Dret mercat de crèdit

DRET DEL MERCAT DE CRÈDIT

Tema 1- organització institucional del mercat del crèdit( preparar a casa).

Temes 2 a 4= contractes bancaris.

Tema 1

1. Normativa de control o supervició.

Definició de entitat de crèdit: és aquella modalitat de activitat finançera que realitza certes empreses especialitzades, consistent en la captació de fons del públic a través de  dipòsits, prestem o altres contractes.

1. Finalitat:

Solvència i transparència de les entitats financeres.

1. Regulació:

Trobem una dispersió normativa. Es troba regulat tant en la Llei 10/2014 com en el RD 84/2015

1. Subjectes: entitats de crèdit

Fonamentalment ho duen a terme les entitats de crèdit, i en aquí es sol distingir entre entitats de crèdit en sentit estricte també conegudes com entitats de dipòsit i altres entitats de crèdit com poden se els establiments financers de crèdit.

1. Autoritats reguladores: banco de España/ banco central europeo.

Classes de entitats de crèdit:

1. Captar dipòsits i concedir crèdit:

• Banc: el seu element principal és la seva condició com a SA. El titular de la activitat crediticia és una persona jurídica configurada d’acord amb la forma social de les SA. La seva constitució requereix una específica autorització administrativa, i la legislació vigent estableix particulars requisits que, distancien la societat anònima bancària de la societat anònima de dret comú.
• Caixes de estalvi: entitats de crèdit que ofareixen una acusada singularitat derivada del seu origen i naturalesa fundacional que exigeix que determinats aspectes s’hagin de resoldre específicament quan en altres formes ja queda resolta per la seva configuració societaria.

• Necessitat de establir tant el fonament com el exercici del poder de direcció empresarial ja que no té empresaris que gestionin els seus interessos.
• No persegueixen una finalitat lucrativa sinó un benefici social. Busca més, el realitzar una funció social.
• Té un caràcter representatiu.

La llei 26/2013 estableix la regulació bàsica de les caixes d’estalvi i en podem destacar:

• Dimensió: La llei per evitar riscos excessius, persegueix que les caixes no superin un cert volum o mida, per tant impedin que puguin ser caixes de estalvi aquelles que tinguin un actiu total superior als 10 milions d’euros.
• Estructura: s’han de crear amb un fons datacional mínim adequat per la seva activitat.
• Els òrgans de govern de les caixes de estalvi son la assemblea general, el consell d’administració i la comissió de control, havent-se de crear dins del consell les comisions de inversions, retribucions i nombraments i de la obra social.
• Pel que fa referència al règim aplicable als seus resultats, una vegada establertes les reserves o provisions que legal o estatutàriament corresponguin i satisfetes altres assignacions obligatòries el sobrant s’ha de destinar necessàriament a obres benèfiques és a dir, aquelles orientades a activitats com la sanitat, invetigació, ensenyanza cultura o assitència social.

• Cooperatives de crèdit: exercici de determinades activitats propies de les entitats de crèdit, però amb atenció preferent a les necessitats financeres dels seus socis i sense que el conjunt de operacions actives amb tercers pugui arribar al 50% dels recursos totals de la entitat. Es poden classificar en 2 grans grups:

• Cooperatives de crèdit agrícola: son les mes nombroses e importants dins del sector, que poden utilitzar la denominació o expressió de caixes rurals i que el seu objecte es la financiació d’activitats d’aquella naturalesa.
• Cooperatives de crèdit no agràries:  tenen caràcter industrial i urbà que atenen a necessitats de financiació gremial i professional, com poden ser els metges, advocats etc..

1. Establiment financer de crèdit (no capten dipòsits) societats de leasing o factoring.

Son societats anònimes especials. La seva característica distintiva es troba en què tenen vetada la possibilitat de financiar-se amb dipòsits, al temps que la seva activitat principal consisteix en exercir en els termes que reglamentàriament s’estableixin una o diferents de les activitats següents:

1. Concessió de préstecs o crèdits
2. Factoring, amb o sense recurs i les seves activitats complementàries
3. Arrendament financer i activitats complementàries
4. Emissió i gestió de targetes de crèdit
5. Concessió de avals, garanties i subscripció de compromisos similars

Supervisió de les entitats de crèdit (llei 10/2014)

1. Banc de España (llei 13/1994) Banc central europeu.

Es configura com una entitat de Dret públic amb personalitat jurídic pròpia i plena capacitat pública i privada que, que per el desenvolupament de les seves activitats i compliment dels seus fins, actua amb autonomia de la administració del estat, desempanyant la seva funció administrativa d’acord amb el règim jurídic de les administracions públiques i quedant sotmes al OJ privat en les seves demés accions.

La singularitat més important consisteix en la seva doble condició institucional, per un costat és un ent integrat en la administració institucional del estat i per l’altra es part integrant del sistema Europeu de bancs centrals i per tant està sotmet al TUE.

Funcions:

1. En desenvolupament de la seva condició com a membre del Sistema Euorpeu de Bancs Centrals li correspon la execució a España de les orientacions e instruccions de política monetària que vinguin del Banc Central Europeu així com dur a terme alguna de les funcions de aquest àmbit retingudes per el estat.
2. En desenvolupament de la seva altre vertent sense perjudici de la necessària coordinació amb altres Bancs Centrals ha de apoiar la política econòmica general del Govern Espanyol i especialment promoure el bon funcionament i estabilitat del sistema financer duent a terme entre altres les següents funcions

• Servei de tresoreria pública.
• Servei de dèuda pública.
• Direcció i control dels sistemes general de pagaments nacionals.
• Control i supervisió de mercats i entitats.

Per a poder exercitar correctament aquestes funcions en banc de Espanya no només compta amb potestats executives, sinó també potestats normatives reglamentàries, podent dictar circulars anomenades monetàries(quan correspongui a la policia monetària i eemisió de bitllets i monedes) i circulars ordinàries per el exercici de les seves altres competències quan siguin necessàries per el desenvolupament de normes que el habilitin expressament al efecte. Tant unes com les altres es publicaran en el BOE.

1. Fons de reestructuració ordenada bancaria( llei 11/2015
2. Fons de garantia de dipòsits de entitats de crèdit. RD llei 16/2011)

Entitat dotada de personalitat jurídica pública amb plena capacitat per al desenvolupament dels seus fins en règim de Dret privat a les que s’hi ha de adherir totes les entitats de crèdit.

El seu patrimoni, es nutreix de les aportacions ordinàries i extraordinàries de les entitats de crèdit en el ell integrades i dels recursos captats en els mercats financers a través de qualsevol operació de endeutament.

La seva funció principal es garantir la devolució dels dipòsits constituïts en entitat de crèdit fins la quantitat màxima de 100.000 euros per dipositant, quan la entitat de crèdit afectada es troba en situació de insolvència. Cobreix també fins aquesta mateixa xifra als inversors que hagin confiat a una entitat de crèdit recursos dineraris, valors u altres instruments financers per a la prestació de algun servei de inversió.

Lo anterior s’ha de preparar a través del manual.

Contractes bancaris

1. Operacions passives: dipòsit bancari
2. Operacions actives:

• Prestem.
• Obertura de crèdit. Més coneguda com a pòlissa de crèdit.
• Contracte de descompte.
• Factoring
• Aval bancari. Hi ha una especialitat com és el aval a primer requeriment
• Arrendament finançer o leasing
• Crèdit documentari.

Regulació: la majoria son encara a dia de avui contractes atípics, que no tenen una regulació completa en el dret positiu. Alguns es troben mencionats en alguna llei. Per exemple el de pòlissa de crèdit està mencionat, ja existeix des de molts anys enrere però no hi ha una regulació especial i completa.

Aplicarem el CCom i en defecte el CC. En el CCom les normes tenen naturalesa principalment dispositiva, només s’aplicarà quan les parts no ho hagin regulat. La font principal per regular els contractes és el propi contracte, és important per tant donar importancia al text de la pròpia lletra.

...