Derecho Administrativo 2

Tema -1 Acte Administratiu. Concepte. Caracteristiques i Clases.

Acte: Els destinataris son persones concretes. Recurs administratiu (davant de l’administració) d’alçada i de reposició. Vigència instantània (s’esgota amb el seu compliment). L’acte s’ha de notificar. Aplica l’ordenament jurídic. En canvi l’acte que tingui vicis serà anul•lable.

Quan definim l’acte està regulat per la llei 30/1992capítol V de les disposicions i dels actes administratius. Un acte que a diferencia dels reglaments SI es dicten per poder donar solucions a un fet concret.

Quan parlem de les disposicions podem referir-nos a disposicions de caràcter general, les quals ens referirem sempre a reglaments. Però no sempre es així perquè si parlem de disposicions de caràcter particular fem referencia als actes administratius.

Hem de recordar que un recurs administratiu pot impugnar una disposició de caràcter general. Recordem el recurs indirecte, aquell que es dirigeix contra un acte administratiu derivat de l’aplicació del Reglament. Impugna a un acte del Reglament la nul•litat del qual es postula sobre la base de la il•legalitat del Reglament, si bé és possible aconseguir la nul•litat del Reglament en el seu conjunt. Els seus efectes són també erga omnes.

La diferencia entre el reglament i acte, es important pel fet de posar un recurs. Si es un acte serà un recurs directe contra l’administració. Però si es un reglament és més difícil.

Definirem el acte administratiu, com un acte jurídic unilateral de l’Administració pública, diferent del reglament, i que consisteix en una declaració. Així es diu que l’acte administratiu consisteix en una declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig que emani d’un subjecte de l’administració publica en l’exercici d’una potestat diferent a la reglamentaria.

- És un acte jurídic, és a dir, un fet humà realitzat per una voluntat conscient, lliure i exterioritzada, que produeix efectes jurídics.

- Es una DECLARACIÓ de judici de voluntat, de coneixement o de desig: fa referencia al contingut del acte, i pot ser variat. Un acte podria ser atorgar una llicencia (declaració de voluntats) o elaborar una proposta de resolució (declaració de desig => per exemple voler sancionar amb x diners a una persona) o certificar les qualificacions d’un alumne (certificació de coneixement) o també resoldre recursos o emetre informes (declaració de judici)

Quan parlem d’actes administratius que declarin declaracions de coneixement, com les Actas o certificats hi ha autors que pensen que no son actes administratius, perquè no contenen una declaració de voluntat de l’administració, altre si.

- L’acte administratiu, essencialment, es unilateral, no requereix que el particular medii i decideixi o participi en aquesta resolució. NO requereix la voluntat perquè l’acte sigui vàlid, article 57.1.

- L’acte administratiu esta regulat per la norma administrativa, pel dret administratiu. Esta regulat per qualsevol norma que contradigui la llei 30/92 i que la desenvolupi, especifica i que no la contradigui

- L’acte és dictat per òrgans de l’administració publica, encara que cal destacar que hi ha òrgans que no son de l’administració publica i també poden emetre actes administratius com els òrgans constitucionals. Emana d’un subjecte de l’Administració pública. Per tant, se n’exclouen els actes emanats d’òrgans legislatius o judicials, encara que tinguin un contingut administratiu, així com els actes dels administrats, encara que produeixin efectes conforme al dret administratiu.

- Hi ha uns actes polítics del govern, que s’estableixen que no constitueixin actes administratius pròpiament dit, tot i que emanen del govern, i de l’administració i es controlin limitadament pel contencions administratiu. I no ho so perquè son decisions polítiques => NO ACTES Administratius

- Com a regla general els actes administratius, s’impugnen a través de la jurisdicció contenciós administrativa.

- La conclusió es que els reglaments no son actes i els contractes administratius tampoc son actes =>Perquè no son unilaterals, son bilaterals

- La 30/92 admet que els acabaments convencionals (“pactes convencionals”)no son actes i que posa en qüestió aquests tipus d’actes.

- De vegades l’administració publica treballa sotmesa al dret privat i per tant els actes realitzats i aquesta activitat privada es tracta d’una relació de dret privat i els actes emesos seran de dret privat i no seran actes administratius. Ha d’estar regulat pel dret administratiu, amb la qual cosa en queden exclosos els actes que l’Administració duu a terme conforme al dret privat.

- L’execució de projectes tampoc son actes administratius, quan parlem d’actes administratius parlem de l’execució formal, l’execució de projectes no es un acte administratiu pur i dur.

Classes d’actes administratius

Una primera classificació seria sobre l’administració que els dicta:

- Estatals: Emesos per l’administració general de l’estat (ministres, secretari general secretaris d’estat, secretaris generals, directors generals, delegats del govern, directors insulars)

- Autonòmic: Emesos per l’administració autonòmica (els consellers, el president, els secretaris generals, els directors generals)

- Local: Dintre d’aquests pot ser Provincial, Comarcal, Local, cabildo, Àrees Metropolitanes, Consorcis, mancomunitats

- Supraestatal: Acte de la UE, actes comunitaris

Una altre classificació seria segons els efectes sobre els particulars:

- Favorables: Concessió d’un gual, concessions, autoritzacions, etc. Els actes favorables són els que amplien el patrimoni jurídic de l’administrat, li reconeixen drets o facultats, o l’alliberen d’un deure o una limitació.

- De Gravamen: Multa MEVA, denegacions de beques, sancions obligacions de fer, prohibicions, exalcions. Els actes de gravamen, en canvi, restringeixen el patrimoni jurídic de l’administrat, li imposen obligacions o càrregues, o li redueixen drets o llibertats.

Segons el marge d’elecció de l’administració

- Reglats: Quan no hi hagi un marge d’elecció de l’administració. En els actes reglats l’Administració, a l’hora de decidir sobre determinats elements, NO té un marge de llibertat i de lliure valoració.

- Discrecionals no els Arbitraris: Quan hi hagi un marge d’elecció de l’administració. En els actes discrecionals l’Administració, a l’hora de decidir sobre determinats elements, té un marge de llibertat i de lliure valoració.

Segons la seva impugnabilitat: Segons la seva possibilitat o no d’impugnar el recurs o no

Actes que posen fi a la via administrativa i actes que no posen fi a la via administrativa.La distinció entre aquests tipus d'actes radica en la possibilitat o no d'interposar directament recurs contenciós-administratiu contra els mateixos.

Els actes que posen fi a la via administrativa només poden ser impugnats davant l'Administració mitjançant el recurs potestatiu de reposició o acudir directament al contenciós-administratiu. Mentre que els actes que no posen fi a la via administrativa són susceptibles de ser recorreguts mitjançant el recurs d'alçada, és a dir, davant el superior jeràrquic de l'òrgan que els va dictar, abans d'acudir a la via jurisdiccional.

Així doncs, aquesta distinció serveix per establir quins actes són susceptibles de recurs d’alçada davant l’òrgan superior jeràrquic i quins no ho són, perquè esgoten la via administrativa i han d’anar directament al contenciós-administratiu.

Només els actes definitius que hagin posat fi a la via administrativa poden ser recorreguts en la via contenciosa. Posen fi a la via administrativa els actes administratius quan no hi ha més recursos en aquesta via, no queda una altre alternativa que acudir al recurs contenciós-administratiu davant dels Jutges i Tribunals d’aquest ordre jurisdiccional

Actes que exhaureixen la via administrativa o que causen estat: Aquests vol dir que queda oberta la via del contenciós administrativa, es POT no que HA (d’anar a la via del contenciós administratiu), es potestatiu anar al contenciós o posar un recurs a la via administrativa. No vol dir que no es posa un recurs, sinó que si s’esgoten aquests recursos administratius podem anar al contenciós y posar un recurs administratiu y per tant escollir la via administrativa. Els actes que posen fi a la via administrativa són els que poden ser impugnats davant l’Administració només mitjançant el recurs potestatiu de reposició o contenciós administratiu. Son susceptibles de recurs contenciós-administratiu els actes dictats pels òrgans que no tenen superior jeràrquic i quan a més a més ho estableixi la llei. En el fons vol dir que es permet que contra aquell acte acudim a la via contenciós administrativa, sense necessitat de presentar un recurs administratiu. Un recurs administratiu el qual només en podrem posar un. Ara bé, contra l’acte d’un alcalde es podrà imposar un recurs de reposició i un recurs contenciós-administratiu, si be es poden posar els dos, primer el de reposició i després un recurs contenciós-administratiu. O be directament posar el recurs contenciós-administratiu. No es pot posar un recurs d’alçada perquè es refereix a una figura superior i ni el president de la generalitat el pot impugnar, ja que aquest haurà d’anar a la via judicial. Es permet posar un recurs de reposició quan no hagis posar abans un d’alçada.

Els

...