Didáctica de la educación física Ed. Infantil (cat)

CORRENTS FILOSÒFIQUES:

* Filosofia dualista: El cos passa a ser alguna cosa separada de la ment i de l’alma. El cos i la ment treballen per separat.

* Filosofia holística: Cada persona és única i irrepetible relacionant-se amb tot el que li envolta. És una visió creativa i integral de l’educació. En educació respon a una visió global de tots els components, estratègies i activitats d’una escola, club o entitat, com a representants de la mateixa. El cos i la ment treballen conjuntament amb interaccions constants.

CORRENTS PSICOLÒGIQUES:

El PSICOANÁLISIS és la teoria de processos psíquics inconscients. El pare d’aquest moviment va ser Sedmun Freud que va introduir el concepte d’incoscient.

* És el comportament lligat a pensaments reprimits que defensa que les primeres experiències que té el nen marquen la seva personalitat.

* Anna Freud: psicoanàlisi infantil.

Desprès podem trobar dos grans distincions de les corrents psicològiques que són:

CONDUCTISME

* CONSTRUCTIVISME

Corrent de la psicologia que es basa en la observació del comportament o conducte de l’ésser que s’estudia y que explica aquest mateix ésser com un conjunt de relacions entre estímuls i respostes.

Per exemple: Un nen surt de casa i és atacat per un gos. A partir d’aquest moment cada cop que veu un gos té por (estímul – resposta).

En l’educació, el coneixement es mostra quan l’estímul creat per el mestre demostra una resposta correcta, ja que l’estudiant es considerat un reactiu a les condicions de l’ambient.

Per exemple: “Segueix les instruccions...”, “Fes l’examen”, “Té la recompensa”, “Apren”, etc.

Què és?

Teoria explicativa dels processos d’aprenentatge a partir de coneixements ja adquirits. Es crea el coneixement sobre les experiències, sabers previs i sobre el món, interactuant entre persones i contextos, sota un mètode dialèctic interpretatiu i reflexiu.

Per exemple: El mestre presenta un projecte sobre la cura de l’aigua, demana opinions i acorda el treball producte. Ell només guiarà als alumnes fins aconseguir l’objectiu, ells investigaran i produiran el seu treball final.

“Tu mires, tu recordes...”, “Tu fas, tu comprens...”

Watson, Paulov, Skinner

Autors

Piaget, Vygotski, Brunes, Ausubel

Aprenentatge com a resultat de l’associació produïda per la interacció del reforç Estímul – Resposta.

Aprendre es aconseguir canvis observables i mesurables de la conducta.

Aprenentatge

Aprenentatge com a resultat d’un procés de construcció i reconstrucció de significats.

Aprendre es aconseguir modificar i enriquir esquemes de pensament preexistents.

L’alumne és una caixa negra biològica, passiva, que respon a estímuls.

Alumne

L’alumne construeix el seu coneixement. Cada estadi nou comprèn l’anterior.

Mitjans del s.XX

Época

A finals del s.XX

El currículum és considerat com un pla d’instrucció, tancat i obligatori.

Obligació de complir el programa.

Aplicació

El currículum és considerat com un procés i resolució de problemes.

L’ensenyament està subordinat a l’aprenentatge.

Medició del resultat – producte com avaluables, mesurables i quantificables.

Avaluació

Continua i permanent durant els processos.

Protagonista: condueix, guia i instrueix.

Rol del mestre

Facilitador, orientador i intermediari en el procés.

Passiu i receptor del saber.

Rol de l’alumne

Protagonista. Actiu constructor del seu propi aprenentatge.

Dintre del constructivisme trobem la psicología evolutiva, determinada per Piaget, on estudia les etapes de creixement i desenvolupament d’una persona. Aquest psicòleg va destacar 6 etapes evolutives:

* Estadi d’actes reflexos: naixement – 3 mesos.

* Estadi d’organització percepcions i hàbits: 3/4 mesos – 1 any.

* Estadi sensomotor: 1 – 2 anys.

* Estadi operacions preoperatives: 2 – 7 anys.

* Estadi operacions concretes: 7 – 12 anys.

* Estadi operacions formals: 12 – 16 anys.

PEDAGOGIA:

Ciència de l’educació que s’encarrega de guiar, dirigir i educar. Per tant, té l’educació com a principal interés de l’estudi.

* DIDÀCTICA: branca de la pedagogía que s’encarrega de buscar mètodes i tècniques per millorar l’ensenyament. A més, defineix les pautes per aconseguir els coneixements.

* METODOLOGIA: conjunt de procediments o mecanismes racionals utilitzats per arribar a assolir uns objectius.

MÈTODES D’ENSENYAMENT:

* DECROLY: parla dels centres d’interès. El nen veu el món de forma global.

* MONTESSORI: defensa que els nens són l’esperança de la humanitat i és l’escola la que ha de canviar.

S’ha d’organitzar l'aula de tal manera que els nens se sentin lliures. Poden anar i venir, escollir les seves ocupacions, treballar, parlar entre ells o no fer res...

El paper del mestre es el de guiar a l’alumne en el seu camí d'aprenentatge i en el seu desenvolupament global (tant intel·lectual com personal)

Els principis d’aquest mètode son: llibertat, autonomia i independència

* ACTUAL I FUTUR: ensenyament per projectes, multidisciplinari, noves tecnologies, intel·ligències multiples, etc.

CAPACITATS PERCEPTIU-MOTRIUS:

* SENSACIONS: permeten que arribi al sistema nerviós central, la informació sobre allò que succeeix a l’entorn i al propi cos, i per tant, possibiliten la relació amb aquests dos elements.

Classificació:

* Interoceptives: ens informen dels processos interns (vinculades amb les emocions).

* Exteroceptives: provenen dels sentits.

* Memòria

* Rastreig

* Agudesa

* Propioceptives: ens informen de la situació del cos en espai i postura.

* Percepció corporal:

1. Esquema corporal: representació mental que tenim del nostre cos (de les parts i la globalitat). S’aconsegueix a partir de la progressiva conscienciació, de les diferents sensacions rebudes de l’exterior i de les múltiples possibilitats de moviment i limitacions de l’espai.

Etapes (segons Vayer):

* 0 – 2 anys: període maternal. Primers reflexos, marxa i primeres coordinacions motrius.

* 2 – 5 anys: període global d’aprenentatge i del us del si. La prensió, locomoció més coordinada i més precisió.

* 5 – 7 anys: període de transició. Pasa de l’acció corporal a la representació. Control postural i respiratori. Lateralitat. Independecia segmentaria.

* 7 – 12 anys: elaboració definitiva del esquema corporal. Toma de consciència corporal.

Etapes (segons J. Le Boulch):

* Naixement – 3 anys: cos viscut. Comportament motor global. Repercusions emocionals molt fortes i mal controlades. Relació amb l’adult. S’inicia la predominança lateral relacionada amb els condicionaments interns.

* 3 – 7 anys: cos percebut. Es perfecciona la motricitat global, l’ajut postural i l’equilibri. Millora l’orientació en l’espai i una progressiva estabilització de la lateralitat.

* 7 – 12 anys: cos representat. Aspecte dinàmic de l’esquema corporal per mitjà del qual fa més conscient de la seva motricitat.

Com treballar-lo?

* Orientació del propi cos amb afirmació i domini de la tendència lateral i control del costat no predominant.

* Presa de consciència de les diferents parts del cos i la coordinació motriu, a través de l’exercici de sensacions cinestèsiques i exteroceptives variades, i la percepció aïllada d’aquestes percepcions.

* Coneixement i control tònic postural relacionat amb postures estàtiques habituals associades a moviments segmentaris.

* Equilibri estàtic relacionat amb la postura i l’estabilitat d’aquesta.

* Educació de l’actitud del descans i del repòs actiu.

* Conèixer la respiració i les seves incidències en el coneixement de l’actitud postural i la recuperació del cos després de l’exercici.

Metodologia:

* Mínim de roba.

* 1r vivència corporal d’un mateix, després amb els companys i finalment en grup.

* 1r vivència global (totes les parts del cos) i desprès segmentària.

Conseqüències positives:

* Percepció i control del propi cos.

* Equilibri postural econòmic.

* Lateralitat ben definida.

* Possibilitat de relaxació global i segmentària.

* Independència funcional dels segments i parts del cos.

* Transposició del coneixement del si al coneixement dels altres.

Conseqüències negatives:

* Dèficit de la relació subjecte – món exterior.

* Dèficit de la estructuració espai – temporal (en la percepció).

* Torpesa, incoordinació, males actituts (en la motricitat general).

* Mala relació amb un mateix, autoimatge negativa i inseguretat en les relacions amb els altres (en lo social).

1. Imatge corporal: representació mental de la figura corporal (forma i mida) que pot variar amb el temps. Visió que tenim del nostre propi cos.

Evolució:

* Edat temprana: va organitzant molt tempranament les percepcions del seu cos. Comença a sobrevalorar algunes parts i minimitzar altres.

...