El Desenvolupament de la Pau de Déu a Aquitània

Ana Garrido Torrens

El Desenvolupament de la Pau de Déu a Aquitània

Per Thomas Head

L'estudi del Sr. Thomas Head està dividit en vuit apartats on descriu els esdeveniments que van tindre lloc a Aquitània,  L'intent per part de l'església  d'aconseguir aturar els atacs, per part dels senyors del territori, a les seves propietats, al clero i als pagesos a través de la Pau de Déu, resolució presa en els concilis que va fer l'Església, ja que era la única institució que tenia suficient poder i influencia  per imposar alguna autoritat a la societat, davant de l'anarquia existent, provocada per les diferents guerres entre els senyors del territori.

Els bisbes que actuen en els primers consells, ho fan en resposta als atacs a les seves propietats, els més importants varen ser els de Charroux (es el primer del qual tenim documentació) i els seus successors, els bisbes de Poitiers i de Limoges i els comtes de Poitou.

-Punt d'inflexió al 970

En aquest any va haver-hi diverses campanyes militars on Guillem IV «Braç de ferro» comte de Poitou, es va posicionar com el més important d'Aquitània, tot i perden  una batalla a Les Roches davant el comte D'Anjou, Geoffrey Mantogrís, però aquest el va reconèixer com el seu senyor, igual que  el comte d'Angulema al 975, en Arnald Manzer.

Les institucions eclesiàstiques van saber jugar bé el seu paper entre aquests senyors, aconseguint importants donacions. Del comte de Poitou, la col·legiata de Saint-Hilaire al centre de Poitiers, del comte d'Anjou, el retorn del control d'una església al monestir de Pointevin, i Arnol Manzer va fer una donació al monestir de Sant-Cybard, on es va retirar com a monjo.

Tots ells per això explotaven aquestes terres amb impostos i amb recursos per les seves expedicions militars.

Un aspecte de la Pau i del moviment de reforma que liderava l'església era el rebuig al domini que els senyors  exercien sobre les seves propietats.

-Conflicte entre el vescomte de Limoges, que havia reconegut al comte de Poitou com a senyor,  i els senyors de Marca al voltant del 975-995.

On el comte de Llemotges, Gerald de Limoges vassall també del comte de Poitou, va ser atacat per Boso I el Vell, senyor que controlava les fronteres del Périgot Limousin, i que tenien el títol de comte de La Marca.

Aquest últim van perdre, no abans d'haver devastat terres del priorat de Sant-Benolt-du-Sault. Dos dels seus fills van ser capturats.

Els descendents del vescomte de Limoges van inaugurar una dinastia episcopal.

Boso I va fundar un col·legi de canonges dedicats a Sant Pere Dorat. Donació que va fer en recompensa per tots els actes de violència que havia fet i per la salvació de les seva ànima. Les famílies es van reconciliar. Un fill de Boso es va casar amb una filla de Gerald. La baralla havia estat substituïda per la pau. Però terres seculars i eclesiàstiques havien estat devastades, tot hi havent estat amenaçats amb l'excomunió, la pau  era inestable per causa, també, del desgovern que hi havia.

-El Concili de Charroux: 989

Va ser en aquest context que el bisbe de Bordeus va reunir els de la seva diòcesi a Charroux pel concili.

Va ser presidit per l'arquebisbe de Bordeus, Gunbaldus, reunint als bisbes Gilbert de Poitiers, Frotarius de Perigueux. Abbo de Saints, Hugh d'Angulema, i Hidelgar de Limoges a l'abadia de Charroux, l'1 de juny del 989.

Ell i els altres bisbes van acordar, en nom de Déu, que: tot el que robés en una propietat de l'església,  a un pagès o qualsevol altra persona pobre, o ataqués a clergues desarmats de l’església, seria excomunicat fins que ho hagués compensat.

No solament els preocupaven les persones sinó també el bestiar. Tanmateix la majoria de resolucions tenien com a objectiu protegir les propietats i homes de l'església, tots els altres quedaven protegits d'una manera més aviat difusa.

Després del concili, van anar a veure en Guillem «Braç de Ferro» a la cort a Poitiers.

Els bisbes volien fer servir la seva resolució com a base per negociar, no perquè hagués estat el principal autor de la violència contra les propietats de l'església sinó a causa de la seva prominència en el territori, i poder comptar amb la seva ajuda en el manteniment de la pau.

-Efectes del concili de Charroux

La resposta del comte de Poitou va ser immediata, va fer donacions i va concedir privilegis a un grup de comunitats religioses d'Aquitània.

Amb aquests actes es posaven, de moment, en Guillem V i els seus seguidors a favor de les iniciatives dels bisbes i sobretot de la reforma monàstica.  El document va se firmat en una reunió a la cort comtal, on Aldebert de la Marca i Guy de Limoges hi eren presents, ja que formaven part del seguici d'en Guillem. I on el comte va fer un jurament per la seva ànima.

Guillem i la seva dona, l'Emma, havien fundat l'abadia de Maillezais, van fer-ho d'acord amb els principis de la reforma monàstica, i van convidar-hi a viuri a uns monjos de l'abadia de Sant-Julien de Tours. Després de la reunió, allà es van traslladar els bisbes i Guillem, on es va consagrar la nova església.

Guillem va fundar un hospici pel pobres a prop de l'església de Sant-Hilaire.

Al setembre de 989 van començar un altra fundació monàstica sota la bandera de la reforma monàstica a Bourgeuil, que es va proveir de monjos de Sant Julien de Tours un altre cop.  Tot i la seva ajuda,  les donacions i fundacions, Guillem conservava monestirs que controlava com el de Nouaillé per la seva posició de protector de l'abadia de Saint-Hilaire que  controlava Nouaillé, el comte va prometre de no gravar més el monestir, però va assegurar que era legal el fet de fer-ho. El llenguatge del compromís adquirit amb els bisbes, si veu un equilibri entre el desig de seguir el mandat del consell de Charroux i el d'excusar-se per la conducta passada.  Es va comprometra amb un altra document amb els monjos del monestir de Nouaillé, concedint-los el privilegi de triar el seu abat, renunciant al potestas secularis a canvi del pagament de 20 sòlids anuals a l'abadia de Saint-Hilaire, que abans, era qui controlava aquesta elecció. Aquest pacte era una manera de poder seguir controlant l'elecció de l'Abat d'aquesta abadia, ja que  els diners els havia començat a pagar el comte, en compensació a Saint Hilaire.

...