RESUM EXAMEN ADE TEMA 2 - LA PLANIFICACIÓ EMPRESARIAL

RESUM EXAMEN ADE

TEMA 2 - LA PLANIFICACIÓ EMPRESARIAL

Previsió: Com estarà l’empresa, tant internament com externament, en el futur que vol planificar.

ENTORN EXTERN (General i Específic) + ANÀLISI INTERN (DAFO)

ENTORN EXTERN (general) 🡪 aspectes que solen afectar totes les empreses i sectors

Anàlisi PESTLE: P (polítiques), E (economia), S (socioculturals), T (tecnologia), L (legislació), E (ecologia)

ENTORN EXTERN (específic) 🡪 suposa analitzar en profunditat competidors, clients, proveïdors i col·laboradors.

Anàlisi intern de l’empresa 🡪 suposa analitzar l’interior de l’empresa, totes les seves àrees (Producció, Màrqueting, Finances, Recursos Humans)

DAFO: concretar els punts de l’entorn intern i extern

[pic 1]

NIVELLS DE PLANIFICACIÓ

1. Nivell estratègic: (DIRECCIÓ) 🡪 per tota l’empresa, a llarg termini
2. Nivell tàctic: (MÀRQUETING, PRODUCCIÓ, FINANCES, RRHH) 🡪 per cada unitat, dintred’un any
3. Nivell operatiu: (MÀRQUETING, PRODUCCIÓ, FINANCES, RRHH) 🡪 per cada lloc, dia a dia

Tipus de plans:

1. PLANS PERMANENTS (a llarg termini) 🡪 planificació estratègica
2. PLANS TEMPORALS (a curt termini) 🡪 planificació tàctica i operativa

MISSIÓ: Raó de ser de l’empresa: identitat i personalitat

VISIÓ:  Percepció del que hauria de ser l’empresa en el futur

ESTRATÈGIA 🡪 forma de competir per a aconseguir avantatges competitius:

• Estratègia de lideratge en costos.
• Estratègia de diferenciació (oferir un producte/servei que el client consideri singular).

POLÍTIQUES 🡪 criteris qualitatituis de funcionament  que regeixen les empreses:

• Política de producte o servei.
• Política comercial.
• Política financera.
• Política de personal.

Com han de ser els objectius: S (específics) M (mesurables) A (asignables) R (realistes) T (temps)

TEMA 3 - EL CONTROL A L’EMPRESA[pic 2]

Proces de control:

Determinar FACTORS CRÍTICS D’ÈXIT.

• Variables que si es comporten satisfactoriament asseguren que l’empresa obtindra bons resultats.

Establir KPI (Key Perfomance Indicators).

• Indicadors de mesura que permetin veure l’evolució d’aquest factor critic d’exit.
• Per a cada KPI s’ha de fixar un estándar       (valor objectiu que seria desitjable aconseguir).

Consisteix en registrar els VALORS REALS obtinguts de les variables que es volen controlar.

• Calcul de les desviacions: diferencia entre els valors reals i previstos.
• Causes de les desviacions: no s’ha fet el que s’havia establert/ no s’havien fixat de manera correcta els obejectius a aconseguir.

TEMA 4 - ORGANITZACIÓ[pic 3]

[pic 4]

Les parts d’una organització són bàsicament les següents:

• Nucli operatiu.
• Linia intermedia.
• Alta direcció.

• NUCLI OPERATIU: està composat pels operaris que porten a terme tasques com: assegurar els inputs per produir, transformació d’inputs, distribuir la producció.
• ALTA DIRECCIÓ: els que ocupen l’estrat superior de la jerarquia i tenen la responsabilitat general de l’empresa: assegurar que l’empresa aconsegueixi la seva missió de forma efectiva així com els diferents objectius, i basicament que es satisfacin les necessitats de tots els membres que tenen poder sobre l’organització.
• LINIA INTERMEDIA: vinculen l’apex estrategic amb el nucli operatiu mitjançant la cadena de comandament: supervisar directament els operaris, assignar recursos a cada unitat, passar informació de baix a dalt i a l’inreves, determinar l’estrategia de la seva unitat.

A més d’aquests components, mes o menys presents a totes les empreses, podem trobar altres components complementaris: són els STAFFS: tecnocràtic i de suport.

• STAFF TECNOCRATIC: especialistes que serveixen a l’organització afectant al treball de les persones que hi formen part i fent-lo mes efectiu: intenten estandarditzar al maxim totes les tasques que poden.

Exemples:

· Analistes dels processos del treball.

· Analistes de planificació i control que estandarditzen la producció.

• STAFF DE SUPORT: són unitats especialitzades en proporcionar ajuda a l’organització fora del flux de treball d’operacions. Aquests staffs solen ser externs (enlloc d’adquirir-los internament) per facilitar el control sobre aquestes tasques.

Exemples:

· A una empresa: assesoria legal, recepció, manteniment, seguretat, neteja.

Totes aquestes persones que conformen l’empresa s’ordenen mitjançant un organigrama.

Disseny de l’organigrama:

Parametres de disseny vertical: nuclis d‘autoritat, nivells jerarquics i amplitud de gerencia.

Parametres de disseny horitzontal: especialització, formalització, preparació i departamentalització.   

Disseny vertical de l’organigrama:

1. Nuclis d’autoritat: qui te poder sobre altres persones.
2. Nombre de nivells jerarquics: ordenació de nivells per a controlar els fluxos de treball

· Molts nivells: estructures altes                              

· Pocs nivells: estructures planes         

1. Amplitud de gerencia: nombre de persones que depenen directament de cada cap.

Disseny horitzontal de l’organigrama:

1. Especialització dels llocs de treball: grau en què les tasques d’una organització estan dividides en treballs separats. (falta de comunicació i coordinació)
2. Formalització del lloc de treball: grau en què es defineixen els processos de treball. (estructures molt burocratitzades, falta de flexibilitat)
3. Preparació: grau de formació que es necessita per desenvolupar les tasques d’un lloc de treball. (adequació de la preparació al lloc de treball)
4. Tipus de departamentalització: en funció de quin criteri s’agrupen els llocs de treball.

Coordinació entre les diferents parts:    

• Coordinació in situ: Adaptació mútua/Supervisió directa 
• Coordinació ex ante: Normalització     

• ADAPTACIÓ MÚTUA: aconsegueix la coordinació mitjançant la simple comunicació informal entre les persones. (organitzacions petites o quan el treball a realitzar es molt complicat)
• SUPERVISIÓ DIRECTA: aconsegueix la coordinació quan una persona es responsabilitza del treball dels altres, donant-los-hi instruccions i controlant les seves accions.
• NORMALITZACIÓ: suposa la coordinació del treball abans de que aquest es porti a terme, fixant unes normes o estandards de funcionament.

TEMA 5 - LA DIRECCIÓ DE L’EMPRESA  

Que es la funció de direcció i que requereix?

Actuar sobre altres persones, per tal que aquestes facin el que el directiu creu convenient per a assolir els propòsits de l’empresa.

Quins rols desenvolupan els directius?

• Rols interpersonals (que desenvolupa com a persona)

· Cap visible: representa la organització

...