Resumen Historia T3 2021-2022 Universidad Rovira i Virgili

EXERCICI 3

QÜESTIONARI

1. A la dècada de 1930, el Sistema Occidental havia perdut la fe en les seves possibilitats futures; enfront de “l’ètica liberal” s’alçaren els Totalitarismes.  (4 PUNTS)

Entre les dècades de 1920 i 1930 es van implantar en alguns països règims totalitaris; els països de major tradició liberal com França, el Regne Unit i els Estats Units van mantenir els seus sistemes democràtics i parlamentaris, però molts països d'Europa van adoptar règims totalitaris com és el cas d'Itàlia i Alemanya; a Espanya també es va instaurar un sistema dictatorial.

En 1929 la prosperitat que s'havia viscut en la dècada dels vint es va acabar i es va iniciar una profunda crisi econòmica.

els Estats Units va conèixer la societat de consum, on les compres de productes (i amb la demanda l'elevació dels preus) es va convertir en una cosa habitual. En les compres se solia recórrer al crèdit, que els bancs proporcionaven sense més garanties més que la creença d'una societat en continu creixement.

Va haver-hi una situació de superproducció, en la qual les empreses produïen molt més del que es consumia. La situació real de les empreses no es corresponia amb el valor de les seves accions en la borsa, per la qual cosa l'inversor comprava alguna cosa que no tenia valor.

A més, els capitals que s'obtenien no s'invertien en activitats productives sinó en borsa. Eren inversions especulatives, ja que les accions cotitzades en borsa no cessaven de pujar (cada vegada hi havia més demanda d'accions) i proporcionaven beneficis ràpids, que van atreure també a petits inversors a confiar els seus estalvis a la inversió en borsa. El problema, com s'ha apuntat anteriorment, és que les empreses tenien un valor molt inferior al que el mercat de la borsa els atorgava.

Tota aquesta deterioració va sortir a la llum de manera fulminant el 24 d'octubre, popularment conegut com el dijous negre. La por dels inversors a un descens del preu de les accions els va portar a una venda massiva: en un dia es van vendre tretze milions d'accions provocant la caiguda en picat del seu valor. Milions de persones van perdre fortunes i, en altres casos, els seus pocs estalvis en un sol dia.

L'efecte del crack es va estendre de Nova York a Londres i després a la resta d'Europa i el Japó. els Estats Units va retirar els capitals que tenia invertits en l'exterior, especialment a Europa, amb ells es van enfonsar bancs, activitats industrials i agrícoles es van veure sense els crèdits dels quals depenien per a poder treballar.

Amb les fallides de bancs i empreses el nombre de treballadors en atur va augmentar, amb el que la demanda interna de productes es va reduir. Aquest augment de l'atur va fer que entre les classes socials més empobrides creixés un sentiment de rebuig al sistema capitalista.

Les democràcies, i el capitalisme, es van veure desprestigiades afavorint l'auge d'ideologies que s'autoproclamaven com a salvadores: el totalitarisme feixista i el comunisme. La situació de crisi va aguditzar les tensions i antigues rivalitats entre els països, generant un clima de tensió en les relacions internacionals.

Per a solucionar la crisi alguns països van promoure l'autarquia (la producció pel país de tot allò que necessitarà) i el proteccionisme, però aquestes mesures van fracassar. Als Estats Units, Roosevelt, va posar en marxa en 1933 un programa de recuperació econòmica i social denominat New Deal.

Aquest programa proposava la intervenció de l'Estat en l'economia, acabant amb la tesi liberal que l'Estat no havia d'intervenir i que era el propi mercat el que regulava l'acció econòmica.

Es va anar assentant el pensament totalitarista en alguns països europeus, caracteritzat per imposar un Estat centralitzat en el qual el Partit tenia el control absolut. L'Estat era proclamat anticapitalista i anticomunista i els corresponia la direcció econòmica. També controlaven a la societat a través de la propaganda, del control dels mitjans de comunicació i de l'educació.

Dirigits per un líder carismàtic (Mussolini a Itàlia i Hitler a Alemanya), no permetien llibertats, ni pluralisme polític sinó un sol partit. Rebutjaven les democràcies liberals i les seves institucions per considerar-les ineficients i les causants de la crisi. Qualsevol manifestació d'oposició era durament perseguida i castigada.

Rebutjaven el socialisme, el comunisme i el moviment obrer les organitzacions del qual van perseguir i van desarticular. També la igualtat social: els membres del partit eren superiors als que no pertanyien a ell; els militars es creien superiors als civils; els homes a les dones i també passava el mateix entre races.

Fomentaven l’ultranacionalisme i el militarisme. S'exaltava la grandesa de la nació i es realitzaven reclamacions territorials que permetin engrandir la figura dictatorial. Defensaven l'ús de la força i de la guerra per a aconseguir el poder, el prestigi i el progrés del seu poble.

Després de la guerra, Itàlia va travessar una situació d'una gran inestabilitat política i social; es van donar intents revolucionaris que van afeblir el sistema democràtic i va afavorir l'ascens de Mussolini i del seu partit.

En 1922 Mussolini estableix un sistema polític totalitari denominat feixisme. Una vegada que el rei li va encarregar formar govern, Mussolini es va proclamar Duc i va implantar una dictadura feixista reprimint tota oposició; el Parlament va ser substituït pel Gran Consell feixista.

En l'àmbit econòmic va imposar un sistema autàrquic i intervencionista per part de l'Estat, que controlava els recursos naturals del país, el funcionament de les empreses privades, promovia obres públiques i un important desenvolupament de la indústria militar.

En la política exterior va practicar una política ultranacionalista que es va traduir en demandes territorials i en accions agressives enfront d'altres països.

A Alemanya els efectes de la crisi econòmica van ser encara més devastadors: milions d'aturats, empobriment de les classes mitjanes i un profund temor dels banquers i industrials a una revolució comunista.

En 1933 Hitler va guanyar les eleccions secundat per partits de dreta i va formar govern. Va imposar la dictadura, va posar fi a la República i va proclamar el III Reich (Tercer Imperi) alemany. Va unir el desig de revenja enfront dels vencedors de la Primera Guerra Mundial a les mesures de recuperació econòmica, i el foment del racisme antisemita i l'exalçament dels valors nacionalistes.

...