Analisis película: El Hoyo

Marcel Fdez Fdez

ANÀLISIS PEL·LÍCULA: EL HOYO

La premissa és simple i aterridora: el protagonista, Goreng, està en una presó vertical amb dos reclusos per nivell i un enorme clot rectangular en el centre. Tots els dies descendeix una plataforma que conté un luxós banquet satisfet de les millors delicateses.

Els que estan en el primer nivell són els primers a menjar. Cada tants minuts, la plataforma baixa al nivell següent perquè tots mengin. El ritual es repeteix al llarg d'incomptables nivells i els individus es veuen forçats a menjar les sobres dels seus predecessors. En aquest lloc, el menjar és l'única cosa que importa, ja que d'ella depèn la supervivència de cadascun.

Mentre acompanyem als protagonistes en la seva lluita per la supervivència, també podem percebre una sèrie de símbols i crítiques sociopolítiques.

Una metàfora extrema sobre la divisió de classes

"Menjar o ser menjat"

El primer company de Goreng és Trimagasi, un home d'edat avançada que porta molt temps en el clot i li explica com funciona. Ell no permet que s'aproximin massa, deixant clar que cadascun ha de valer-se per si mateix: es tracta de "menjar o ser menjat".

L'home, que va embogir a conseqüència de la societat de consum, enfronta la situació amb absoluta normalitat (per a ell tot és "obvi").

Trimagasi va triar un objecte per a portar amb si en aquell lloc: un cuchilllo que s'esmola per si mateix, llest per a atacar i defensar-se costi el que costi. Per la forma en què tracta als de baix, Trimagasi deixa en evidència que tots estan sols i els uns contra els altres.

Menjar pot ser molt fàcil o molt difícil, depèn de la teva classe...

A causa de la jerarquia que s'estableix, està implícit que els nivells no es comuniquen ni col·laboren entre si: ells no parlen amb els de baix i els de dalt els responen. Així, el sistema sembla haver estat concebut per a aïllar als individus en impedir accions organitzades o col·lectives.

Des de l'inici de la pel·lícula, l'espectador va notant el xoc de realitats gràcies escenes que passen d'una cuina extremadament neta i sumptuosa fins a la vida miserable del clot.

L'escena en la qual veiem, lentament, com el banquet és consumit i devorat en la mesura en què descendeix, és una imatge de la falta de recursos generada pels excessos de qui està en el topall de la jerarquia.

El desesper és tal que les persones es transformen en assassines, ja que els de baix es veuen obligats a matar i a convertir-se en caníbals com a últim recurs de supervivència.

La dona, que va treballar per a l'administració i es va postular com a voluntària per a participar de la "experiència", intenta alterar el funcionament del lloc, dividint el menjar en porcions. Encara que ella creï en la "solidaritat espontània", els seus esforços són rebuts amb riures i insults per dies.

Irritat, Goreng obliga els nivells inferiors a obeir l'ordre, amenaçant-los amb escampar femta en el menjar sempre que la plataforma passi pel seu nivell: "Solidaritat o merda!".

Entretant, l'arribada d'un tercer company de cel·la, Baharat, canvia tot l'escenari. L'home, creient en Déu i ple d'esperança, accepta el pla de Goreng per a dominar la plataforma i redistribuir el menjar.

És a través de la unió, de l'acció conjunta, que els presoners aconsegueixen alterar l'ordre i transmetre un missatge per als quals estan en el cim. Aquest missatge serà retornar la pannacotta al nivell zero.

No és sol Baharat qui parla de religió durant la pel·lícula i afirma que aquell lloc és un infern. Si parem esment, existeixen diverses referències bíbliques que travessen el relat. En realitat, gairebé en el desenllaç del film podem veure la representació dels pecats capitals en els reclusos, com l'home que llança bitllets a l'aire.

...