Invitacio A La Sociologia

3. ALTERNACIÓ O BIOGRAFIA I COM ADQUIRIR UN PASAT PREFABRICAT.

• alternacio es a dir la posibilitat d’escollir entre sistemes de significacio diversos i de vegades contradictoris..

• la maduresa es en aquest sentit l’estat desperit del qui ha posat seny ha acceptat les coses tal com son. La maduresa es una auxili psicologic de 1era: la priporciona a lindividu una racionalitzacio o una justificacio del fet d’haver rebaixat les seves pretensions

• allo mateix que pot semblar maduresa seren desde un punt de vista desde un altre es pot interpretar com una transigencia cobarda,

• el decurs dels esdeveniments que constitueixen la biografia de cadascu pot estar sotmes a interpretacions alternatives.

• Adhuc la memoria es una acte reiterat d’interpretació.

• Dins la nosta propia consicenia el pasat es maleable i inflexivle i va canviant constantment a mesura que el recors reinterpreta i torna a explicar allo que sha esdevingut.

• La rapidesa amb la qual aquesta reinterpretacio es produeix sovint i cada vegada mes hanitual, de poder triar entre diferents sistemes d’interpretacio en aquest joc de re.creacio del mon, l’enorme intensificacio de la mobiliat, tan com la geografica nes una de les causes principals,

• El que abans estava be ara eshorripilant i viceversa el que abans era tabu ara es de rigor, allo que era evident esdeve per riure, i el que era propi del mon es ara llo que cal superar.

• El fet de passar per una transformacio d’aquest tipus implica una reinterpretacio del propi passat ben radical

• Es com si anesim per la vida tot refen el calendari de les nostres festes majors personals, aixecant i abaixant sucessivament els pals indicadors del nostre avenç en el temps cap a unes fites constantment renovades.

• El que es evident es que no hi ha estadi que no pugi ser superat.

• Al cap i ala fi, un mateix pasat pot estar sotmes a categories clasificatories noves i diferents.

• La veritable comprensio del nostre pasat es una questio de geogradia.

• La descoberta d’avui es converteix en la racionalitzacio del dia de demà i viceversa.

• La mobilitat geografica i la movilitat social influeix en aquestes reinterpretacions.

• Hi ha individus capficats en l’etern trencaclosques d’esmentar el desti a base de refer la historia.

• En la majoria de les ocacions aquest proces de reinterpretacio es tan sols parcial, a tot estirar, conscientment nomes a mitges.

• L’individu tendeix a rectificat el passat alli on fa falta, i deixa intacte tot allo que pot incorporar a la imatge actual que te del mateix.

• En molts casos la reinterpretacio es fasa sense masa ordre ni concer i no somd el tot coscient pero si que hi ha alguns casos en que es plenament conscient i intelectualment integrada.

• LA CONVERSIÓ es una acte pel qual el pasat queda transofrmat dramaticament.

• El que el socioleg pot aportar es la conscienia de que totes aquestes cosmovisions, ambsolutament totes son CONSTRUCCIONS SOCIALS.

• Lexperiencia de la realtivitat i l’alternacio no eos tan sols un fenomen historic global, ans un problema existencialreal ala vida de tot indivdiu.

• Els indivdius que canvien de sistema de significacio han de canviar tmbe de relacions socials.

• La consciencia sociologica esmou en un marc de referencia que ens permet percebre la nostra biografia com un itinerari a traves duns mons socials concrets, que comporten uns sistemes de significacio determinats. Aico no resol pas de cap de les maneres el problema de la veritat pero almenys fa q no tinguenm tantes probabilitats de deixar.nos ensarronar pel primer missioner o convertidor professional que topem pel carrer.

• I qui ho diu aixoç? Te una utilitat inmediata per protegirnos contra unes conversions masa precipitades.

4. l’HOME DINS LA SOCIETAT.

- El home que anomena sentit comú és, en el fons, la visió dels grand donada per decomptat.

- L’estructura de la societat es reafirma àdhuc enfront del terror.

- La localització a la societat constitueix una definició d’una sèrie de regles que cal obeir.

- Dues àrees importants d’investigació : EL CONTROL SOCIAL I l’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL.

- El control social: fa referencia als diversos mitjans de què disposa una societat per tal de posar a ratlla els seus membres recalcitrants. No pot haveri cap societat sense control social. Els controls social han de diferir enormenement dacord amb les situcacions socials respectives. L’ultim i el mes vell dels mitjans de control social és la violencia física.

- La violencia es el fonament ultimes de tot ordre public. I aquesta afirmació val exactament igual per aquells estats que han abolit la pena de mort.

- Gairebé totes les persones vieun ens unes situación socials, en que , quan tots els altres mitjans de coaccio dallen la violencia pote ser emprada contra ells de manera perfectament oficial i legal.

- Allí on hi ha essers humans concicint o treballant junts, en aquella mena de grups que els sociolegs anomenem ‘’grups primaris’’ i que suposen tan una coneixença personal reciproca com l’existencia personal d’uns lligams basats en uns sentiment de lleialtat personal, tot <desviant> real o potencial, es veu constanment sotmes a la presio d’uns mecanismos de control molt podersos i molt subtils a l’hora: es tracta dels mecanismes de la persuasió, la ridiculització, la murmuració i l’oprobi.

- La ridiculització i la murmuració son tanmateix potents instruments de control social en grups primaris de tota mena.

- Finalment, un dels mitjans de castig mes devastadors de que disposa una comunitat humana es el que consisteix a sotmetre un dels seus membres a l’oprobi i l’ostracisme sistemàtics. Aquest es un dels mecanismes de contrl predilectes dels grups que per principi s’oposen a l’us de la violència. El fenomen de la <<separació>> entre ens anomenats mennonites Amish es un bon exemple. Ej: l’amish no compleix doncs encara que visqui alla ningu li parlara..= pacifistes.

- Hi ha un aspecte de control social que caldria subratllat i es el fet que sovint es basa en afirmacions i pretensions fraudulentes.

- Aixi doncs podriem dir que cadascu de nosaltres es podria figurar que esta situat al bell mig ( on la pressió es màxima) d’un conjunts de cerlces concèntrics, cadsascun dels quals representaria un sistema de control social. El cerle exterior vindria a ser el sistema legal i politic en el qual ens a tocat viure.

- Un altre dels istemes de control social que exercieix presions es el de la moral els costums i la bona educació, pero tu pots ser immoral excèntric o mal educat encara que pugui comportar quedarte sense feina o sol com un mussol..

- El fet de plantar cara frontalment als costums de la nostra societat, que té aparells de control d’allò mes refinats, pot portat finalmment a una atre consequencia: la d’esser definit com un malalt.

- D’aquesta manera l¡individu desviant que es aquell que no s’adiu am els criteris de normalitat establerts per el qui mana, segueix amb la mateixa amenaça de perdre la feina i els seus lligams socials.

- Els multiples programes d’assessorament, orientació i tèrapia reforçen enormement , els instruments de control de la societat en general.

- Els codis no escrits poden abastar aspectes molt diversos: maneres de bestir, tipus de llenguatge, gustos estètic, convccions politiques o religioses.. en tots els casos constitueixen cercles de control que circumscriuen el dadi d’acio de l’individu en aquella situacio determinada

- El grup humà d’allò que anomenem vida privada, es a dir el cercle de la familia on l’individu sol tenir els seus lligams socials mes importans. La desaprovació, la pèrdua de prestigi, el ridicul o el menyspreu poden tenir un pes psicologic molt mes gran quan es profueix dins daquest entorn intim que no pas fora d’ell.

- L’esfera de la intimitat es especialment poderos pel fet dels factors que han esdevingut la seva construcció en la biografia de l’individu. Quan algu tria una dona, un amic ho fa en un acte d’auto-definció d’ell mateix. Les seves relacions mes intimes son aquelles amb les quals ha de comptar per preservar la seva propia imatge. De tal manera que el fet de correr el risc d’una desintegració da’questes relacions equival a correr el risc de perdre’s ell mateix.

- Parlar de la localització de la societat vol dir localitzar-nos nosaltres mateixos en relacio amb tota una sèrie de forçes que se’ns imposen i ens coaccionen.

- L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL: fa referència al fet que a tota societat podem trobarhi nivells diferents de poder, privilegis o prestigi, que mutuament es relacionen en termes de subordinació i superordinacio, dit duna altre manera siginifica que tota societat te un sistema de jerarquització, de classificació de graducacio de les desgiualtats en definitiva. La suma de tots plegats constitueix els sistema d’estratificació d’una societat determinada.

- El tipus d’estratificacio fonamental a la societat occidental contemporània es el sistema de clases. La classe l’hem d’entendre com una tipus d’estratificació en el qual la posició general de l’individu ve fonamentalment determinada per criteris economics.

- L’individu es dedica a exhibir davant dels altres la posició que ha arribat a assolir = “simbols de status” un dels termes importants dels estudis d’estratificació

- La posició d’una classe de l’individu ens indica quina mena de probabilitats té aquest individu

...