Resumen Historia Del Arte

DAMAS EN AZUL, PINTURA MURAL DEL TEMPLE DE CNOSOS,’’LA CRETENCA’’

Autor: 


Cronologia:1450-1400 a.C.
 Estil:Minoica


Tècnica: fresc


Suport:


Localització actual:Museo de Heraklion

ANÀLISI DE LA FORMA

-Elements plàstics

Aquest fresc molt reconstruït deixa

veure els convencionalismes adoptats

per la pintura figurativa minoica:

carnació blanca per a la dona, ull

frontal a l'egípcia, cintures de cintura

de vespa, pits nus, detalls de vestuari

com joies (braçalets, collarets,

diademes), pentinats o vestits rituals.

Segurament aquestes dames contemplessin algun espectacle. Las sacerdotesses són representades en colors clars, amb ajustats cossets fa ressaltar la bellesa dels seus pits al descobert, amb faldilles acampanades, sense bells, i amb serps enroscades i subjectades a les mà.

-Estil

Criden l'atenció els pentinats i la vestimenta femenina, així com els adorns que porten a cabells, colls i nines. Com els egipcis, representen el cap de perfil, l'ull de front i el cos, entre les dues postures.

-Composició

Tres belles i pàl·lides donzelles o sacerdotesses, en una actitud de xafardeig o platica, el contrast de la seva blanca pell amb el seu negre cabell, atabiadas per un tocat de comptes o perles.

INTERPRETACIÓ -Contingut i significació

El culte a la Deessa Mare, va estar lligat a Creta al de les serps, animal màgic de simbolisme fálic. És tracta d'una escena religiosa.

-Funció

Decorativa, servia per decorar les parets del palau de Cnossos i amb una finalitat religiosa. Són una obra d'art per excel·lència, en el denominat origen de l'Art Europeu



KORE DEL PEPLE

Autor: desconegut


Cronologia: 510-500 a.C


Estil: grec arcaica


Tècnica: talla, escultura exempta
 Suport:1,21cm


Localització actual: Museu de l’Acropolis d’Atenes

ANÀLISI DE LA FORMA

-Elements plàstics

Pel que fa a les korai, mai es

plasmaven nues, perquè el nu

femení era un tabú per als

primers grecs. Anaven vestides

amb una túnica llarga fins als

peus cenyida a la cintura

(peplum). La Kore amb el peple resta en actitut estàtica. Els treballaren, sobretot, els plecs del vestit, que de vegades conferien un cert dramatisme a les figures. Es compensaven els hieratisme i l'absència de moviment amb els pentinats i amb el gest, repetit fins a l'infinit, d'oferir una fruita amb la mà, elements que atorguen una dolçor. Portaven a la mà flors i fruites (trilogia mediterrania, elegien els productes de la terra). Reminisències egipcies, cabell roig.

La mà era mes tabú. Ofrena als deus. Cabell trençat com l’egipci.La Kore amb peple, que du una túnica dòrica i llueix el pentinat de trenes llargues característic d’aquestes estàtues, és una obra mestra del seu temps.Tant el Kouros d’Anàvissos com la Kore amb el peple conserven un somriure estereotipat, els ulls grossos, ametllats i convergents cap avall, i els cabells ordenats en superficies geomètriques. Policromes. Cabells ondulats geometricament- Ulls grosos i ametllats. Somriure arcaic i pomuls alts

-Estil:

Tot i que és veritat que els artistes grecs del període arcaic van començar a treballar a partir de l'escultura egípcia, no es conformaren amb solucions gaire gastades i investigaren formes noves. Es buscava una representació més real i personal del cos humà; les troballes de cada escultor eren adoptades de seguida pels altres i gradualment se'n van millorar la perspectiva i guanyant en realisme i naturalitat. Els homes començaren a marcar músculs i les formes de les dones s'insinuaven sota els vestits o es marcaven voluptuosament i somreien amb més ganes. També van evolucionar les tècniques que utilitzaven, i en menys de dos segles sorgiren els grans creadors del classicisme.

-Interpretació : Contingut i Significació

Els kouroi representaven molt sovint joves atletes vencedors als Jocs Olímpics (d’aquí la diadema en què es recullen els cabells), i les korai, poderoses sacerdotesses. Els artistes treballaven molt els vestits d'aquestes donzelles, de manera que es pot seguir l'evolució de la moda a través dels característics vestits amples.

-Funció

Els Kuros diuen que eren joves atletes, donzelles, sacerdoteses amb ofrenes. Servien com a representació d’un déu, record per a una tomba...Es creu que aquestes estàtues - se n'han trobat en diversos indrets, com santuaris i tombes de Grècia, de l'Àsia menor i de la Magna Grècia- eren encarregades tant per particulars com per entitats públiques i que acomplien funcions diverses.

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Autor: Polidoro, Agesandro i Atenodoro.
 Cronologia: I a.C


Estil:


Tècnica: grup escultorica , exempte, monocroma
 Suport:2,42m


Localització actual:

Lluita de Laocant (Troia) i dels seus fills cotra dos monstres marins enviats per Atea, deesa aliada dels grecs perqué Laocant havia avisat als troians del perill que supisava admetre entre ells el famós cavall de fusta

...