del nou estatut. Així mateix , els legisladors catalans , van introduir una altra referència al caràcter nacional de Catalunya emparat per l'ordenament jurídic vigent es troba en l'art de l'Estatut d'autonomia de 2006 , a l'afirmar que Catalunya , definida com a nacionalitat en l'article 1 , té com a símbols nacionals la bandera , la festa i l'himne. El Partit Popular, principal partit de l'oposició, va presentar el 31 de juliol de 2006 un recurs davant el Tribunal Constitucional contra el nou Estatut català pel possible ús inconstitucional del terme nació, que va ser admès a tràmit per l'Alt Tribunal i que es va resoldre declarant l'estatut parcialment contrari a la constitucionalitat. el Defensor del Poble va fer el mateix el 19 de setembre del mateix any.

Poder judicial a Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya culmina l'organització judicial en l'àmbit territorial de Catalunya .

A l'empara del que disposa l'Estatut d'autonomia , Catalunya es regeix pel dret civil català, la conservació , modificació i desenvolupament és competència exclusiva de la Generalitat . Així mateix , d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'autonomia , una llei del Parlament regula la figura del Síndic de Greuges (Síndic de Greuges , en català , equivalent

...