Derecho Administrativo 2

Tema -1 Acte Administratiu. Concepte. Caracteristiques i Clases.

Acte: Els destinataris son persones concretes. Recurs administratiu (davant de l’administració) d’alçada i de reposició. Vigència instantània (s’esgota amb el seu compliment). L’acte s’ha de notificar. Aplica l’ordenament jurídic. En canvi l’acte que tingui vicis serà anul•lable.

Quan definim l’acte està regulat per la llei 30/1992capítol V de les disposicions i dels actes administratius. Un acte que a diferencia dels reglaments SI es dicten per poder donar solucions a un fet concret.

Quan parlem de les disposicions podem referir-nos a disposicions de caràcter general, les quals ens referirem sempre a reglaments. Però no sempre es així perquè si parlem de disposicions de caràcter particular fem referencia als actes administratius.

Hem de recordar que un recurs administratiu pot impugnar una disposició de caràcter general. Recordem el recurs indirecte, aquell que es dirigeix contra un acte administratiu derivat de l’aplicació del Reglament. Impugna a un acte del Reglament la nul•litat del qual es postula sobre la base de la il•legalitat del Reglament, si bé és possible aconseguir la nul•litat del Reglament en el seu conjunt. Els seus efectes són també erga omnes.

La diferencia entre el reglament i acte, es important pel fet de posar un recurs. Si es un acte serà un recurs directe contra l’administració. Però si es un reglament és més difícil.

Definirem el acte administratiu, com un acte jurídic unilateral de l’Administració pública, diferent del reglament, i que consisteix en una declaració. Així es diu que l’acte administratiu consisteix en una declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig que emani d’un subjecte de l’administració publica en l’exercici d’una potestat diferent a la reglamentaria.

- És un acte jurídic, és a dir, un fet humà realitzat per una voluntat conscient, lliure i exterioritzada, que produeix efectes jurídics.

- Es una DECLARACIÓ de judici de voluntat, de coneixement o de desig: fa referencia al contingut del acte, i pot ser variat. Un acte podria ser atorgar una llicencia (declaració de voluntats) o elaborar una proposta de resolució (declaració de desig => per exemple voler sancionar amb x diners a una persona) o certificar les qualificacions d’un alumne (certificació de coneixement) o també resoldre recursos o emetre informes (declaració de judici)

Quan parlem d’actes administratius que declarin declaracions de coneixement, com les Actas o certificats hi ha autors que pensen que no son actes administratius, perquè no contenen una declaració de voluntat de l’administració, altre si.

- L’acte administratiu, essencialment, es unilateral, no requereix que el particular medii i decideixi o participi en aquesta resolució. NO requereix la voluntat perquè l’acte sigui vàlid, article 57.1.

- L’acte administratiu esta regulat per la norma administrativa, pel dret administratiu. Esta regulat per qualsevol norma que contradigui la llei 30/92 i que la desenvolupi, especifica i que no la contradigui

- L’acte és dictat per òrgans de l’administració publica, encara que cal destacar que hi ha òrgans que no son de l’administració publica i també poden emetre actes administratius com els òrgans constitucionals. Emana d’un subjecte de l’Administració pública. Per tant, se n’exclouen els actes emanats d’òrgans legislatius o judicials, encara que tinguin un contingut administratiu, així com els actes dels administrats, encara que produeixin efectes conforme al dret administratiu.

- Hi ha uns actes polítics del govern, que s’estableixen que no constitueixin actes administratius pròpiament dit, tot i que emanen del govern, i de l’administració i es controlin limitadament pel contencions administratiu. I no ho so perquè son decisions polítiques => NO ACTES Administratius

- Com a regla general els actes administratius, s’impugnen a través de la jurisdicció contenciós administrativa.

- La conclusió es que els reglaments no son actes i els contractes administratius tampoc son actes =>Perquè no son unilaterals, son bilaterals

- La 30/92 admet que els acabaments convencionals (“pactes convencionals”)no son actes i que posa en qüestió aquests tipus d’actes.

- De vegades l’administració publica treballa sotmesa al dret privat i per tant els actes realitzats i aquesta activitat privada es tracta d’una relació de dret privat i els actes emesos seran de dret privat i no seran actes administratius. Ha d’estar regulat pel dret administratiu, amb la qual cosa en queden exclosos els actes que l’Administració duu a terme conforme al dret privat.

- L’execució de projectes tampoc son actes administratius, quan parlem d’actes administratius parlem de l’execució formal, l’execució de projectes no es un acte administratiu pur i dur.

Classes d’actes administratius

Una primera classificació seria sobre l’administració que els dicta:

- Estatals: Emesos per l’administració general de l’estat (ministres, secretari general secretaris d’estat, secretaris generals, directors generals, delegats del govern, directors insulars)

- Autonòmic: Emesos per l’administració autonòmica (els consellers, el president, els secretaris generals, els directors generals)

- Local: Dintre d’aquests pot ser Provincial, Comarcal, Local, cabildo, Àrees Metropolitanes, Consorcis, mancomunitats

- Supraestatal: Acte de la UE, actes comunitaris

Una altre classificació seria segons els efectes sobre els particulars:

- Favorables: Concessió d’un gual, concessions, autoritzacions, etc. Els actes favorables són els que amplien el patrimoni jurídic de l’administrat, li reconeixen drets o facultats, o l’alliberen d’un deure o una limitació.

- De Gravamen: Multa MEVA, denegacions de beques, sancions obligacions de fer, prohibicions, exalcions. Els actes de gravamen, en canvi, restringeixen el patrimoni jurídic de l’administrat, li imposen obligacions o càrregues, o li redueixen drets o llibertats.

Segons el marge d’elecció de l’administració

- Reglats: Quan no hi hagi un marge d’elecció de l’administració. En els actes reglats l’Administració, a l’hora de decidir sobre determinats elements, NO té un marge de llibertat i de lliure

...