EL DRET DE FAMÍLIA. EL PARENTIU. ELS ALIMENTS. EL MATRIMONI. ELS EFECTES PERSONALS I PATRIMONIALS DEL MATRIMONI.

GES 1. EL DRET DE FAMÍLIA. EL PARENTIU. ELS ALIMENTS. EL MATRIMONI. ELS EFECTES PERSONALS I PATRIMONIALS DEL MATRIMONI.

• Itinerari d’aprenentatge
• Presentació i objectius
• Continguts
• Conceptes més importants

Itinerari d’aprenentatge

Introducció

A l’apartat de metodologia del Pla docent es fa referència a que l’assignatura s’estructura en unitats d’aprenentatge. Aquestes unitats estan integrades per materials docents, recursos de l’aula, guies d’estudi i proves d’avaluació contínua. Per a la unitat d’aprenentatge 1, s’estableix el següent itinerari d’aprenentatge, que convé seguir per al correcte seguiment de l’assignatura, tenint en compte que en qualsevol moment es poden plantejar dubtes al consultor.

• Lectura del pla docent.
• Identificar i familiaritzar-se amb els diferents materials i recursos de l’aula.
• Lectura de la Guia d’Estudis 1, així com dels diferents missatges de presentació i orientació de la matèria en el tauler del professor.
• Estudi dels mòduls 1,2 i 3 dels materials docents.
• Consulta de la normativa i jurisprudència corresponent als mòduls 1, 2 i 3.
• Lectura del glossari dels mòduls 1,2 i 3 dels materials docents.
• Realització dels exercicis d’autoavaluació dels mòduls 1, 2 i 3 dels materials docents i contrastar les respostes pròpies amb les de les solucions.
• Consulta del material complementari/recursos aula.
• Realització de la Prova d’Avaluació Contínua (PAC)  1.
• Formular al consultor els dubtes que es vagin plantejant.
• Lectura del document de solucions orientatives de la PAC 1.
• Contrastar les respostes pròpies amb les del document de solucions orientatives de la PAC 1 disponible a l’aula i amb els comentaris del consultor.

MÒDUL 1

Presentació i objectius

La part d’aquesta guia relativa al mòdul 1 té com a objecte ajudar en l'estudi del primer mòdul de l'assignatura Dret civil IV. Com s'adverteix en el pla docent, el primer mòdul té caràcter introductori, ja que s’hi posen els fonaments de tota la matèria, tant conceptuals com normatius. En aquest mòdul s'estudien el concepte constitucional i legal de família, els diferents tipus de família, d'origen matrimonial o no, i també la protecció que la llei els concedeix. Es dedica una atenció especial a les fonts normatives del dret de família –compartides entre l'Estat i algunes de les Comunitats Autònomes, llevat de la legislació relativa a les formes de matrimoni reservada al primer–, a les famílies de fet i a l'obligació legal d'aliments.  Per a tota l'assignatura, com s’indica en el pla docent, i especialment per a aquest mòdul, és convenient refrescar els vostres coneixements de dret de la persona. El dret patrimonial (dret d'obligacions i drets reals) serà també necessari –no s'ha d'oblidar que l'obligació legal d'aliments és una veritable relació jurídica obligatòria–, encara que caldrà tenir-lo més present en altres mòduls de l'assignatura (règim econòmic matrimonial, especialment).

Aquest mòdul presumeix un coneixement bàsic i suficient de la Constitució espanyola, específicament pel que fa als drets fonamentals i llibertats públiques (dret a contreure matrimoni i protecció de la família). També en la Constitució es dissenya el repartiment de competències legislatives entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, que és d’una transcendència especial, com comprovareu, per al dret civil i, en concret, per al dret de família.

Aquest mòdul 1, precisament pel seu caràcter introductori, s'ocupa de fixar alguns dels conceptes i figures fonamentals que integren el dret de família. En aquest sentit, se’n poden diferenciar uns d'estrictament fonamentals i d'altres que es poden denominar instrumentals. Entre els primers es trobarien la família i actualment també la família de fet, i també els aliments entre parents. Entre els segons, el parentiu o el dret a contreure matrimoni. En definitiva, l'objectiu principal d'aquest mòdul és establir les bases de l'assignatura Dret de família, amb especial atenció a la seva pluralitat de fonts legislatives (estatals i autonòmiques). En concret, aquests objectius es poden resumir en:

1. Conceptuar legalment i constitucionalment la família, i també els drets i deures que es deriven de la relació familiar.
2. Reconèixer les fonts normatives del dret de família, distingint les estatals i les autonòmiques.
3. Distingir les diverses formes de creació d'una família: la tradicional, el matrimoni (amb una atenció especial al dret a contreure matrimoni), i la convivència de fet (amb un tractament legal molt diferent en l’àmbit estatal –inexistent, amb caràcter general– i autonòmic).
4. Conèixer el concepte i règim de l'obligació legal d'aliments.
5. Establir l'abast de l’acolliment de persones grans".

Continguts

Els continguts d'aquest mòdul són els següents.

1. Els materials comencen pel concepte de família, qüestió complexa, reflex de l'evolució històrica i sociològica que ha experimentat la institució. Una família que, com l'ha caracteritzada recentment i amb un toc de provocadora exageració la historiadora francesa Elisabeth Roudinesco, es trobaria “en desordre” (La familia en desorden, Barcelona, editorial Anagrama, 2004, pàg. 11 i 12: “Basada durant segles en la sobirania divina del pare, la família occidental es va veure, el segle XVIII, davant de la irrupció de l’element femení. Es va transformar, llavors, amb l'aparició de la burgesia, en una cèl·lula biològica que atorgava un lloc central a la maternitat. El nou ordre familiar va aconseguir posar fre a l'amenaça que representava aquesta irrupció de l’element femení, a costa del qüestionament de l'antic poder patriarcal. A partir del seu declivi–en va ser un testimoni i un teòric, el principal, Freud en revisar la història d'Èdip i Hamlet–, es va posar en marxa un procés d'emancipació que va permetre a les dones d’afirmar la seva diferència, als nens, de ser considerats subjectes i als “invertits”, de normalitzar-se. Aquest moviment va generar una angoixa i un desordre específics, lligats al terror per l'abolició de la diferència dels sexes i, al final del camí, la perspectiva d'una dissolució de la família"). En realitat, potser és més adequat dir que el concepte tradicional de família es troba sotmès a diverses tensions (en crisi?) i que s'està adaptant a les exigències de la realitat social actual.

El concepte de família, des d'un punt de vista legal, ha de ser comprensiu de l'anomenada família àmplia, constituïda per tots els parents provinents d'un mateix tronc (comú), com de la nuclear o estricta, la configurada per la parella i els seus descendents. D'altra banda, no es pot desconèixer la importància constitucional de la família com a institució protegida expressament (article 39) i mediatament (article 32) en la Constitució espanyola del 1978 (CE).

La Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, regula i equipara les diverses modalitats de família, com ara la família monoparental, les unions estables de parella i les famílies reconstituïdes. En el seu art. 231-1 reconeix l’heterogeneïtat del fet familiar i la voluntat d’evitar qualsevol forma de discriminació entre elles.

2. Aquesta institució tan complexa reuneix al seu voltant una sèrie de normes (moltes d'elles imperatives) que configurarien l'anomenat dret de família. En el dret de família espanyol actual són fonamentals els principis constitucionals que el determinen en la regulació concreta de moltes de les seves figures i institucions. Un dret de família caracteritzat per la indisponibilitat(que comporta que els drets i deures familiars són irrenunciables), la reciprocitat dels drets i deures familiars i laimperativitat de la majoria de les seves normes.

3. L'estudi de la família des d'un punt de vista jurídic exigeix necessàriament ocupar-se del parentiu. Aquest s'ha d'entendre com la relació jurídica que hi ha entre dues persones, relació que pot estar determinada per tres motius: per la pertinença a un mateix tronc comú (parentiu per consanguinitat), per matrimoni (parentiu per afinitat) o per adopció (parentiu adoptiu). Actualment al Dret català el parentiu es regula als arts. 441-3 i 441-4 del Llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions (Llei 10/2008, de 10 de juliol).

4. Una vegada estudiats els conceptes de família, dret de família i parentiu, cal ocupar-se d'on es localitzen les normes que configuren el dret de família, és a dir, de les seves fonts. Respecte d’aquestes el més destacable és constatar la importància que cal reconèixer a la CE de 1978 en l'àmbit del dret de família. Aquesta importància cal xifrar-la en un doble vessant. D'una banda, la seva promulgació va portar immediatament una sèrie de reformes legislatives importants, que afectaven institucions fonamentals del dret de família com el matrimoni, la filiació o les institucions de crisi matrimonial (cf. la Llei 11/1981, de 13 de maig, de modificació del Codi civil en matèria de filiació, pàtria potestat i règim econòmic del matrimoni, o la Llei 30/1981, de 7 de juliol, per la qual es modifica la regulació del matrimoni en el Codi civil i es determina el procediment que s’ha de seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci). També es basen en els criteris constitucionals les reformes del Codi civil que afecten qüestions tan importants com la possibilitat d'un matrimoni entre persones del mateix sexe o la simplificació dels procediments de separació o divorci (Lleis 13/2005, d'1 de juliol; i 15/2005, de 8 de juliol). D'altra banda, la Constitució va implicar el reconeixement de competències legislatives a les Comunitats Autònomes. Això ha provocat que el dret de família actualment no es pugui estudiar a Espanya sense tenir en compte les normes autonòmiques en la matèria. I en aquesta matèria destaca, com és evident, el cas de l'ordenament català: Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família; Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència; Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, entre d'altres.

...