L’Espanya del s. XVIII

Unitat 1: L’Espanya del s. XVIII. Desfeta i redreçament de Catalunya

Arribada de la dinastia dels borbons

La guerra de Successió a Catalunya

Els Decrets de Nova Planta uniformisme i centralització

Els projectes reformistes de Ferran VI i Carles III

Relacions internacionals i imperi colonial

Societat i economia a Segle XVIII

El moviment il·lustrat a Espanya i Catalunya

Arribada de la dinastia dels borbons

Carles II: “el hechizado”

Carles II va morir sense descendència, perquè a causa de l'endogàmia era estèril, això va fer que hi hagués una guerra de Successió. Carles en el seu llit de mort va elegir a Felip d’Anjou net del rei de França per a ser rei d’Espanya, però Carles d’Àustria també reclama el tron per això va començar la guerra.

La guerra de Successió va començar el 1701, aquesta guerra va passar de ser un conflicte nacional a ser un conflicte internacional.

Anglaterra: es va posar dins d’aquest conflicte perquè no volia que el poder s'acumulés en unes soles mans

A la vegada es va iniciar una guerra civil dins d’Espanya perquè una de les quatre corones d’Espanya, el regne d’Aragó, no estava d’acord en el fet que Felip es proclamés rei, perquè no volien que traslladessin la monarquia absolutista de França a Espanya, i per això preferien a Carles que venia d’una monarquia constitucional.

La guerra és un continu empat bèl·lic, mentre Anglaterra ocupa Gibraltar, a més convoca a tots els contraris de Felip a Gènova i firmen el pacte de Gènova on tots els països que estan a favor de Carles d’Àustria pacten cooperació entre tots ells.

Mentrestant, Felip d’Anjou avança cada dia més per la península fins al 1707 guanya una gran batalla a Almansa que li obre la porta a conquerir Aragó, València, Catalunya i finalment les illes Balears, però continua la guerra fins que el 1711 el germà de Carles mor i Carles passa a ser rei d’Àustria i els països aliats en el pacte de Gènova (Anglaterra, Portugal, Països Baixos) passen al bàndol de Felip perquè no volien que Carles tingues tant de poder.

Anglaterra i les potències internacionals es reuneixen per firmar el tractat d’Utrecht 1713 per a posar fi a la guerra i acceptar a Felip V com a rei d’Espanya amb la condició de no unificar les corones de França i Espanya, a més de demanar territoris a Felip com Mallorca o Gibraltar. Felip pactarà amb Àustria per cedir-los territoris per a acabar amb la guerra.

Anglaterra també guanya el monopoli d’esclaus a més de poder comercialitzar amb les colònies espanyoles-americanes.

Espanya després de la guerra està en declivi per la despoblació i Anglaterra passa a tenir l'hegemonia mundial.

Felip V (Borbó) va bombardejar Barcelona constantment per a exterminar els disidents que rebutjaven a Felip perquè no pensessin a revoltar-se.

2. La guerra de Successió a Catalunya

En un principi Felip V agrada a Catalunya, a més Felip arriba a Catalunya entre 1701 i 1702 i els hi promet que no centralitzarà el poder i mantindrà els seus drets i els hi donarà més drets a canvi que els hi donessin suporta, fins i tot arriben a un pacte i recolliran diners i li donaran entre 1,5 i 12 milions de lliures per a la guerra.

Però hi ha una part de la corona d’Aragó que no els hi agrada perquè tenen una monarquia absolutista i van estar amb guerra contra França i per acabar la guerra Espanya va ser cedir una part de Catalunya a França, a més de ser una competència econòmica per això hi ha un sentiment d’antifrancès.

Els catalans són antiborbònics perquè el virrei de Felip sempre se saltava les lleis, a més en el tractat deia que els catalans havien de pagar uns impostos nous i a més havien d’allotjar francesos a les seves cases.

Veien tots els contres que hi havia els que havien pactat amb Felip van començar a canviar d’opinió.

Alguns catalans van pactar amb l’arxiduc Carles, els primers a aliar-se amb ell es diran Vigatans, que són els que firmaran el pacte de Gènova, aquest seran propietaris de terres, petits nobles i la burgesia.

Després de la lluita d’Almansa només queden Catalunya i les illes Balears contra Felip V, l'11 de setembre de 1714 cau Barcelona i el mateix any cauen les illes Balears.

El 1711 es rendeixen les tropes estrangeres i el 1712 les austríaques i per últim el 1713 es firma el tractat d’Utrecht i només queda una part de la corona d’Aragó aquest mateix any es reuneixen el consell de cent les restes de la corona d’Aragó i decideixen resistir fins a ultrança (fins a la mort). Felip V no va poder entrar a Barcelona i els hi va fer un setge amb bombardeigs constants fins que Barcelona es rendís. El setge comença el 23/07/1713, els soldats catalans seran persones normals, però hauran de prendre aquest paper, i eren 6000 soldats guiats però Villarroel. En canvi, els Filipistes són 40.000 soldats de professió guiats pel duc de Berwick. El setge va acabar l’11 de setembre del 1714 amb la rendició de Barcelona.

Pàg. 4.

Anàlisi

Aquest text tracta del pacte de Gènova, el qual va ser un pacte entre la corona d’Aragó i els països els quals volien a Carles III com a rei d’Espanya, Anglaterra, Àustria, els Països Baixos, Portugal… aquest pacte tractava que tots els països aliats cedirien tropes per a combatre els filipistes.

En el text es menciona a l’arxiduc Carles III el qual va firmar aquest pacte degut al fet que el beneficiava.

Aquest pacte va acabar sent remés que un paper amb una firma, ja que després de la coronació com a rei d’Àustria els països aliats van preferir a Felip V com a rei d’Espanya i van retirar les seves tropes i posteriorment van fer el mateix els Austríacs per acabar firmant el pacte d’Utrecht.

Quan cau Barcelona, aquesta capitula, esta sotmesa a l’autoritat i comença el càstig legislat:

Aboleix la Coronela

Desarmament

Dissolució de les institucions catalanes

Confiscar i judici

Construir una ciutadella militar

Decrets de nova planta

Catalunya sota l’absolutisme borbònic

Felip V fa canvis per a castigar als dissidents.

Felip V porta a Espanya l’absolutisme que significa que controla els tres poder estatals, totes les propietats passen a ser del rei, dissol tots els parlaments i corts menys les corts Espanyoles, però mai les convocarà i el consell de Castella encara que tampoc les farà servir quasi mai, ja que ell té tot el poder. Elimina tots els virregnats, menys els de les colònies americanes. L’organització política serà en províncies o capitanies generals, que seran governades per capitans generals, escollits pel rei. Les províncies s'ajunten en 12 corregiments, i els cogovernadors han de ser castellans perquè no hi hagués revoltes. els intendents són els que vigilen que tothom compleix-hi la llei i que hi hagués un creixement econòmic del territori.

Felip V s’inventa una nova manera de recaptar impostos, només a Catalunya s’imposa el cadastre com a càstig, que són dos impostos per a tothom, el cadastre reial on pagues segons les propietats que tens i el cadastre personal on pagues segons el que haguessis guanyat aquell any, a més estant obligats a allotjar els soldats a casa seva.

Resum:

El rei decideix abolir drets a Aragó i València per a estar al mateix nivell que Castella

La repressió cultural

Felip V va tancar totes les universitats catalanes i obren una nova el 1717 a Cervera i també van intentar abolir l’ús de la llengua catalana mitjançant que els judicis fossin en català.

La societat espanyola s.XVIII

La societat espanyola estava ordenada estamentalment

L'economia s.XVIII

Era una economia agrària amb molta importància de la indústria artesanal

Felip V va ser el rei d’Espanya que més temps va estar en el carreg, a la seva mort el seu fill Ferran VI passa a ser el rei.

Ferran VI intenta implantar noves mesures progressistes intentant impulsar el comerç espanyol, Ferran intenta implantar el cadastre que s’havia implantat a Catalunya a Castella pero no ho aconsegueix.

Ferran construeix ports nous i noves drassanes.

Ferran VI pateix depressions constant i acaba morint, i el substitueix el seu germà Carles III, el qual venia de governar unes petites repúbliques.

Motí d’Squillace degut a la mala gestió de CarlesIII

Contra les noves mesures. Malestar real (3):

Augment d’impostos

Crisi de subsistència

Grups poderesos espanyols → italians

Cessament d’Squillace davant la pressió dels ciutadans en contra dels nobles italians que ha portat amb ell Carles III els cessarà i farà fora dels seus càrrecs.

Carles III farà diferentes reformes:

Educació: crea l’educació primària obligatòria però dirigida per l’església i obligatòriament en castellà

Agricultura: crea infraestructures, limitar la Mesta que són terrenys on els nobles que eren propietaris no deixaven conrear, intenta poblar les parts d’Espanya on no hi havia població

...