Comentari De Text "terra Baixa" D'Àngel Guimerà

TERRA BAIXA

Introducció i contextualització

L’obra de “Terra baixa” pertany a l’autor Angel Guimerà (1845-1924), un dels màxims exponents de les lletres catalanes a finals del segle XIX. La seva obra va ser estrenada el 1896 a Madrid, en castellà. No fou fins el 1897 que va ser estrenada en català a Tortosa. L’època d’aquesta obra fou la de la restauració borbònica a Espanya i a la del catalanisme polític a Catalunya, on es començava a difondre el moviment literari del naturalisme. És una obra teatral de caire romàntic realista que trenca amb la regla de les tres unitats (espai, acció i temps) que perdurava fins aleshores es aquella època. Fou molt popular i de gran èxit a tota la península ibèrica, ja que va ser representada arreu d’aquesta.

Concreció del tema

El tema principal de l’obra és l’amor. Hi ha un triangle amorós entre la Marta, una noia que mai ha pogut ser lliure d’opinió i sempre ha estat sotmesa a les ordres del Sebastià, un home ric i amb poder, que estima a la Marta però que la fa casar amb en Manelic, un jove pastor humil i innocent, perquè no sospitin del seu matrimoni per conveniència amb una noia de família rica. Aquest matrimoni és simplement per poder aconseguir diners per pagar deutes. Representa que la Marta ha d’aguantar casada amb en Manelic i que al cap d’un temps podrà tornar a estar amb en Sebastià. Però en Manelic, enamorat de la Marta, fa donar compte a la Marta que ha de ser lliure, que ha de deixar d’estar vivint lligada a un home que realment no l’estima. I aquest triangle amorós finalment es trenca quan Manelic mata a en Sebastià per ràbia i la Marta se’n va amb ell.

Localització i interpretació dels recursos més destacats

Possiblement, un dels trets que caracteritzen l'obra de Guimerà, és l'ús de la llengua dels personatges. Els personatges no utilitzaven un llenguatge refinat, ja que no s'adequaria a l'espai escenogràfic de l'obra (la Terra baixa), sinó que utilitzaven un llenguatge amb la inclusió de termes col•loquials, castellanismes, formes verbals com vui, donguis o estimavi en lloc de les expressions populars o d'altres recursos lingüístics de l'àmbit popular i més propers al moviment del "català que ara es parla".

Sense cap mena de dubte, el personatge d’en Manelic és el que utilitza una llengua més diferent de la resta. Es fàcil confondre el seu parlar amb el d’un pastor del Pirineu, però el parlar d’en Manelic és una invenció de Guimerà.

Els trets romàntics de l’obra són clars ja que els sentiments es representen d’una manera molt passional. Guimerà, en el moment d’escriure l’obra, es sentia sol i rebutjat, i va reflectir aquesta situació i actitud en els personatges d’en Manelic i la Marta.

Al llarg de tota la història apareixen diferents personatges, però els més destacats són els que formen el triangle amorós: en Manelic (el protagonista), en Sebastià (enemic de Manelic) i la Marta (la dona per la qual els dos lluitaran).

La Marta ha viscut tota la seva infància

...