Resumen: Introducción al método iconográfico

Iconografia  15/10/2017                                                                              Paula Juan

Introducción al método iconográfico, Parte I: El método iconográfico

RESUM

El mètode iconogràfic és una eina eficient per a la reconstrucció de l’obra per tal de conèixer el seu entorn polític, social i cultural així com les motivacions dels seus autors, a banda d’analitzar només els temes de l’obra.

Tema 1         El estudio de la iconografía en la historia del arte. Imagen, gesto y código.

La Història de l’Art es compon de diferents gèneres i subgèneres segons el mètode, la primera aproximació i el matís triat pel qui l’analitza, per això les obres poden ser tractades des de diversos punts de vista considerant els seus aspectes més dispars. L’historiador de l’art Erwin Panofsky, per exemple, elaborà un mètode que estudia les obres d’art a partir del tema que s’hi representa.

Panofsky estudiava les obres considerant-les documents culturals i va voler esbrinar el seu significat a partir dels episodis elegits pels artistes. Un exemple que serveix per explicar el mètode Panofsky són les portalades de les esglésies romàniques, on els temes més repetits són les teofanies (destacant la representació de Crist Majestàtic). En identificar el tema d’aquestes portalades amb algun episodi dels Evangelis estem fent iconografia.

En canvi, el mètode de Panofsky no es limita a la identificació de la font textual, sinó que va més enllà i investiga els motius pels quals els artistes arribaven a fer aquestes representacions de Crist. Això desemboca en un anàlisi dels documents de l’època que ens permeten conèixer el context històric que condicionà l’obra i l’artista. Llavors parlem d’iconologia.

W. E. Kleinbauer classificà les diferents aproximacions a la Història de l’Art basant-se en dos punts de vista bàsics: la perspectiva intrínseca, que estudia la obra a partir de la forma i el contingut; i la perspectiva extrínseca, que ens permet conèixer aspectes com les circumstàncies històrico-geogràfiques o la biografia de l’artista. La iconografia, per tant, es classifica dins de la perspectiva intrínseca.

Tota sèrie d’imatges forma part d’un llenguatge que necessita ser desxifrat per l’espectador. Per entendre millor aquestes implicacions s’ha de recórrer a la semiòtica, que estudia els diferents tipus de signes, la seva transmissió i intercanvi, etc.

Tema 2         Iconografía e iconología. Definición, historia y usos

1. Iconografía

El terme iconografia s’ha fet servir històricament en dues accepcions diferents. En la primera se l’ha identificat amb la retratística antiga, és a dir, la pintura o el dibuix de retrats. Els arqueòlegs li donaven un valor documental ja que els permetia veure com eren els homes del passat. Era considerada una ciència auxiliar de la Història de l’Art. En base d’això existeixen una sèrie de repertoris de retrats de personatges de l’Antiguitat on s’identifiquen diversos personatges il·lustres.

Per altra banda, la segona accepció és el que avui en dia entenem per iconografia: un estudi descriptiu i classificatori de les imatges a partir del seu aspecte exterior. Aquesta es desenvolupà a partir de l’estudi de l’art cristià i de la Contrareforma, que augmentà l’interès en la hagiografia.

2. Iconología

El terme iconologia, en canvi, s’origina dels manuals de símbols i personificacions que abundaven a Europa entre els segles xvi i xviii. És una “ciència de les imatges” creada amb l’objectiu de fer ús de les figures per tal de transmetre idees abstractes o morals. El seu objectiu principal, per tant, era elaborar símbols i personificacions al servei dels artistes ja que també pretenia representar conceptes filosòfics i morals.

Aquest tipus d’imatges deriven del didactisme medieval, on es feien servir per ajudar a les explicacions del predicador. Aquest joc basat en la associació d’imatges amb idees prové de la pedagogia antiga, que considerava que les coses estudiades per la vista es recordaven durant més temps que les instruccions verbals.

Durant els segles xvi, xvii i xviii es desenvoluparen els emblemas, un tipus d’imatges que utilitzen un llenguatge figuratiu que es pot resumir en dos punts: 1. Són versos figurats que deriven dels jeroglífics, expressen un concepte moral mitjançant un ideograma; 2. Els fenòmens naturals són considerats símbols d’una idea amb intenció d’avisar a qui ho contempla, per tant necessiten un text explicatiu que els acompanyi.

Tema 3         El lenguaje de las imágenes

Les imatges són fonamentals per a la comunicació humana. Al llarg dels anys han anat construint un llenguatge propi basat en un sistema de codis molt més universal que el llenguatge oral o escrit.

Per poder entendre la comunicació a través de les arts figuratives fem ús de la semàntica, “ciència” que estudia les relacions entre els signes i el seu significat. Pot resultar de gran interès tenint en compte que els signes visuals formen part de la iconografia. El significat d’una obra no es limita als temes que hi ha representats, sinó que també es pot trobar dins un determinat llenguatge simbòlic com l’elecció de determinats colors.

El sistema de signes s’articula sobre tres aspectes bàsics: el lèxic, la gramàtica l’estil. El lèxic és l’equivalent en art de les “formes dibuixades o pintades” que es disposen ordenadament per obtenir un significat. Aquí trobam els termes artístics com la figura alada de la Victòria. Per altra banda, la gramàtica fa referència als signes com les línies o els colors, que apareixen d’una manera més o menys estructurada a la imatge. Finalment, l’estil varia de les diferents èpoques i artistes que al llarg dels anys han elaborat diverses tradicions artístiques.

A l’hora de conèixer i investigar una imatge, ens trobam quatre 4 camps d’estudi: l’estudi dels temes i els motius, que consisteix en un anàlisi de l’obra distingint el seu contingut; l’estudi dels elements figuratius; l’estudi dels símbols i al·legories i les relacions entre text i imatge.

1. Tema y motivo

El tema és la qüestió sobre la qual es construeix l’obra d’art, mentre que el motiu és un subtema dins del quadre. Segons Erwin Panofsky, el tema és una història literària i el motiu és cadascun dels elements formals que constitueixen el tema.

...