Tecnologies De Lainformació I La Comunicació

1. INTRODUCCIÓ

Tecnologia

La tecnologia no té una sola definició, sinó que pot adquirir formes diverses depenent de l’àmbit en el qual se la defineixi:

• Dispositius, aparells, eines desenvolupades a partir de l’aplicació d’un coneixement.

• Aquest coneixement està sistematitzat, és aplicat i no especulatiu. Està basat en el coneixement científic i es sol donar en un entorn industrial.

• El coneixement inclou metodologia (problemes, métodes i teories científiques) i ideologia (valors i finalitats d’aquest coneixement). És un coneixement orientat. La tecnologia es desenvolupa en una direcció o en un altra segons ideologia o voluntat. Ex: en un principi, la energia nuclear es va desenvolupa per un fi bèl•lic.

Informació

• Conjunt de dades organitzades, agrupades i sistematitzades classificades en categories que s’associen a un context. D’aquesta manera es facilita la interpretació d’aquestes dades i se’ls dóna un significat concret.

Comunicació

• Acció de transmetre, fer saber, fer partícip.

Tecnologies de la informació i comunicació

• Coneixements de base científica que repercuteixen en el sistema comunicatiu i el seu coneixement. Ex: telecomunicacions, informàtica, electrònica, acústica, etc. Per extensió, els productes resultants d’aquests coneixements. Ex: càmeres, micròfons, estàndards tecnològics de transmissió, cintes d’àudio i vídeo, aparells gravadors i reproductors, software, APPs, antenes, etc.

Mitjans de comunicació

• Els mitjans de comunicació no són TIC, sinó que utilitzen les TIC per arribar als espectadors. Segons la teoria de Lasswell (1948), els mitjans de comunicació son emissors que transmeten una informació a partir d’un canal a uns espectadors i genera uns efectes. Les TIC són el canal.

• Els mitjans de comunicació compten amb xarxes i serveis:

- Les xarxes són infraestructures físiques que permeten l’enviament d’informació a distància. Inclou elements codificadors, equips emissors i receptors, antenes, cables, satèl•lits, etc. Les xarxes són TIC.

- Els serveis són els continguts difosos a través d’aquestes xarxes de telecomunicacions. També ho són els serveis de comunicació que empren aquestes mateixes xarxes. Parlem de telèfon, televisió, ràdio, web, WhatssApp, campus virtual, etc.

Ex: es poden veure continguts televisius (serveis) a través de diverses xarxes (televisor, tauleta, mòbil).

Xarxes de telecomunicació: varietat de xarxes de la comunicació segons la relació entre emissor i receptor.

• Punt a punt: d’un emissor a un receptor. Ex: telèfon fix.

• Punt a multipunt: d’un emissor a diversos receptors. Ex: diari, ràdio.

• Multipunt a multipunt: diversos emissors a diversos receptors. Ex: internet, telèfon intel•ligent.

Segons M.A Quintanilla, les TICs són tecnologies mixtes. Tenen un caràcter físic (aparell electrònic) i un caràcter cutlrual que permet el tractament de les dades i la informació. El fet de ser una tecnologia mixta és una aptitud o dimensió específica de les TIC.

Actualment, hi ha una concepció molt optimista de les TICs. Hiha la visió que són per a tothom, a tot arreu i tot positiu, Aquest fenomen s’ha accelerat arran de la digitalització. Les TIC han esdevingut un nucli de transformació econòmica perquè s’ha entès com una oportunitat de generar riquesa i creixement econòmic. En basar-se amb el coneixement també s’ha considerat que contribueixen a generar coneixement. Com a síntesi, s’ha considerat que les TICs ens fan més rics i més savis.

Relació entre ciència, tecnologia i societat segon W. Bijker i C. Osorio

Hi ha tres enfocaments:

• Materialista (Bijker) o Instrumental (Osorio)

• Cognitiu

• Sistèmic

Osorio ens parla de tres enfocaments:

- Enfocament instrumental o artefactual: Les tecnologies són eines, artefactes construïts per a dur a terme alguna tasca i són el resultat d’un coneixement tècnic. Per a molts, la tecnologia comença i acaba en una màquina, sense la existència d’un context social. Les tecnologies no són bones ni dolentes, depèn de com siguin utilitzades.

- Enfocament cognitiu: La tecnologia és ciència aplicada a la resolució de problemes pràctics. La tecnologia és producte d’aplicar la ciència. En canvi, la tècnica només implicaria experiència, habilitats aconseguides per la activitat empírica, sense ajuda del coneixement científic.

- Enfocament sistèmic (Social Shaping of Technology SST): aproximació holística (que reflexiona sobre el tot) que entén la tecnologia com una unitat complexa on podem trobar materials, artefactes, energia i els agents/societat que la transformen, En aquesta concepció, la societat (els agents”) té capacitat de influir en el desenvolupament tecnològic. D’aquesta manera, també entren en joc el mercat, l’ètica, la cultura, etc. La societat com a motor del canvi tecnològic.

Enfocament Característiques bàsiques

Concepció de la tecnologia Factor bàsic del desenvolupament tecnològic

Instrumental Artefactes industrials Difusió d’innovacions

Cognitiu Coneixement científic aplicat Innovacions i I+D

Sistèmic Sistemes tècnics Innovació social i cultural

2. EL DISCURS TECNOLÒGIC

Existeixen dos grans tradicions/discursos teòrics arran de la relació entre societat, ciència i tecnologia. Aquests són el determinisme o societat de la informació que parteix de l’enfocament materialista i l’enfocament cognitiu i el constructivisme o social shaping of technology (SST) que parteix de l’enfocament sistèmic.

Determinisme tecnològic

Sorgeix a partir de l’enfocament instrumental i cognitiu. Considera que el desenvolupament

...