Restauracion Borbonica

Tema 4. Restauració Borbònica (1875 – 1902)

Inicis de la Restauració

Una persona clau en el restabliment de la monarquia borbònica és el polític conservador Cànoves del Castillo. Volia restablir la M. Borbònica en Alfons XII. El primer que havia de fer era aconseguir que Isabel II abdiqués a favor del seu fill, Alfons XII.

A part de Cànoves, hi ha un grup de militars borbònics que volien posar fi a la República i restablir la monarquia. Aquests, dirigits per Martínez Campos, faran un cop d’estat a València proclamant a Alfons XII com a monarca. Al gener del 1875, Alfons XII és proclamat rei oficialment.

Característiques del regnat d’Alfons XII

El primer que fa Alfons 13 quan inicia el seu regnat és la Constitució del 1876. És una Constitució molt conservadora en la que s’estableix una sobirania compartida entre el monarca i les corts. Aquestes corts seran bicamerals, dividides en dos cambres, Congrés i Senat.

A nivell jurídic, el monarca no te cap mena de responsabilitat jurídica. A més, no pot anar a presó. Aquesta responsabilitat jurídica recau en uns ministres, els quals són elegits pel monarca i poden ser cessats pel mateix.

La religió catòlica s’estableix com l’oficial. El sufragi al 78 es censatari, masculí i de més de 25 anys. Al 1890 el sufragi és universal, masculí i de més de 25 anys.

Cànoves del Castillo (mà dreta del M) se n’adona que el problema principal espanyol és la inestabilitat política que provoquen les continues lluites entre lliberals i conservadors. Per solucionar aquest problema, Cànoves crea el Bipartidisme Polític o Partits Dinàstics: alternança pacífica entre lliberals i conservadors. Quan el M considera que el partit en el poder no està funcionant, convoca eleccions i surt elegit l’altre partit polític. Per aquest motiu el sistema electoral és un frau. Se li diu Tupinada: realment, abans de fer les eleccions ja se sap el partit que guanyarà. Per assegurar-se que surti elegit el partit adequat, unes persones molt importants de cada província, anomenats cacics, extorsionen i manipulen als ciutadans perquè votin al partit corresponent. Fins i tot, s’han arribat a introduir vots de persones mortes.

Quan Cànoves comença primer en el poder, té el conflicte de la tercera guerra carlina i la guerra dels 10 any de Cuba:

- 3a Guerra Carlina (1872-1876-): Havia esclatat principalment a Catalunya, el País Basc i a Navarra. Carles 7 vol establir un nou sistema polític religiós i conservador, i dur a terme una descentralització de l’Estat. Per enfrontar-se a Carles 7, Cànoves decideix enviar de forma massiva l’exèrcit per controlar ràpidament la situació i enviar de seguida l’exèrcit a la guerra de Cuba.

- Guerra dels 10 anys de Cuba (1868-1878): Cuba volia igualtat de condicions amb Espanya, i sobre tot, una major obertura a nivell comercial, ja que Espanya tenia un estricte control sobre l’illa (només la deixava comercialitzar amb Espanya). A més, a Cuba gaire bé hi havia una situació d’esclavitud, semblava un Antic Règim. Aquesta guerra va acabar al 78 amb la Pau de Zanjón, però tot i controlar la situació, els problemes a Cuba no es solucionen. Per aquest motiu, al 1879 torna a esclatar una altra revolta: Guerra Chiquita, la qual es sufoca ràpidament per l’exèrcit al 80.

A més, Cànoves tindrà l’oposició dels republicans, carlins, regionalistes, obreristes. Tots aquests estaven en contra del centralisme que defensava Cànoves.

Problemàtica del període de la restauració.

• Problema del camp espanyol: espanya estava bastant enrederida i tenia productes poc competitius que havien de lluitar contra la bona qualitat i baixos preus del exterior. El cereal i la vinya es van enfrontar als problemes més greus:

- Cereal: cereal del estranger va entrar a Espanya, i com era més econòmic, el cereal espanyol no va

...