Derecho de trabajo y seguridad social

DRET TREBALL I SEGURETAT SOCIAL

TEMA 1: ANTECEDENTS HISTORICS DE DRET DEL TREBALL

Legislacion social republica

• Consitucion 1931
• Ley de jornada màxima de 1931
• Ley de contrato de Trabajo de 1931
• Ley de asociaciones profesionales de 1932

Dictadura franquista

• Sindicalisme vertical. Habia un unico sindicato para trabajadores y empresarios.
• Reglamentaciones de Trabajo y ordenanzas laborales

Transicion democràtica

TEMA 2- LAS FUENTES DEL DERECHO

• Conveni OIT- vacances pagades de una duració determinada. Ratificat per Espanya.
• Directiva UE
• Estatuto de los trabajadores. Article 38 q regula les vacances.
• Conveni col.lectiu. (de la industria química)

Jerarquia de fonts- drets i obligacions dels treballadors

Article 3 estatut

1. Disposicions legals i reglamentaries de l’Estat
2. Convenis col.lectius
3. Per la voluntat de la part manifestada en el contracte de treball
4. Per els usos i costums locals i professionals

Dret internacional laboral

Declaracions internacionals de drets humans- contenen drets socials

ONU

• DUDH 1948
• Pacte dels drets civils i polítics 1966
• Pacte de drets econòmics, socials i culturals 1966

CONSELL D’EUROPA

• Conveni de drets humans i llibertats fonamentals
• Carta social europea

OIT

Organisme especialitzat de la ONU. Finalitat de garantir i promoure una vida decent per a tothom (treball decent). Aproven convenis. Espanya te un índex de convenis de la OIT molt elevat.

Dret europeu laboral

Article 9 TFUE

Lleis espanyoles q tinguin un contingut econòmic i social han de passar x un organisme i les catalanes també per un altre de diferent. Es tracta de organismes consultius q ajuden a interpretar la llei mitjançant dictàmens.

Article 37 CE fa referència a la negociació col·lectiva- convenis col·lectius.

Art 41- dret a la SS.

Competències de les CA en matèria laboral

Art 149.1.7. La facultat de legislar en matèria laboral de les CA és cada cop més residual.

148.1.13- ajudes a la ocupació, polítiques actives d’ocupació...facultats de les CA en aquests aspectes. No hi ha hagut traspàs de competència en matèria de prestació d’atur, és competència de l’Estat.

CA també tenen competències en matèries connexes a la laboral, com per exemple, en el tema de horaris comercials.

Als funcionaris no se’ls hi aplica el dret laboral, sinó que els hi és aplicable un estatut- Estatuto EBEP.

Prestacions q aproven les CA en els seus pressupostos- RMI (Rentes  Mínimes de Inserció). Article 148.1.20 q parla de la assistència social i en aquest marc s’inserten les RMI.

Principis d’aplicació de les normes laborals:

• Jerarquia normativa
• Supletorietat
• Complementarietat
• Suplementarietat

El dret col·lectiu- el conveni col·lectiu

Subjectes col·lectius:

• Sindicats. Van molt lligats a una determinada professió i un determinat sector. Hi ha els sindicats de classe, que son els més importants (UGT, CCOO, CNT...). la creació de sindicats té una protecció constitucional (28.1 CE). Els sindicats son entitats q estan fora de les empreses. Però, dintre de les empreses hi ha la possibilitat de q els treballadors facin representació col·lectiva x dues vies:

1. Secció sindical. Treballadors d’una empresa normalment afiliats de un sindicat i q es constitueixen com a secció d’aquell sindicat a dins l’empresa i designen a una persona q serà el portaveu.
2. Comitès d’empresa o Delegats de Personal. Articles 62 i següents Estatut dels Treballadors.

Subjectes col·lectius amb capacitat de representació per part dels empresaris:

• Empresaris o representants legals
• Associacions empresarials

Conveni col·lectiu- art 82.1 ET.  At 37 diu q els convenis col·lectius tenen força normativa. Té origen en un pacte i això es part del procés negociador i tenen una naturalesa transaccional.

Primer de tot, on podem trobar aquests convenis?

Si est estatal- BOE

Autonòmic- DOCA

També els podem trobar en diferents bases de dades

Tipus de convenis

En funció del seu àmbit funcional:

• De sector- obliga a les diferents empreses q estan dintre del sector.
• De empresa- q regulen les seves relacions dins de l’empresa.

Els subjectes q negociaran els dos tipus de conveni seran necessàriament diferents. El comitè d’empresa, per exemple nomes podrà negociar per l’empresa pròpia. A nivell sector, els subjectes negociadors seran les associacions d’empresaris. A nivell d’empresa de la part de l’empresari, el subjecte negociador serà l’empresa.

En funció del seu àmbit territorial:

Hem de mirar el territori on aquest s’aplica.

Pq serveix un conveni col·lectiu? Per concretar el q diu la llei

En funció de la seva eficàcia personal:

• Convenis Estatuaris: eficàcia general o erga omnes.
• Convenis Extraestatutaris : eficàcia limitada als firmants i representants. Nomes s’aplicarà a les empreses q estiguin associades a l’associació empresarial i als treballadors afiliats.

Una part de la doctrina diu que tots dos tenen eficàcia normativa, s’imposen a 3ers. Un altre sector de la doctrina diu q els convenis extraestatutaris no tenen eficàcia normativa sinó q tenen una eficàcia contractual.

ET recull altres tipus de convenis col·lectius però q tenen una naturalesa diferent- per exemple article 83.2 ET q parla dels acords interprofessionals o interconfederals. Dos tipus dintre d’aquest tipus de convenis col·lectius: els convenis marc o acords interprofessional estatals o autonòmics i els acords sobre matèries concretes.

Convenis marc o acords interprofessional estatals o autonòmics. Funció molt determinada- estructurar la negociació a nivells inferiors. Posen les bases dintre un àmbit territorial (CA x exemple) q  després les empreses hauran de seguir en convenis de sector o d’empresa. No regula directament les condicions de treball però sí q dona orientacions als negociadors de per on han d’anar aquests.

2. Parts del conveni col·lectiu: capacitat i legitimació

- Capacitat x negociar

- Legitimació inicial o intervinent

• Legitimació plena o complementaria: x arribar a un acord q sigui vàlid, hi ha el requisit de q es constitueixi correctament la comissió negociadora.

Quin sindicats poden negociar els convenis col·lectius de sector?

87.2 TRLET

1) Sindicats més representatius a nivell estatal (6.2 LOLS)

2) Sindicats més representatius a nivell de CA (7.1 LOLS)

3) sindicats q tinguin un mínim del 10% dels membres de comitès d’empresa o delegats personals en l’àmbit geogràfic i funcional on s’aplica el Conveni col·lectiu.

Cas pràctic tema 4

1. CCOO, UGT, USO. At 87.2 a) tenen com a mínim el 10% de representació total.

CCOO  124------100

             55--------X

X= 44,35% x 15= 6,7 arrodonint dona 7

Per UGT------5

Per USO----- 3

Legitimació per a negociar un conveni d’empresa

Treballadors:

1. Comitè d’empresa o delegats de personal
2. Representacions sindicals. Dos requisits: han de ser seccions sindicals i en el seu conjunt han de sumar la majoria del comitè.

Contingut mínim del conveni col·lectiu

Art 85.3 ET. Ens diu certes coses q tot conveni ha de tenir:

• Les parts q han negociat i firmat el conveni.
• Àmbit personal, funcional, territorial i temporal

Art 85.2 Plans d’igualtat- va dirigit a les grans empreses. S’ha de diagnosticar la situació de l’empresa en temes de igualtat entre l’home i la dona i adoptar mesures al respecte si és necessari.

Principals novetats de la reforma del 2012

• Art 82.3 ET. Acord de inaplicació de convenis col·lectius de sector i empresa si concorren una sèrie de causes

Estructura de la negociació col·lectiva

TEMA 5- DEFINICION Y SUJETOS DEL CONTATO DE TRABAJO

1. Sujetos del contrato de trabajo: el trabajador

Concepto de trabajador. Varias notes:

1. Ajenidad- trabajador es alieno en muchas manifestacions a la relacion laboral

• Trabajador es aliè als mitjans de producció
• Alienitat en la organització del treball (dependència)
• Alienitat en els fruits. El resultat de la feina del treballador, des del contracte del treball, pertany a l’empleador.
• Alienitat en el mercat. Relació triangular. La relació jurídica del negoci és del client amb l’empresari, però no amb el treballador. El treballador i l’empresari tenen una relació laboral en virtut del contracte laboral.
• Alienitat en els riscos. La responsabilitat jurídica recau en la empresa. Si la empresa té pèrdues respon ella, no el treballador. Treballador es aliè als riscos i té relació amb els beneficis (continuarà cobrant x la seva relació laboral encara q la empresa tingui beneficis més elevats).
• Alienitat en la fase del mercat o de la circulació de béns i serveis

Criteris per a la calificació de la laboralitat de una relació

...