Aprendizaje Inclusivo Y Inclusion

EL TREBALL COOPERATIU COM A EINA D'INCLUSIÓ DINS LES AULES

Anna Guimó Mascuñán

En els darrers anys ha augmentat considerablement el percentatge d'immigrants dins la societat, creant una població molt més heterogènia que proposa uns nous reptes per aconseguir una bona cohesió social.

Aquesta realitat es veu reflectida a les escoles, les quals han de trobar noves maneres d'arribar a aquesta cohesió a través d'un canvi en el sistema educatiu.

Per fer front a la tasca, els centres educatius demanen a les administraciions més recursos materials i humans. En aquest sentit van proliferar recursos informàtics o en xarxa, mestres de reforç, estructures externes d'acollida, especialistes, projectes d'innivació educativa, ... però la majoria d'elles van ser creades per ser aplicades dins d'un sistema homogenitzador que educa en l'assimilasionisme.

Malgrat tot, les dificultats seguien estant presents en el dia a dia escolar i actualment han augmentat amb la crisis econòmica i les retallades en educació.

Sense posar en dubte la necessitat dels recursos econòmics, em pregunto si el fet de no haver arribat avui en dia a una escola inclusiva es pot justificar a la falta d'aquestes ajudes.

Intueixo que, tot i tenir el que es demana, seguiriem amb dificultats ja que el problema real ve més de fons, de com està estructurat el sistema amb models que no s'adapten a la complexitat d'una societat multicultural.

Hi ha gran quantitat d'escoles públiques i concertades que intenten afrontar la situació fent un treball marcat pel desig de la integració de tots els alumnes, acceptant l'existència de la diferència amb la màxima naturalitat.

Però la bona voluntat no sempre és suficient.

Durant la meva curta experiència, he pogut observar diferents enfocs en les escoles cap a la inclusió que s'adapten als diferents estils d'atenció a la diversitat que proposen Brophy i Good (1974) en la seva classeigicació.

Sobrereactiu o discriminatori: els mestres observen les diverències entre l'alumnat però no realitzen cap acció per millorar.

Reactiu: el mestre observa i compren la diferència, tot i no estar capacitat per gestionar-la correctament.

Proactiu: el mestre aconsegueix adaptar l'ensenyament a la diversitat dels alumnes.

Així docns, en la primera d'elles, justament en la qual hi assistien més alumnes immigrants, es veia la relaitat com a problemàtica que anava més enllà de les seves possibilitats. Com a conseqüència adoptaven un paper passiu i quan sorgia un problema acostumaven a mirar cap a una altra banda o tallar el problema taxativament sense treballar-lo. Únimcament amb aquells alumnes en situacions clares de risc es demanava ajuda externa, no com a assesorament sinó per delegrar-li les responsabilitats.

Una segona escola amb una llarga tradició com a centre plural i participatiu mostra una actitud integradora en la seva línia pedagògica.

D'entre els seus trets d'identitat, destaquen l'esperit crític, la participació activa, el respecte cap a la diferència, la cohesió en el grup,... Tot i així, en el moment de gestionar l'arribada d'un nouvingut, l'alumne se sentia respectat i recolzat, però mancaven accions concretes dins l'aula.

Estava desenvolupada la part socioafectiva, però quedava sense concretar el marc d'aprenentatge.

En el tercer model d'escola donen un pas endavant i canvien significativament el model pedagògic des de les arrels, la qual cosa implica canvis en la manera de fer dins de tots els nivells del centre.

La respresentació més evident és la manera de gestionar l'aprenentatge a través del treball cooperatiu.

Sóc conscient que hi ha diferents metodologies per portar a la pràctica l'escola inclusiva, però l'experiència m'ha demostrat que aquesta n'és una de molt eficaç si es desenvolupa correctament.

Cal tenir en compte que per portar a la pràctica el treball cooperatiu en un sentit complert és necessari veure'l com a una metodologia per no es porta a la pràctica únicament a nivell de classe o en situacions ocasionals (tot i que també pot tenir els seus efectes positius a més petita escala).

S'ha d'entendre la pràctica a nivell de centre, fent a tots els actors partíceps actius del procés.

En el marc més ampli que es percep aquest model educatiu és en la documentació de l'escola on es descriu la seva línia pedagògica. S'ha de poder veure reflectida la voluntat d'avançar conjuntament amb afany d'integració i fer arribar l'aprenentatge a tots els alumnes.

Així doncs, en el cas de l'escola Costa i Llobera, he analitzat el seu Projcte Educatiu de Centre i el Pla de Convivència.

Pel que fa al primer, es deixa constancia que l'escola compren la tasca educativa com a responsabilitat no únicament dels mestres sinò de tot l'entorn que envolta als infants; es tracta que es cooperi en una comunitat educativa, on les famílies i el context adopten un paper actiu en l'ensenyament. Per arribar-hi, l'escola procura establir lligams amb tots els memebres de la comunitat per tal que el model que es vol inculcar als alumnes segueixi sent el que es trobin un cop acaba l'horari lectiu.

Així dioncs, necessàriament ha d'existeir una comunicació constant i bidereccional que permeti arribar a acords i prendre desicions conjuntes.

Aquesta tasca de tots i per a tots es fa tangible també en la metodologia de treballar en equip tant entre els alumnes com el claustre; s'utilitza aquesta metodologia com a eina pel desenvolumapent curricular, potenciant l'aprenentatge d'habilitats comunicatives, cognitives i socioafectives.

A nivell de centre, el treball en equip es veu en les reunions periòdiques que fan tan el claustre com l'equip directiu i l'organització en comitives, departaments, àmbits, equips, coordinacions, etc. formades per professionals, familiars i alumnes.

Si ens centrem més en el procés d'inclusió dels alumnes i l'atenció a la diversitat, es remarca que el centre es presenta com a pluralista i multicultural. Així doncs, es respecten les condicions personals i familiars, el bagatge anterior, la pròpia identitat i, a la vegada, la divergència d'opinions.

“Aquest respecte no l'entenem com a homogenitzador ni com a imposició de models majoritaris. El model de família, els valors socioculturals, el nivell socioeconòmic i la diversitat d'origens són punts de partida individuals que no entren en contradicció amb valors col·lectius com els drets humansi els drets dels infants”.

(Projecte Educatiu de Centre)

Pel que fa al Pla de Convivència, l'objectiu bàsic que es planteja és promoure la convivència potenciant espais oberts i compartits que facilitin el coneixement i el reconeixement de les persones que viuen en un mateix entorn. Es vol fer crèixer la confiança entre les persones a través del diàleg, la conversa i la reflexió dins de situacions el màxim de normalitzades possible.

Per aconseguir-ho, cal que es desenvolupin constantment i de manera transversal activitats on directa o indirectament es treballi l'adquisició d'habilitats congnitives, comunicatives i emocionals que permetin als infants afrontar les situacions i comprendre el que l'envolta i als qui en formen part.

Finalment, en l'escola Costa i Llobera es dona un paper molt important a l'aprenentatge de la resolució de conflictes.

S'ensenya als infants a gestionar el problemes autonónoma i críticament creant estratègies de resolució on el mestre adopta un paper secundari orientant als nens i nenes o intervenint directament si aquests no troben una solució adequada per a tots.

Concretant la metodologia de treball cooperatiu dins l'aula, es pot dir que és una eina per l'inclusió, ja que el treball en equips necessàriament heterogenis implica interaccions on tots els alumnes aprenen, ja sigui els continguts que més els costa assolir o a explicar i reforçar coneixements.

És per aquest motiu que cada nen i nena es torna imprescindible dins l'equip, fent que se'l respecti pels coneixements que aporta a la resta.

“Cal considerar l’aprenentatge no una fita individual, sinó més aviat el producte de l’activitat social on altres membres més experts ofereixen guies i ajudes que permeten a la persona convertir-se en un participant cada vegada més competent i autònom”.

Wells, 2001

En un treball cooperatiu, innegablement s'estableixen relacions i comunicació amb la resta de companys. És per això que aquesta metodologia ajuda a aprendre habilitats comunicatives, com poden ser presentar les pròpies idees de manera raonada, potenciar l'escola activa i la capacitat de síntesi, entre d'altres.

Aquestes intereaccions són la base de l'aprenentatge entre iguals. És evident que no tota interacció entre els alumnes implicarà una situació d'aprenentatge, però la mestra procura presentar els temes i iniciar converses de tal manera que els encaminin cap a la direcció desitjada.

Es tracta que els alumnes aprenguin que no poden rebre ajuda únicament de la mestra, sinó que tots els companys i ells mateixos poden ser referents i fins i tot ensenyar de manera més comprensible en un moment

...