HISTÒRIA DE L'ART - CONTEMPORANI 1 (S.XIX)

EROS I PSIQUE (1787)

-Ideal de bellesa masculí i femení

-X compositiva

-Centre: petó – emmarcat pels braços

-Transformació de la duresa del marbre en una textura suau i delicada → Realisme anatòmic

-No policromada (Grècia)

-Eros s’enamorà de Psique

(déu amor)        (filla rei àsia)

-Seducció: palau on es trobaven cada nit sense veure’s el rostre.

-Psique li veu la cara amb una llàntia mentre Eros dorm però li cau oli, es desperta i fuig.

-Psique → oracle Venus: 3 condicions.

        3. Recollir l’atuell del secret de la bellesa

  L’obre → son profund → bes d’Eros

Models:

-Escultura clàssica

-Contra els excessos del rococó

Influències:

-Artistes neoclàssics

-Escultura moderna

-Acadèmia de Roma: Damià Campeny i Antoni Solà

EL PENSADOR (1880-1900)

-Home nu. Braços, mans i peus desmesurats. Assegut en una roca. Tors inclinat endavant. Cap descansat a la mà dreta i braç esquerre relaxat a la falda. Actitud de reflexió.

-Composició centrípeta (cap endins) → Figura geomètrica regular

-Modelat en tensió muscular → Vida =moviment

-Dits i mans més treballats → + vitalitat i joc llum

-non finito(sf) similar als Esclaus de Miquel Àngel

-Actualment: Personatge anònim immers en les preocupacions

-Inicialment: Dante → metàfora del seu pensament enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal.

-Pensat per formar part de la Porta de l’Infern inacabat.

-Escultura independent = El pensador, El bes, Dànae

Models:

-Miquel Àngel: anatomia → músculs i volums desmesurats.

-Ugolino i els seus fills, CARPEAUX

Influències:

-Renovació escultura contempo: (Modernisme, s. XX-Avantguardes)

     ·Tractament de la matèria

     ·Formes arrodonides

ELS PRIMERS FREDS (1892)

-Ancià amb barba i nena asseguts a un banc i nus

-Ancià:composició quasi simètrica (inclinació cap) marcada per angles i línies rectes

-Nena: línia corba → moviment cap al personatge central (estàtic i peus a terra)

-Realisme + minuciositat → textura pell, morbidesa i plecs de la carn

-Naturalisme: sensació de fred rostre ancià (contracció muscular → gest facial i coll)

-Mans entrellaçades→no esperança o alternativa

-Nena: tendresa → sfumato(nonf): formes suaus

-Metàfora de vulnerabilitat humana → 2 etapes existencials: infantesa i vellesa.

-Fer reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida.

-Ancià: músculs robustos → treball de joventut

             mirada trista i resignada → assumeix la debilitat vellesa

-Nena: corbada cap a l’ancià → indefensa i amb temor

-Nuesa: + credibilitat al missatge simbòlic

-Escena de tendresa commovedora → representació idealitzada del sofriment humà[pic 1]

Models:

-RODIN: tractament marbre → músculs i non finito

-Èdip a Colonna, HUGUES → ancià i nena + actitud similar

Influències:

-Transició academicisme –modernitat(LLIMONA i CLARASSÓ):

     ·Contrast realisme, simbolisme i

       idealisme

[pic 2]

EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)

-Figures integrades en l’espai arquitectònic: cada grup o figura – 1/3 arcades → Claredat expositiva

-Subordinació color al dibuix

-Anatomia perfecta = escultura clàssica

-P. masculins: línia recta / P. femenins: ondulada

        Actitud agressiva          Actitud sentimental

-Grisos, ocres i vermells (3 parts). Fons: foscos    

                  Equilibri cromàtic           Figures: clars

-Llum tènue des de l’esquerre. No focus lumínic        

                                                        (CARAVAGGIO)

-Inspirada en la tragèdia literària Horaci, Cornelle (s.XVII) → basada en la Història  de Roma, Tit Livi

-3 germans Horacis (fills de Roma) juren combatre fins morir contra 3 guerrers (germans Curiacis) de la ciutat veïna (Alba Longa) → bàndol vencedor controla l’Itàlia central.

-3 dones ploroses: Camil·la (germana Horacis i casada amb un Curiaci), Sabina (germana Curiacis i casada amb un Horaci), i mare Horacis amb els fills de Sabina.

-Culte a les virtuts: autosacrifici, honor, lleialtat → personificades en l’actitud dels Horacis

-Època: sentiment deure amb la pàtria → atac monarquia

Models:

-Grècia i Roma: formal i temàticament

-RAFAEL, POUSSIN (línia perfecta, composicions equilibrades sobre estructures geomètriques) i CARAVAGGIO (tractament llum)

Influències:

-Pintors neoclàssics: diferent actitud emocional

EL TRES DE MAIG DE 1808 (1814)

-2 grups:

esquerra-han estat, són, seran executats (llum)

dreta-escamot soldats arrenglerats en diagonal (penombra)

-Focus: figura braços oberts

-Ratlla en l’horitzó alta → presència espectador

                                          → realisme

-Expressivitat → Distorsions violentes i descripció actituds (por, horror, resignació, heroisme...)

-Soldats: autòmats, màquines de matar.

-Gamma cromàtica reduïda (ocre, negre, blanc, groc i vermell)

-Pinzellada llarga i oberta → dramatisme

-24/2/1814 → carta al regent Lluís de Borbó per perpetuar escenes heroiques contra Napoleó

-Juntament amb el dos de maig (+ Aixecament dels patriotes davant el Palau reial i La defensa del parc d’artilleria)

-Acció: muntanya del Príncipe Pío de Madrid. Al fons la caserna del Conde-Duque.

-Presència d’una dona i un frare → versemblança: Dones unides a la lluita. Afusellament de Francisco Gallego y Dávila.

-Home braços oberts → crucifixió. Groc i Blanc → Vaticà

Llum → metàfora de Déu que està amb els represaliats.

-?Funció: decorar un arc de triomf en honor al retorn de Ferran VII o per commemorar el 2 de maig.

Models:

-Denúncia guerra i l’invasor francès → gravats Els desastres de la guerra

-Barroc: martiris de sants i clarobscur

-Converteix la imatge heroica neoclàssica en una icona romàntica dels qui lluiten per la llibertat.

Influències:

-Composició i temàtica → L’afusellament de Maximilià, MANET

La matança de Corea, PICASSO

Guernica

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)

-Triangle compositiu: bandera i morts

-Eix central: dona. –Tècnica terribilità

-Dinamisme → línia corba i fig. principal elevada (no obstacles al progrés) → acció en direcció a l’espectador (participa en l’escena)

-Fons: edificis Paris, 2 torres Notre-Dame

-Tonalitats fosques i ocres+colors bandera França

-Representació de la revolució del 27, 28 i 29 juliol de 1830 → fi del regnat Borbó a França → monarquia constitucional

-Finalitat: fer propaganda de l’esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès → posterior caràcter commem.

-Diferents classes socials: burgesia (barret de copa), classe menestral (camisa blanca), joves-canvi futur (pistoles) i el poble.

-Dona mig nua amb fusell = llibertat = nova França

Models:

-RUBENS: força dinàmica

-MIQUEL ÀNGEL: terribilità

-CARAVAGGIO: clarobscur

-Escola veneciana (TACIÀ): tractament del color

-GOYA. GÉRICAULT: morts Rai de la Medusa

Influències:

-Temàtica exòtica i riquesa cromàtica → RENOIR, SEURAT i VAN GOGH